dijous, 15 de juny del 2023

Les eleccions espanyoles de 1933. La història de Catalunya dia a dia. La censurada illa de Xàtiva. Cerimònies fúnebres i poder municipal a la Catalunya Baix Medieval

 

LA CLAU de la nostra història. Programa 234. Emès el
13 de juny de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès



Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 234

En el davantal d’avui continuarem parlant d’eleccions i més concretament de les eleccions generals anticipades del 19 de novembre de 1933, les primeres on van poder votar les dones i que van suposar un gir de 180 graus en els polítiques catalana i espanyola.

A Catalunya es va produir un daltabaix de les esquerres, però per motius diferents dels d’Espanya. Hi havia una decepció general amb les expectatives que havia generat la plataforma de Macià i Companys. El govern de Catalunya era una olla de grills, havia patit derrotes de gran envergadura davant el govern central i les disputes entre els independentistes de Macià i els federalistes de Companys consumien les energies i el prestigi d’aquell govern.

Del 1931 al 1933, dos fets van condicionar la política del president Macià. Per tal de disposar d’autonomia financera, es va projectar convertir el Banc de Reus en el banc públic de Catalunya. Quan Indalecio Prieto (PSOE), ministre d’Hisenda de la República, va tenir notícies d’aquesta negociació, va provocar la fallida i desaparició del banc el 7 de juliol de 1931.

Després del 1932, dirigents de la FAI espanyola van venir a Catalunya per controlar la CNT, el sindicat majoritari en el món obrer català i a fer fora els seus líders catalans. És important recordar que anys més tard, amb l’assassinat de Miquel Badia, un dels fundadors d’Estat Català i ex Comissari d’Ordre Públic de la Generalitat es posarien de manifest unes relacions molt sòrdides entre la FAI i Falange Española.

El govern de Catalunya, sense recursos econòmics propis, no podia implementar les lleis progressistes que haurien deixat sense arguments els “submarins” de la FAI. La correlació recursos-polítiques es posaria especialment de manifest amb la negociació de l’Estatut de 1932, aprovat per gairebé tots els ajuntaments del país i referendat pel 99% de la ciutadania, va patir l’erosió del ribot a les Corts de Madrid.

En la campanya electoral de 1933, la dreta espanyola va prometre derogar l’autogovern català i avortar els processos estatutaris basc, valencià i gallec. Tot plegat va fer que ERC passés dels 31 diputats a només 18.  En canvi, la Lliga va passar de 4 diputats el 1931 a 24 el 1933. A Espanya, el PSOE —el principal partit de l’esquerra— perdria la meitat de la seva representació (de 115 a 58) i la CEDA, el Partit de Lerroux i el Partido Agrario Espanyol  van obtenir la victòria.

L’error del govern de Catalunya va ser confiar en Espanya. Van continuar confiant-hi en els Fets d’Octubre de 1934. Hi van continuar creient a l’esclat de la Guerra Civil el 1936 confiant en la CNT-FAI. I també el 1938, quan la Societat de Nacions i la Creu Roja van proposar la creació d’una zona desmilitaritzada d’administració internacional entre la Tordera i el Pirineu, i el president Companys ho va rebutjar argumentant que Catalunya es devia a la República espanyola per guanyar la guerra.

Final

La frase de la setmana de la pel·lícula “El rei Lleó”

“El passat pot fer molt de mal, però tens dues opcions: fugir-hi o aprendre’n.”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada