Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Càtars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Càtars. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de juny del 2023

La reina catalana Caterina d'Aragó esposa d'Eduard VIII. Els càtars: els camins dels Bons Homes

 

Convidat:

Jordi Bibià i Balada historiador especialista en història medieval i dissenyador gràfic resident a Sanaüja, que ha realitzat diversos estudis sobre els Bons Homes, sobretot intentant esbrinar les seves petjades per Catalunya. Ha escrit diversos llibres sobre catarisme, entre ells Apunts de viatge per les terres dels Bons Homes, Al voltant dels càtars i Els nostres càtars. El catarisme a la Corona catalana-aragonesa.

Fou fundador de l’associació Amics dels Càtars i de l’editorial Septimània. Igualment, fou membre de la Junta del Cercle d’AgermanamentOccitano - Català (CAOC) durant uns anys. Des de fa poc, és tècnic en promoció turística.

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 236

El 24 de juny de 1509, a a Westminster (Anglaterra); Caterina, cinquena filla (quarta noia) de Ferran de Catalunya i Aragó era coronada reina d’Anglaterra. Abans, pel maig de 1501, amb només 15 anys havia marxat cap a Anglaterra  per casar-se amb Artur, príncep de Gal·les. El 1502 va enviudar i es va casar amb el germà del seu marit quan aquest va esdevenir el rei Enric VIII d’Anglaterra l’any 1509. En aquest casament hi va influir l’interès d’Enric VIII d’enfortir l’aliança amb el rei Ferran per conservar i ampliar la col·laboració catalanonapolitana en la fabricació de la marina de guerra anglesa. Bona part dels masterships i de les tripulacions de les primeres grans carraques angleses de l’era Tudor serien catalans i napolitans.

Caterina d’Aragó va rebre una refinada educació humanística i dominava, com els seus germans, les tres principals llengües romàniques peninsulars (el català, el castellà i el galaico-portuguès). Parlava també el francès i no va tenir cap dificultat per aprendre l’anglès.  Després del casament amb Enric VIII, Erasme de Rotterdam els va visitar i va nomenar Caterina «rara i excel·lent defensora» del saber humanístic: era «miraculosament culta per ser una dona».. Recitava en llatí amb dicció clara i pura, i fins va escriure dos petits tractats religiosos, Meditacions sobre els Salms i De penitència del pecador.

La reina Caterina va mantenir una intensa correspondència en català amb personalitats humanistes de l'època, com Isabel de Requesens —virreina de Nàpols—, Beatriu de Chiaromonte —reina d’Hongria— o el gran humanista valencià Joan Lluís Vives. El professor valencià, que era monolingüe català quan no s’expressava en llatí, va deixar testimoni escrit que «la reina d’Anglaterra i ell eren de la mateixa nació”  i també que «parlaven la mateixa llengua”. Caterina va tenir una filla, que va regnar com a Maria I d’Anglaterra, de qui es té constància que sabia parlar i escriure en català.

Enric VIII intentarà divorciar-se de la reina a partir de 1528 per poder casar-se amb Anna Bolena. Thomas Cromwell, canceller del rei, l’admirava, i malgrat que va ser-ne un dur oponent, va afirmar que  «de no haver estat pel seu sexe, hauria sobrepassat tots els herois de la història».

La figura de la reina catalana Caterina Caterina d’Aragó està considerada, juntament amb Thomas More, la personalitat més destacada de l’humanisme anglès.  Una de les grans dames de la història universal va morir als 50 anys d’edat al castell de Kimbolton, el 7 de gener de 1536.

Final

La frase de la setmana d’autor anònim

“No es pot fer retrocedir el rellotge, però si que li pots tornar a donar-li corda”

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dijous, 17 de novembre del 2022

Repressió 1714. La mort del comte càtar Trencavell i els genocides de la flor de lis. La història de Catalunya dia a dia.Inundacions del Delta del Llobregat

 

Aquest cap de setmana, ens ha arribat un altre cop brutal des de l’Estat espanyol, un cop que compta amb la col·laboració entusiasta d’un partit independentista català: la reforma del delicte de sedició. Un delicte que, fins ara, afectava els líders polítics del 2017 i que a partir d’ara afectarà, en passat, present i futur, els “desordres agreujats” que hagi comès o pugui cometre la ciutadania i, molt en especial, l’independentisme.

La nació catalana ha hagut de patir, històricament, diferents períodes de repressió per part de Castella i el seu gran projecte imperialista de la gran Castella denominada Espanya. Possiblement tot va començar el 1640 amb el Tractat dels Pirineus i va continuar amb un dels episodis més greus de la nostra història arran de la guerra de Successió.

La caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 va marcar, al Principat de Catalunya, l’inici de la repressió desfermada per Felip V de Borbó.

Hi va haver milers d’empresonats i executats. Entre 25.000 i 30.000 persones de totes les classes socials, la majoria catalans es van haver d’exiliar.  A Barcelona es va construir la Ciutadella per tal de tenir la ciutat controlada per les armes. Es confiscaren béns, s’enderrocaren fortaleses i es desarmà tota la població. L’estat català (Cort General, Generalitat de Catalunya, Consell de Cent...) va ser abolit i s’instaurà, el 16 de gener de 1716, el decret de Nova Planta, que establí un poder absolutista. El capità general es convertí en la primera autoritat política.

S’hi aplicaren impostos especials, com el cadastre, veritable tribut de guerra. La pressió fiscal directa es va multiplicar per 7,3 . De mitjana, els catalans van passar a pagar 8,12 vegades més Es dissolgueren els governs municipals i s’aplicà el model castellà d’ajuntaments. L’idioma espanyol s’introduí de manera progressiva i sistemàtica en tota l’administració. La Universitat de Barcelona i la resta de centres del Principat foren abolits en favor d’una única universitat a Cervera. Uns 30.000 soldats es van quedar a Catalunya en finalitzar la guerra. La forta presència militar es va prolongar durant tot el segle XVIII.

Respecte a la marginació del català, els corregidors tenien instruccions precises de “prevenir el cuidado de introducir la lengua Castellana en aquel país [...] parece combeniente dar instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. També s’ordenà la destrucció de símbols de l’imaginari col·lectiu del país, com banderes, monuments, quadres, mobiliari del Consell de Cent, i també llibres com 'Anales de Cataluña', del cronista Narcís Feliu de la Penya, que s’havia de lliurar a les autoritats perquè n’arrenquessin els darrers capítols que parlaven de la història recent. 

Final

La frase de la setmana del físic alemany nacionalitzat suís i estatunidenc, Albert Einstein A

La llibertat, en qualsevol cas, només és possible lluitant constantment per ella.

Marxem.. Us esperem la setmana que ve per descobrir, plegats, noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu una molt bona setmana!