Benvingudes
i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 234
En
el davantal d’avui continuarem parlant d’eleccions i més concretament de les
eleccions generals anticipades del 19 de novembre de 1933, les primeres on van
poder votar les dones i que van suposar un gir de 180 graus en els polítiques
catalana i espanyola.
A
Catalunya es va produir un daltabaix de les esquerres, però per motius
diferents dels d’Espanya. Hi havia una decepció general amb les expectatives
que havia generat la plataforma de Macià i Companys. El govern de Catalunya era
una olla de grills, havia patit derrotes de gran envergadura davant el govern
central i les disputes entre els independentistes de Macià i els federalistes
de Companys consumien les energies i el prestigi d’aquell govern.
Del
1931 al 1933, dos fets van condicionar la política del president Macià. Per tal
de disposar d’autonomia financera, es va projectar convertir el Banc de Reus en
el banc públic de Catalunya. Quan Indalecio Prieto (PSOE), ministre d’Hisenda
de la República, va tenir notícies d’aquesta negociació, va provocar la fallida
i desaparició del banc el 7 de juliol de 1931.
Després
del 1932, dirigents de la FAI espanyola van venir a Catalunya per controlar la
CNT, el sindicat majoritari en el món obrer català i a fer fora els seus líders
catalans. És important recordar que anys més tard, amb l’assassinat de Miquel
Badia, un dels fundadors d’Estat Català i ex Comissari d’Ordre Públic de la
Generalitat es posarien de manifest unes relacions molt sòrdides entre la FAI i
Falange Española.
El
govern de Catalunya, sense recursos econòmics propis, no podia implementar les
lleis progressistes que haurien deixat sense arguments els “submarins” de la
FAI. La correlació recursos-polítiques es posaria especialment de manifest amb
la negociació de l’Estatut de 1932, aprovat per gairebé tots els ajuntaments
del país i referendat pel 99% de la ciutadania, va patir l’erosió del ribot a
les Corts de Madrid.
En
la campanya electoral de 1933, la dreta espanyola va prometre derogar
l’autogovern català i avortar els processos estatutaris basc, valencià i
gallec. Tot plegat va fer que ERC passés dels 31 diputats a només 18. En canvi, la Lliga va passar de 4 diputats el
1931 a 24 el 1933. A Espanya, el PSOE —el principal partit de l’esquerra—
perdria la meitat de la seva representació (de 115 a 58) i la CEDA, el Partit
de Lerroux i el Partido Agrario Espanyol
van obtenir la victòria.
L’error
del govern de Catalunya va ser confiar en Espanya. Van continuar confiant-hi en
els Fets d’Octubre de 1934. Hi van continuar creient a l’esclat de la Guerra
Civil el 1936 confiant en la CNT-FAI. I també el 1938, quan la Societat de
Nacions i la Creu Roja van proposar la creació d’una zona desmilitaritzada
d’administració internacional entre la Tordera i el Pirineu, i el president
Companys ho va rebutjar argumentant que Catalunya es devia a la República
espanyola per guanyar la guerra.
Final
La
frase de la setmana de la pel·lícula “El rei Lleó”
“El passat pot fer molt de mal, però
tens dues opcions: fugir-hi o aprendre’n.”
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada