Convidats:
Lourdes Escardívol, mestra, AR del CxRep
Natàlia Esteve, advocada
Joan Puig, editor larepublica.cat, membre AR del CxRep
11
de setembre de 2022. L’independentisme ha tornat a demostrar la seva força. Han
fallat tots els intents de desmobilitzar la gent i que la manifestació fos un
fracàs. Les diferents estratègies per aïllar l’ANC no han servit per a res.
La
manifestació va ser, com alguns s’entesten a dir, una manifestació contra el
partits o bé una manifestació contra l’immobilisme polític?
Fem
un ràpid repàs del que han escrit alguns opinadors....
Josep
Casulleras, “L’ANC vessa el got i anuncia l’alternativa de la llista cívica”
Dolors Feliu tenia raó i el discurs que
va fer al final de la gran manifestació de l’Onze de Setembre va anar en
consonància amb el manifest que la convocava i que ERC va deplorar. Apuntava
una via electoral alternativa si persistia el blocatge en l’estratègia per a
fer efectiva la independència, si s’insistia en el diàleg infructuós amb el
govern espanyol i l’autonomisme.
Ot
Bou, “Una protesta que no encaixa en el relat de cap partit”
Esquerra Republicana ha parlat de
radicalització de l’entitat. I no ha vingut. Hi ha una altra interpretació. Els
partits no fan la independència. La manifestació de la Diada ha deixat de ser
una manifestació per a ser una protesta. Segurament per això hi ha qui es
molesta, i qui se’n sent exclòs.
Vicent
Partal, “Enhorabona: el Paral·lel ha encès una llum al final del túnel”
Aquella pregonada divisió de
l’independentisme, que alguns tant s’escarrassen a proclamar, no ha existit al
carrer. Al Paral·lel i al pla de Palau simplement hem tornat a ser aquella
nació que no demana mai al del costat què vota o quina ideologia té, i que no
en fa qüestió. La fortíssima campanya contra la manifestació que han fet el
president Aragonès, ERC, els mitjans espanyols, els mitjans públics catalans i
la premsa de partit ha estat resposta amb tanta serenitat com fermesa per la
ciutadania. I en relació amb això la lliçó d’aquest Onze de Setembre és de les
que fan història.
Joan
Ramon Resina..."El junquerisme és rancor"
Per a un polític que es proclama
independentista, bescantar l’independentisme popular és un pèssim negoci.
Obrint les hostilitats contra l’ANC, Junqueras ha acabat d’objectivar el cisma
entre el poble i el seu partit, entre carrer i govern. El divorci no se saldarà
amb una pèrdua de vots sinó que podria ser pitjor i conduir a topades no sols
retòriques, en què l’acció independentista s’hagi d’enfrontar a
l’independentisme postís i el govern que s’anomena independentista la
reprimeixi. De fet, la repressió intestina ja treballa, d’una banda amb els
Mossos denunciant i d’una altra amb la Generalitat actuant d’acusació
particular en els judicis contra els defensors de la llibertat.
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana... De Winston Churchill
“Alguns
canvien de partit per tal de defensar els seus principis. Altres, canvien de
principis per defensar el seu partit”
Ahir,
tornant dels actes de la Diada a Terrassa, els mossos van detenir per segon cop
l’activista de la Cerdanya i exmembre del SN de l’ANC, Tomàs Sayes, per un tall
de carretera contra l’empresonament del raper Pablo Hasél.
Marxem,
doncs, amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó
i l’exili. Els volem lliures. Es volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
