"Ensenya'm la llengua", la llengua a la salut, amb el Dr. Antoni Beltran. Actualitat política catalana

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 17 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Fa tres anys, Agustí Carles, advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona, deia aquí, al Vull una resposta: “Massa preguntes i massa incògnites per tornar a investigar. Ho vam intentar durant el judici del 17-A amb el que llavors sabíem, però l’Estat es va tancar amb pany i forrellat. Amb el que sabem ara, tot agafa una altra dimensió.”

Les recents declaracions de l’únic supervivent de l’escamot gihadista afirmant que el CNI sabia què feien a la casa d’Alcanar i estava al corrent de l’operació afegeixen encra més dubtes i incògnites sobre aquella tràgica jornada que va acabar amb setze víctimes mortals i més d'un centenar de ferits.

Les tropes mediàtiques i els tertulians habituals immediatament han tret importància a aquesta declaració que només intenta, diuen, alimentar la teoria de la conspiració i que el cas ja està tancat.

Com deia Jofre Llombart, és evident que si el terrorista hagués dit, encara que també no aportés cap prova, que el CNI no havia tingut res a veure, llavors els mateixos mitjans i tertulians, li haurien donat tota la credibilitat.

Més enllà de el ghijadista està dient o no la veritat, és que els dubtes i les incògnites continuen planejant damunt de tota la trama d’aquell atemptat i, molt especialment, que l’Estat continua mantenint informació classificada. Mentre que aquesta informació no sigui desclassificada i la informació aparegui completa, transparent i investigada a fons, continuarà havent-hi massa incògnites i continuarem fent-nos massa preguntes.

Avui també parlarem d’un llibre que ens proposa conèixer i recuperar un vocabulari viu, senzill i aclaridor (el que en diríem clar i català) relacionat amb el llenguatge popular i amb un món tan important per a tots com és el de la salut.

Coneixeu... feu servir paraules com... estrebada, regirada, rebrincada... expressions com tinc una galipàndria de ca l’ample, tinc el cor agre, tinc el cap emboirat, m’ha sortit un voltadits, em vaig donar un cop a l’os de la música... Sabeu que hi ha moltes menes de tos...tosseta, tossarra, estosseguera, tossiguera....tos de missa d’onze...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

FINAL

El passat 14 de febrer es van complir 9 anys de la mort de Muriel Casals. A LA CLAU de la nostra història la volem recordar a través d’una de les seves frases més conegudes, la que va dir en el Concert per la Llibertat de l’any 2013:

"No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni"

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

 

Eleccions a la presidència del Consell de la República. Parlem amb Jordi Domingo i Jordi Castellà

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 3 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Jordi Domingo, advocat i excònsol de Mar. Candidat a la presidència del Consell de la República

Jordi Castellà, defensor de la Via Guineana per la independència. Candidat a la presidència del Consell de la República

Davantal

L’octubre de 2017, després del referèndum per la independència, l’estratègia del president Puigdemont era la que tot el govern de la Generalitat marxés a Bèlgica per constituir el Govern de la República Catalana a l’exili.  No era cap novetat perquè aquesta estratègia ja s’havia fet en altres països i situacions.

Això no va ser possible perquè alguns dels consellers no van ni tan sols marxar del país i altres, que sí que ho havien fet en un principi, van cometre el gran error de tornar-hi, amb totes les greus conseqüències que després van haver d’assumir.

Davant la impossibilitat de constituir un Govern de la República, els exiliats van optar per un succedani que van batejar erròniament amb el nom de “Consell PER la República” i que, més tard, finalment van canviar-li el nom per “Consell DE la República”.

Les esperances dipositades en el Consell no van fer-se realitat. El projecte no va funcionar per diversos motius, alguns per errors propis, com el que el president del Consell fos alhora president d’un partit polític (JuntsxCat). Altres pels continus pals a les rodes dels mateixos independentistes, com els que des del primer moment van posar ERC i el seu president Oriol Junqueres. La CUP, amb l’excepció de Poible Lliure, tampoc va col·laborar gens al  bon funcionament i èxit del  Consell. Tot això acompanyat del joc brut i la repressió política i judicial de l’Estat espanyol.

El Consell de la República, però, és una eina imprescindible per assolir la Independència del país. Com molt bé escriu el col·laborador del Vull una resposta, Alfons Duran-Pich “Un país ocupat, i Catalunya ho és, necessita un pla de treball ben elaborat i una doble organització interior i exterior amb funcions definides. Aquesta és una feina de professionals que comparteixin les idees nuclears del projecte, no de polítics vinculats a la dinàmica dels partits.”

Ara, se’ns presenta la gran oportunitat per fer creu i ratlla amb l’etapa anterior del Consell. S’han convocat eleccions a la presidència per als dies 8 al 12 de febrer. S’hi presentaran sis candidats: Jordi Domingo, advocat i excònsol de Mar; Toni Comín, exvicepresident del Consell i eurodiputat per Junts; Jordi Castellà, defenso de la Via Guineana per la independència; Montserrat Duran candidata de #REvolucionemNos i Antoni Walter Castelló Klein, professor de secundària.

En el programa d’avui tindrem a dos d’aquests candidats, Jordi Domingo i Jordi Castellà.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana l’he extreta de la pel·lícula Keencap. La sinopsi és aquesta:

Al nord d’Irlanda només hi ha 6.000 parlants del gaèlic. Tres joves, farts de la marginació a què es veu sotmesa la seva llengua, formen un trio de rap. Anàrquics, salvatges i disposats a tot per salvar la seva llengua.

No cal que us digui que he adapta la frase a la nostra realitat lingüística i nacional. Diu així:

“Cada paraula dita en català és una bala que dispares per la llibertat dels Països Catalans”

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

De la consciència a la conducta: Aprendre a mantenir-nos en català amb comoditat. El futur del Consell de la República. Analitzem les darreres enquestes del CIS i del CEO

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 23 d'octubre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Carles Palau vicepresident de Tallers per la Llengua

Gerard Sesè  Cap de Comunicació Consell de la República

Francesc Abad, analista polític

Demà, 24 d’octubre, el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea es reunirà una altra vegada per debatre sobre l'oficialitat del català a les institucions europees, després que la votació s'ajornés al setembre per falta de la unanimitat necessària dels 27 per aprovar-ho.

L’oficialitat de la llengua catalana a la UE és d’una importància transcendental, no solament se’n normalitzaria l’ús dels ciutadans amb les institucions europees, sinó que s’hi haurien de traduir tots els tractats, les directives i el reglament que s’ha publicat i que regulen la vida dels europeus, com també els que es publiquin d’ara endavant.

Amb l’oficialitat de la llengua catalana a la UE, el català seria inclòs en tots els actes oficials i en tota la simbologia europea, així com la informació de seguretat sobre les joguines. Es podria exigir l’etiquetatge de productes alimentaris i sanitaris en català. També tindria impacte en els procediments judicials a Europa. El carnet de conduir podria ser en català. Es podrien fer en català els exàmens al cos funcionarial de la UE.

Sense l’oficialitat, el català no està inclòs a l’Online Linguistic Support i els estudiants que venen d’Erasmus no poden aprendre’l abans d’arribar. El Registre que gestiona el domini .eu ha de promoure el multilingüisme a la xarxa, però ho entén únicament com a la promoció de les llengües oficials de la UE.

Resumint... L’oficialitat del català a la UE tindria un gran impacte en:

La comunicació entre els ciutadans i les institucions europees. En les comunicacions entre institucions dels territoris de llengua catalana i les institucions europees. En l’etiquetatge, les instruccions o els prospectes. En les sentències i normes. En l’accés als tràmits de la Unió Europea. En els  programes educatius i culturals. En el valor simbòlic del català. En les eines i les noves tecnologies lingüístiques i en l’ocupació laboral.

L’oficialitat del català a la UE, per si sola, però, no solucionarà els problemes de la llengua catalana. Sobretot no posarà remei a la nostra minsa consciència i estranya conducta lingüística que fa que només dos de cada deu catalans siguem capaços de mantenir la llengua en una conversa bilingüe.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del valencià Joan Fuster

Per normalitzar el català cal desnormalitzar el castellà.

Marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

"De la resistència a la independència. El Consell de la República des de dins". Full de Ruta de l'ANC 2023-2024, esmena a la totalitat

Vull una resposta. 11a temporada, emès el 15 de maig de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Gerard Sesè, politòleg, actor i cantautor. Cap de comunicació del Consell de la República. Autor de “De la resistència a la independència. El Consell de la República des de dins”

Josep Pinyol, historiador. Col·lectiu Indesinenter. ANC Cornellà de Llobregat

Davantal

Si diem Consell de la República, segurament la majoria de conciutadans, sobretot si són independentistes, sabran de què estem parlant. Si preguntem què és el Consell, per què serveix, com funciona, quins són els seus objectius, seran molt pocs els que podran respondre amb un certa objectivitat i coneixement.

Avui presentarem el llibre “De la resistència a la independència: El Consell de la República des de dins” de Gerard Sesè. L’autor ens diu en el pròleg, manllevant una frase molt popular, que “pretén posar llum a la foscor”. Perquè, des  de determinats sectors, s’ha volgut envoltar el Consell de la República d’una certa penombra que acaba provocant l’aïlament i l’ostracisme. 

Les mitges veritats, les mitges mentides i les mentides completes envolten des de fa molt de temps el Consell. Per estendre-les, hi son col·laboradors actius o passius els mitjans de comunicació. Com diu l’autor del llibre, “No només la televisió pública catalana i les principals ràdios del país les que l’invisibilitzen, sinó que hi ha més fets que van molt més enllà en el món comunicatiu. Parlo de la nul·la presència en debats, opinadors que frivolitzen a consciència sobre el Consell a les tertúlies, articles d’opinió tendenciosos i tergiversats, articles que atien el conflicte, peces que furguen en llagues amb perfídia, la censura en publicitat en espais públics, des de la televisió a un cartell en una parada.”

En el programa d’avui parlarem també del Full de Ruta de l’ANC que s’haurà de votar i aprovar en la propera assemblea general que tindrà lloc, de manera telemàtica, del 18 al 24 de maig. Des d’algunes assemblees de base es presentarà una esmena a la totalitat del document i avui en coneixerem els perquès i les principals diferències entre aquesta esmena a la totalitat i el document que presentarà el SN de l’ANC.

Des que va néixer el Vull una resposta,  fa ja onze anys, hem presentat tots els fulls de ruta de l’Assemblea. Sempre hem tingut amb nosaltres algun representant del SN que ens ha explicat els punts més destacats de cadascun dels diferents documents. Avui, com sempre, hem intentat que vingués algun membre del SN actual per tal que presentés i defensés el seu projecte de full de ruta davant el que es presentarà com a esmena a la totalitat. No ens n’hem sortit i, per primera vegada en onze anys, cap dels SN actuals de l’Assemblea no ha pogut venir... deixem-ho així...  al Vull una resposta.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor colombià Gabriel Garcia Márquez

"No ploris perquè  es va acabar, somriu perquè va passar"

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a cas.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!