Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra
història. Programa 252
El mes d’abril d’enguany, es compliran cent anys que un
grup d’inversors molt propers a la dictadura de Primo de Rivera creaven la
Compañía Telefónica Nacional de España. Quatre mesos més tard, va entrar en
vigor el decret de concessió al seu favor del monopoli de l’explotació de les
comunicacions telefòniques. Des de finals de 1923, una empresa nord-americana
havia preparat una maniobra d’expulsió del mercat de les empreses competidores,
la majoria catalanes.
Segons el professor Àngel Calvo, de la Universitat de
Barcelona, el 1921 la telefonia a l’Estat espanyol era un negoci en expansió
amb una gran expectativa de creixement. La implantació del telèfon no s’havia
produït de forma uniforme. Segons l’estudi del Calvo,. El 50% dels
abonats de tot l’estat es concentraven un 30% a Catalunya, i poc més d’un 15% a
Madrid i Euskadi .
Les primeres línies telefòniques peninsulars s’havien
instal·lat a Catalunya. Tan sols un any després de la patent de l’invent
(Graham Bell, 1876), els enginyers Dalmau (pare i fill) provaven amb èxit les
primeres comunicacions telefòniques urbana i interurbana. El 1886, el liberal
Sagasta, president del govern, autoritzava la venda i l’ampliació de la xarxa a
l’enginyer català Pau Bosch i Barrau (fillastre de l’economista Laureà
Figuerola, creador de la pesseta).
A finals de 1923, el paisatge econòmic de la telefonia
espanyola estava dominat per diverses companyies, però les més importants eren
les quatre de capital català que ja havien expandit les seves línies fora de
Catalunya.
Poques setmanes després del cop d’estat, arribava a
Madrid el nord-americà, Sousthenes Behn que havia rebut un encàrrec del govern
de Primo de Rivera: unificar l'oferta telefònica del mercat en una sola empresa
que seria l’adjudicatària del monopoli de les comunicacions telefòniques a
l’Estat espanyol. L’americà va comprar grans paquets d’accions de les
companyies privades que obstaculitzaven el seu projecte. Una vegada va tenir el
control d’aquelles societats, va iniciar la maniobra de desballestament i
absorció per facilitar la creació del CTNE.
Entre 1924 (creació) i 1945 (nacionalització decretada
pel règim franquista), la CTNE, va ser un monopoli privat concebut per ser
explotat per empresaris molt propers al poder. En aquesta història, sorprèn que
Primo de Rivera, que en el seu particular viatge al poder havia rebut el suport
d’una part important de la burgesia catalana, confiés el seu projecte a un
directiu i a una empresa nord-americana (no oblidem que la humiliació espanyola
a la Guerra de Cuba,1898, encara aixecava polseguera). Si més no, aquesta
història explica la tradicional hostilitat del poder espanyol cap a
l'empresariat català. Abans americans, alemanys o el que sigui, que catalans.
Final
La frase de la setmana de la primera científica (i també sufragista)
que va teoritzar sobre el canvi climàtic, la nord-americana Eunice Newton Foote,
que el 1856, fa 168 anys va dir:
“L’augment del CO2 provocarà un escalfament global.”
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir
plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada