Davantal
Benvingudes i benvinguts a
una nova CLAU de la nostra història. Programa 218
El 10 de febrer de 1939
l’exèrcit franquista arriba a la frontera francesa posant punt i final a la
Campanya de Catalunya.
L’exili massiu va ser una
més de les greus conseqüències de la Guerra espanyola. A principis de 1939
travessen els Pirineus prop de mig milió de persones. És un exili totalment
diferents als anteriors i que els cronistes de l’època defineixen com l’exili
de tot un poble: obrers, camperols, professors, militars, intel·lectuals,
menestrals....abandonen el país fugint de les tropes franquistes.
Antoni Rovira i Virgili
descrivia de manera magistral i crua aquell èxode: “Carros que van amunt plens,
atapeïts de mobles, matalassos i fins i tot gàbies d’aviram. Cada carro és una
família que se’n va. Cada renglera de carros és una vila que es buida”.
El 1938, la França, la de la
liberté, igualité i fraternité, havia aprovat un Decret Llei preveint la
imminent arribada de centenars de milers de persones a causa de la caiguda de
Catalunya en mans de les tropes de Franco. De la reclusió administrativa,
passarien als camps denominat eufemísticament “d’internament” quan en realitat
eren veritables camps de concentració.
Argelers, els Banys d'Arles, el Barcarès, Sant Cebrià i
el Voló eren camps a la intempèrie o en forma de barracons, no
disposaven de condicions de salubritat ni d'aigua potable i sovint tampoc
s'administrava menjar als presoners. El camp d’Argelers es va obrir el 3 de
febrer de 1939. 80.000 persones hi van arribar en menys de 7 dies i es calcula
que, en els dos anys que va estar en funcionament, hi van arribar a passar
465.000 refugiats.
Catalunya
coneix molt bé el que significa l’exili, la diàspora, el passar de ser ciutadà
a ser refugiat o exiliat. Potser també per aquest motiu és una terra
d’acollida, una terra en què la solidaritat és un valor que compartim i
practiquem tots i cadascun dels ciutadans d’aquest país.
Final
Diumenge
passat va morir l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. La també enyorada
Patrícia Gabancho referint-se a l’escriptura d’Espinàs que era “Molt austera i
depurada per fora i molt rica per dintre.”
La
frase de la setmana del gran Josep M. Espinàs
El que després serà història comença
cada dia, un dimecres qualsevol d'un any qualsevol.
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada