Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Domènec Terradellas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Domènec Terradellas. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de febrer del 2018

VÍDEO: Catalans universals: Domènec Terradellas, compositor (1713-1751). LA CLAU de la nostra història

Ja podeu veure el darrer programa de
http://etv.xiptv.cat/la-clau-de-la-nostra-historia/capitol/catalans-universals-domenec-terradellas-compositor-1713-1751

Emès per ETV Llobregat el dimecres 31 de gener de 2018
 
Oriol Pérez i Treviño, ha estat al capdavant d’importants programes i institucions com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí o L’Auditori de Barcelona, entre d’altres. Conseller editorial de la revista 440, va ser el coordinador-fundador del Centre Robert Gerhard, Centre per a la Promoció i Difusió del Patrimoni Musical Català. 
En l’actualitat compagina la tasca docent en algunes universitats i la divulgativa amb la publicació i realització de conferències.
 
Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura.

dimarts, 30 de gener del 2018

Domènec Terradellas, el compositor català més internacional del segle XVIII (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)



Domènec Terradellas  va ser el compositor català d’òpera i música sacra més internacional del segle XVIII. És conegut també amb els noms de Domenico Terradeglias o Domingo Terradellas.
Fill d’una família pagesa, amb dinou anys es va establir a Nàpols, on va estrenar la seva primera obra l’oratori Giuseppe riconosciuto. Durant dos anys, va exercir com a mestre de capella a l’església de Santiago de Roma i va compondre una gran quantitat de música sacra.
Va viure també a Londres on va presentar amb èxit les òperes Annibale in Capua, itridate i Bellerofonte. Va passar per Brussel·les i París i, després de retornar a Roma va estrenar Sesostri re d’Egitto, segurament la seva millor obra.
Se li atribueixen una dotzena d'òperes serioses i un parell de còmiques, estrenades en els més prestigiosos teatres de l'època. És considerat com un dels representants més significatius de l'Escola de Nàpols i com una de les figures clau en l'evolució de l'òpera cap all classicisme