Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 277
Lentament, el País Valencià intenta recuperar-se d’una de
les tragèdies humanes i materials més grans viscudes mai al país. A hores
d’ara, la xifra oficial de morts ha pujat fis a 215 persones i encara hi ha 78
persones desaparegudes. Les xifres de destrosses i pèrdues materials s’elevaran
a milers de milions d’euros.
Núria Cadenes, una de les periodistes que ha escrit sobre
el drama viscut al sud de la nació, en un recent article parlava del govern de
la Generalitat Valenciana com el “govern de la ignomínia... Fer-los fora és una qüestió de seguretat pública. I sí:
han de pagar pel que han fet.”
Històricament, el País Valencià ha hagut de patir una
llarga llista d’inundacions destructives i mortíferes. La primera que tenim
documentada va succeir el 17 d’agost del 1358 quan el riu Túria es va desbordar
al seu pas per València. La gran riuada va provocar la mort de 400 persones i
va destruir els camps de conreu de l’oest i el nord de la ciutat. Les aigües
van arribar a entrar també dins de les muralles i van negar totalment la
ciutat. «Vench diluvi en la ciutat de València, e vingué lo riu tan gros que
derrocà los ponts e prop de mil cases e moriren prop de 400 persones».
El 28 d’agost, el Consell de la ciutat va decidir
arreglar-ne els desperfectes: «Per lo gran diluvi d’aygua que era estat en lo
present mes en la ciutat de València, los valls vells de la dita ciutat eren
enrunats e reblerts, e molts alberchs [cases] cayguts e enderrocats […] per la
qual cosa se podria seguir dampnatges o perills a la dita ciutat».
Es va crear la Junta de Murs i Valls, una institució
municipal sobre la qual va recaure des de llavors la responsabilitat de totes
les obres. Els jurats van posar a
treballar els presoners castellans tancats a la presó: «Com estiguessen en la
presó de València un gran número de castellans (los quals foren presos en los
mars d’Iviça) e es menjassen les viandes dels altres miserables, lo consell
tingué per bo que, com los valls estaven enrunats, los dits castellans, ab
camals fosen ferrats, e fesen faena en dits valls… e que cada nit tornassen a
la presó ab dos guardians que la ciutat elegiria.»
Malauradament, no va ser l’última. El 14 d’octubre de 1957 es va produir el que la gent coneix com “la gran riuà”. El Túria, que llavors travessava la ciutat pel mig, es va desbordar. L’aigua va arribar a un nivell de tres metres sobre el paviment de carrers i places. Aquella catàstrofe es va saldar amb la mort de més 300 persones i l’ensorrament parcial o total de 5.800 edificis.
Final
La frase de la setmana del president dels EE.UU. Abraham Lincoln
Un dilema és un polític tractant de salvar alhora les seves dues cares
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves
CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada