dimecres, 8 de febrer del 2023

L'exili republicà de 1939. El nazisme impune a la Barcelona franquista. La història de Catalunya dia a dia. Crims i misteris de la Barcelona del segle XIX

 

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 218

El 10 de febrer de 1939 l’exèrcit franquista arriba a la frontera francesa posant punt i final a la Campanya de Catalunya.

L’exili massiu va ser una més de les greus conseqüències de la Guerra espanyola. A principis de 1939 travessen els Pirineus prop de mig milió de persones. És un exili totalment diferents als anteriors i que els cronistes de l’època defineixen com l’exili de tot un poble: obrers, camperols, professors, militars, intel·lectuals, menestrals....abandonen el país fugint de les tropes franquistes.

Antoni Rovira i Virgili descrivia de manera magistral i crua aquell èxode: “Carros que van amunt plens, atapeïts de mobles, matalassos i fins i tot gàbies d’aviram. Cada carro és una família que se’n va. Cada renglera de carros és una vila que es buida”.

El 1938, la França, la de la liberté, igualité i fraternité, havia aprovat un Decret Llei preveint la imminent arribada de centenars de milers de persones a causa de la caiguda de Catalunya en mans de les tropes de Franco. De la reclusió administrativa, passarien als camps denominat eufemísticament “d’internament” quan en realitat eren veritables camps de concentració.

Argelers, els Banys d'Arles, el Barcarès, Sant Cebrià i el Voló  eren camps  a la intempèrie o en forma de barracons, no disposaven de condicions de salubritat ni d'aigua potable i sovint tampoc s'administrava menjar als presoners. El camp d’Argelers es va obrir el 3 de febrer de 1939. 80.000 persones hi van arribar en menys de 7 dies i es calcula que, en els dos anys que va estar en funcionament, hi van arribar a passar 465.000 refugiats.

Catalunya coneix molt bé el que significa l’exili, la diàspora, el passar de ser ciutadà a ser refugiat o exiliat. Potser també per aquest motiu és una terra d’acollida, una terra en què la solidaritat és un valor que compartim i practiquem tots i cadascun dels ciutadans d’aquest país.

Final

Diumenge passat va morir l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. La també enyorada Patrícia Gabancho referint-se a l’escriptura d’Espinàs que era “Molt austera i depurada per fora i molt rica per dintre.”

La frase de la setmana del gran Josep M. Espinàs

El que després serà història comença cada dia, un dimecres qualsevol d'un any qualsevol.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada