Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la
nostra història. Programa 263. Enguany, el Correllengua està dedicat a M. Carme Junyent. Tot
seguit us llegiré el manifest escrit pel filòleg i corrector, actualment cap
d’estil de Vilaweb, Jordi Badia.
El dia 3 de setembre de l’any passat es va morir M.Carme Junyent,
una autèntica donassa, una lingüista excepcional que s’hauria pogut dedicar
exclusivament a la recerca acadèmica, a la universitat, però que va veure que
calia treballar per restablir l’equilibri ecolingüístic del planeta. I, fruit
d’aquesta tasca, es va abocar a estudiar la situació del català i a fer
propostes per redreçar-la.
Ella estava convençuda que la convivència de moltes llengües era
un gran avantatge per al català. Veia el multilingüisme no pas com un perill,
sinó com una riquesa. L’enemic a combatre, insistia, era el bilingüisme, un
parany letal, com va argumentar a bastament.
M. Carme Junyent creia en la gent, en la força transformadora de
la societat. I alhora era crítica amb els polítics. Va denunciar ja fa molts
anys que la immersió a les escoles havia fracassat. També es va oposar
tenaçment a la política lingüística oficial, perquè veia que els governants no
eren capaços de convertir-la en un projecte de país. Malgrat aquesta posició
crítica, quan el govern li va demanar que s’arromangués es va arromangar.
Vegeu, per exemple, la llista de propostes que van sortir del Consell
Lingüístic Assessor, que ella va presidir. I què se n’ha fet, d’aquelles
mesures proposades? No hi ha polítics valents, capaços de garantir que als
instituts s’hi facin totes les classes en català? I que els ensenyants siguin
lingüísticament competents?
Del manifest del Correllengua de l’any 2021, escrit per ella, se’n
destaquen tres missatges, com tres fars que ens il·luminen. El primer, “Encara
hi som a temps”. El segon, “Uns tenim la responsabilitat de preservar el llegat
que ens han transmès i els altres de respectar-lo”. I el tercer, “Cal que
reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns. I
que la fem viure amb la consciència que, quan la compartim, estem donant el
millor que tenim i estem dient: tu també ets nosaltres”.
Si fem nostre el primer d’aquests missatges, no ens hem de sentir
derrotats. Sabem que tenim poc temps, però encara no s’ha acabat. En segon
lloc, hem de saber que cadascú té una responsabilitat i que tots plegats tenim
molta feina, principalment la de convèncer els indiferents, parlin la llengua
que parlin, perquè sense ells no ens en podríem sortir. I el tercer missatge
ens diu quin paper ha de tenir el català per a poder reeixir: el paper de
llengua de convivència, de força de cohesió, d’instrument d’integració. La
llengua no és cap barrera, com ens volen fer creure, sinó una eina
d’acostament. Mantenir tothora el català no és una falta de respecte, sinó una
invitació respectuosa i generosa a formar part del nostre poble.
Seguint l’exemple de M. Carme Junyent, doncs, cal que reaccionem. No
diguem que és complicat: actuem. No diguem que és impossible: fem-ho. possible.
Final
La frase de la setmana del dramaturg i poeta alemany Bertolt
Brecht.
Molts jutges són
del tot incorruptibles. Ningú no els pot induir a fer justícia...
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats
noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada