El pacte ERC-PSOE. Continuen les converses entre el PSOE i el president Puigdemont

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 6 de novembre de 2023 per ETVV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Pere Pugès,   empresari cooperativista i activista. Confundador de l’ANC

Núria Vilajeliu, tècnica organització d'esdeveniments

Guillem López, jurista

Davantal

ERC ja ha tancat el pacte amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. Pel que s’ha pogut saber el pacte és més aviat fluixet, per dir-ho suaument. S’ha posat força èmfasi en el traspàs integral de Rodalies que, en el fons, és el traspàs de la responsabilitat pública de tots els problemes que genera Rodalies a la Generalitat.

El traspàs comporta crear una empresa pública que s’anomenarà Rodalies de Catalunya. Aquesta empresa, però, serà gestionada també per Madrid “de manera compartida i cooperativa”, tal com va dir el ministre espanyol Félix Bolaños. La Generalitat hi tindrà la major part de la participació, però el consell d’administració que prendrà les decisions tindrà un 50% de representants de la Generalitat i un 50% de representants de l’estat.

Ens diuen, però, que el president serà nomenat a proposta de la Generalitat i que serà aquest el que tingui el vot en cas d’empat. Ara bé, com les decisions estratègiques  s’hauran de prendre per una majoria qualificada, l’Estat espanyol tindrà el poder de blocar qualsevol d’aquestes propostes vitals. El traspàs només es produirà en les línies R1, R2 i R3. La resta del document del pacte, treballadors, inversions calendari, és ple d’ambigüitats, incerteses i vaguetats.

Pel que fa a la condonació del 20% del deute, Carles Boix, professor de ciències polítiques a la Universitat de Princeton, als Estats Units ha dit que “l’Estat s’’ofereix a condonar el deute d’una comunitat amb els diners d’aquesta comunitat i a estendre “el café para todos” a totes les comunitats.” Això, afirma Boix, incrementarà la pressió fiscal sobre la comunitat pagadora en un futur pròxim i no resol cap dels problemes estructurals del sistema de finançament actual.

Res de taula de negociació entre governs i de mediador... Taula de diàleg entre partits i un verificador....

Pel que fa a la llei d’amnistia, ara per ara en desconeixem el contingut i la lletra petita de l’articulat.. No en coneixem l’abast. No sabem qui quedarà inclòs o exclòs. No coneixem quin serà el preàmbul i els termes del pacte. No sabem si serà un text concret i que permeti una sola lectura o, com ens temem, acabarà sent un text amb múltiples lectures possibles i subjecte a la interpretació judicial.

Entenem que les negociacions amb el president Puigdemont, i en conseqüència amb Junts, estan aturades sobretot en el tema de l’Amnistia. ¿Podrà Puigdemont revertir la situació actual del pacte per la investidura i convertir-lo en l’acord històric que exigia el President? Es trencaran definitivament les negociacions i conduirem  l’Estat espanyol a repetir les eleccions?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi Comencem!

 

Final

Dissabte passat ens va deixar s Carles Furriols, conegut com a “Tati” Furriols, metge, impulsor de la Fundació Doctor Trueta i activista per la independència. Bon viatge per als guerrers...

La frase de la setmana de l’escriptora britànica Agatha Christie

Vaig aprendre que mai no podem fer marxa enrere, que l’essència de la vida és anar sempre endavant.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

ARA, PUIGDEMONT Signa i difon el manifest!

“Ara, Puigdemont” és una iniciativa promoguda a títol individual per persones del món sobiranista dels Països Catalans, d’ideologies ben diverses, amb voluntat de promoure l’acció unitària des de la transversalitat. S’ha creat per animar la gent dels Països Catalans a fer pinya al voltant de la candidatura encapçalada pel president Carles Puigdemont, el conseller Toni Comín i la consellera Clara Ponsatí a les eleccions del 26 de maig de 2019, convençudes que pot reforçar molt la internacionalització de la causa catalana que ja fan eficaçment des de l’exili.

La candidatura, amb candidats i candidates de diversos territoris dels Països Catalans, concorrerà sota el nom de Junts per Catalunya-Lliures per Europa al Principat de Catalunya i el de Lliures per Europa-Junts a les Illes Balears i el País Valencià i a la resta de l’Estat espanyol. 

Estem convençuts que ens ofereix una gran oportunitat per portar amb força al cor de les institucions europees el clam de l’1 d’octubre del 2017 i la proclamació de la República Catalana que se’n va derivar, amb voluntat unitària i transversal. També per defensar el dret a l’autodeterminació, els drets civils i polítics i els interessos culturals, lingüístics, socials, econòmics i ambientals comuns dels nostres pobles germans.

Et convidem a fer pinya i a subscriure el manifest, a propagar-lo i a activar-te en tota mena d’accions de suport a la llista.

Ara, Puigdemont!

Web

Manifest

Adhesions

VÍDEO: Analitzem el missatge institucional del President Puigdemont (Darrer programa de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa de Vull una resposta

  Emès el dijous 1 de març de 2018 

Analitzem el missatge del Molt Honorable President de la Generalitat 

Presenta: Magda Gregori

Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Dolors Feliu, jurista. Col·lectiu Praga  
Joan Puig, editor de directe.cat
Carles Agustí, president de ComPolCat, Associació de Comunicació Política de Catalunya
Jaume Marfany, activista cultural i polític. Vicepresident de la CAL

Independència "suspesa". Ens veiem al carrer!

Puigdemont va prendre dimarts una decisió arriscada i, per a molts, sorprenent. Arriscada de cara al moviment independentista que, majoritàriament, va quedar tocat durant uns minuts. De l’eufòria d’una “predeclaració” d’independència a la decepció d’una suspensió temporal.

Una nova, eternitzant, inútil i estèril oferta de diàleg a l’Estat espanyol. Forçada internacionalment? En aquests moments ningú està en condicions d’afirmar-ho. L’hora de retard en la compareixença va ser motivada per una oferta de mediació internacional? O, simplement, la causa va ser la sorpresa -i segurament indignació- de la CUP per canvis de darrera hora? No ho sabem.

La intervenció de Puigdemont va durar uns 40 minuts. El President no es dirigia a nosaltres, a la gent que érem al passeig Lluís Companys o en molts altres punts del país escoltant atentament, amb el desig de sentir les paraules desitjades. El seu discurs anava dirigit als 358 professionals de mitjans internacionals que informaven per a tot el món i, per tant, a tota l’opinió internacional. Per això, el discurs del President no va agradar a la majoria del moviment independentista. Va ser un discurs farcit, en la seva primera part, d’explicacions gairebé didàctiques que ja coneixem molt bé. Les paraules en castellà i l’enèsim oferiment de diàleg, acompanyat aquesta vegada de la demanda de mediació internacional, anaven dirigits a un President i a un Govern espanyol completament sord i carregat d’un orgull malentès i d’una, més que perillosa, prepotència.  

El temps dirà si la decisió de Puigdemont va ser encertada. Passat l’estupor inicial, la gent va començar a reflexionar i a decidir –potser no hi havia cap altra opció-  que calia mantenir la confiança en un President i en un Govern que, en els darrers mesos, se n’ha fet mereixedor. La gent, una mica confosa i desorientada, sembla que continua formant un bloc homogeni amb els seus representants i les seves institucions.

La confiança, però, no serà eterna. A hores d’ara, ja sabem la resposta del Govern espanyol. Per una banda, l’amenaça de l’espasa de Damocles representada pel famós Art. 155. De l’altra, les declaracions de Pedro Sánchez sobre una mena d’acord per tal que, d’aquí a sis mesos, es creï una comissió que començaria a treballar sobre una possible reforma de la Constitució. Dos detalls importants: Primer, en Rajoy ni ho ha mencionat. Segon, la reforma de la Constitució en cap cas podria incloure el dret d’autodeterminació per a Catalunya. El fantasma de Zapatero ressona pels passadissos “Apoyaré...”

La gent que el 2009 va iniciar les Consultes Populars sobre la independència. La gent que del 2012 al 2107 va omplir els carrers l’11 de setembre, La gent  que va aconseguir el referèndum de l’1 d’octubre, que va defensar les urnes fins al fina, que va patir la repressió policial, la gent que va votar... La gent que va sortir al carrer el 3 d’octubre. La gent que omplíem els carrers i les places el dimarts 10 d’octubre.  Ningú no ho va fer per reformar la Constitució espanyola.

Continua sent el moment de la confiança en tothom. Hem sabut superar moment més complicats, però, per fer-ho, és indispensable continuar mantenint la unitat sense cap mena de fissura del moviment independentista. Només així aconseguirem que la declaració d’independència, que ja està signada pels 72 diputats, surti del calaix i s’apliqui oficialment.

No hi ha cap altre camí. No hi haurà diàleg ni negociació. No hi haurà cap mediador internacional, perquè l’Estat espanyol no ho acceptarà i perquè Europa, si pot, prefereix que tot continuï igual. No esperem, doncs, cap suport internacional fins que, definitivament, ens presentem al món com un Estat independent.

I serà complicat. I serà difícil. Però l’únic que ens val és guanyar. I, com sempre, això només depèn de nosaltres, de la nostra determinació i de la nostra força. De la confiança en nosaltres mateixos. De la nostra unitat per assolir l’objectiu.

Ens veiem al carrer!

Puigdemont supera àmpliament la moció de confiança

Ja em perdonareu, però em prenc una llicència i escric un relat completament imaginat.

Una ficció, una política ficció, però completament possible perquè està basada en certes i determinades probabilitats i, també, en determinats desitjos i possibles estratègies polítiques que ens permetin aconseguir la República Catalana independent.

Algú va dir: "Res té perquè ser realitat o ficció, perquè la realitat només depèn de tu"

La Vanguardia (Edició en català) 21 de setembre de 2016.

Puigdemont supera àmpliament la moció de confiança amb només 36 vots en contra

Data màxima per al referèndum d'autodeterminació juny de 2017

El president de la Generalitat Carles Puigdemont va superar ahir àmpliament la moció de confiança que va presentar davant la cambra catalana. 83 vots a favor (JxS, Catalunya sí que es pot, CUP), 36 en contra (PP i C’s)i 11 abstencions (PSC).

Des del final de la setmana passada que es començava a preveure aquest resultat tan favorable al nou full de ruta que va desenvolupar i detallar el president de la Generalitat en la sessió d’ahir al Parlament de Catalunya.

És bo que fem una cronologia dels fets que han conduït a aquest desenllaç, inimaginable fa només 3 mesos.

7 de juny. La CUP presenta una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat presentats pel Govern. Això significa el trencament del pacte subscrit entre aquesta organització i el grup parlamentari de JxS. Aquest mateix dia, Carles Puigdemont anuncia que se sotmetrà a una moció de confiança el proper mes de setembre.

17 de juny. L’ANC emet un comunicat en què expressa el seu malestar i preocupació per la situació actual que viu el procés. Fa una dura crítica als partidismes que considera totalment estèrils i fa una proposta contundent:

1. Creació immediata de la Taula de forces polítiques i socials per  la República Catalana, amb la participació de tots els partits polítics catalans i les principals entitats de la societat civil favorables a la constitució de la República Catalana, amb l’objectiu que sigui l’organisme unitari encarregat de la direcció política del procés de constitució del nou Estat.

2. Concentració unitària l’11 de setembre a Barcelona, sota el lema “Juny de 2017, referèndum d’autodeterminació”

26 de juny. Resultats de les eleccions espanyoles a Catalunya: En Comú Podem torna a guanyar les eleccions amb més força encara. Aconsegueix 15 escons. Els partits independentistes, ERC i CDC, aconsegueixen 8 escons cadascun. En el conjunt de l’Estat espanyol els resultats són: PP 120 escons, Unidos Podemos 91 escons, PSOE  81 escons, Ciudadanos 40 escons.

15 de juliol. Comunicat de la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana. Destaquem: “Davant les converses que s’estan mantenint a nivell de l’Estat espanyol per aconseguir formar govern i tenint en compte que el tema del referèndum a Catalunya està constantment damunt totes les taules de negociacions, la Taula de forces polítiques i socials per la República Catalana vol manifestar que:

1. Donem suport a la iniciativa dels partits catalans que encara veuen possible un acord amb l’Estat espanyol per celebrar un referèndum d’autodeterminació pactat. Aquest referèndum hauria de tenir lloc com a màxim durant el mes d'abril de 2017. La pregunta serà única i clara en el sentit de si s’accepta o no que Catalunya esdevingui un Estat independent i el resultat serà vinculant.

2. Si l’Estat espanyol, d’aquí al mes de juny, continua negant-se a acordar aquest referèndum, els partits partidaris d'aquest acord es comprometen a donar suport a un referèndum d’autodeterminació, organitzat per la Generalitat de Catalunya, que tindria lloc, com a màxim, el juny de 2017.   

3. Des d’aquesta Taula, instem al Parlament de Catalunya a accelerar l’inici del debat constituent en la fase de participació ciutadana, amb la voluntat d’arribar al màxim nombre de ciutadans per convertir aquest debat en  l’eina més adequada per reforçar i incrementar la majoria social favorable a la constitució de la República Catalana.

4. Instem al Govern de la Generalitat a incrementar l’acció exterior, per a obligar a la pressió diplomàtica de l’Estat espanyol i així facilitar el ressò internacional del nostre procés d’independència.

5. Ens comprometem a preparar la resposta ciutadana a la més que probable acció repressiva dels aparells polítics, judicials i policials de l’Estat espanyol. Aquesta resposta serà, sempre, de caràcter pacífic i massiu, rebutjant qualsevol mètode violent per deixar al descobert les actituds antidemocràtiques i violentes de l’Estat espanyol."

Mes d’agost. S’intensifiquen les reunions de la Taula, així com les reunions del president de la Generalitat amb les diverses forces polítiques i socials.

11 de setembre. Una nova i extraordinària manifestació a Barcelona. De nou es parla de més de 2 milions de persones al carrer reivindicant el suport al Govern de la Generalitat i l’exigència d’un referèndum d’autodeterminació.

20 de setembre. El president de la Generalitat compareix davant del Parlament per defensar la moció de confiança. Exposa el full de ruta que incorpora la proposta de referèndum acordat amb l’Estat espanyol abans del mes d’abril i, si no hi ha resposta o aquesta és negativa, la Generalitat organitzarà un referèndum d’autodeterminació durant el mes de juny amb el suport de la majoria de la cambra catalana. Arribat el cas, la Generalitat demanarà el màxim suport internacional, així com la presència d’observadors europeus i de la resta del món que puguin certificar la legitimitat del procés.

Una àmplia majoria del Parlament de Catalunya està decidida a culminar el procés d'independència. De nou, com sempre, seran les urnes les que decidiran. D'aquí a un màxim de 9 mesos, la ciutadania catalana haurà decidit si vol o no vol constituir-se en un Estat independent. Si vol o no vol esdevenir una nova República catalana. 

Un procés constituent per a un nou país

"S'ha de començar a activar ja el procés, que no és un procés governamental, no és un procés parlamentari; ja hi haurà un punt en què això entrarà en la vida del Parlament, ara és un procés de la societat civil, en què s'han de posar en sintonia i coordinació gent de procedències diverses que tingui ganes de participar, de dir com vull que sigui la constitució del meu país, la constitució que m'identifica, que em representa, que és el mecanisme pel qual vull construir la meva adhesió a la col·lectivitat i em permet entrar endavant un projecte de vida, professional; ara m'ofereixen la possibilitat de dir-hi la meva; ara hi ha la possibilitat de fer-ho.”

El paràgraf anterior recull algunes de les frases que el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir en el seu discurs d’investidura i també en l’entrevista que el passat dijous 14 de gener li va fer la periodista Mònica Terribas a TV3.

Després de l’acord i de la formació del nou govern de la Generalitat que ha de conduir el procés de transició cap a la independència, des de la societat civil cal que centrem la nostra feina en dos objectius complementaris: l’inici del procés constituent i la construcció de la majoria social.

Ben aviat, aquest país haurà de posar en marxa un procés constituent que ens conduirà a la proclamació de la nova República catalana independent. Aquest procés ha de venir precedit d’un ampli i gran debat ciutadà sobre el país que volem, sobre la Catalunya del futur. La societat civil ha de ser obligatòriament la gran protagonista d’aquest debat en què tots nosaltres ens haurem d’involucrar, aportant-hi idees, reptes, solucions perquè les conclusions que se’n puguin arribar a extreure representin la base sobre la qual el Parlament català redacti la nova Constitució.

Per tal que la nova Constitució, el nou Estat, pugui ser el de tots, caldrà convidar tothom i a tots els sectors i àmbits del país a participar en la Convenció Constituent Ciutadana. Ha de ser un procés obert, inclusiu, en què, si arriba el cas, només hi pugi estar absent aquell que se n’autoexclogui, perquè la Constitució catalana no ha de ser només dels independentistes, ni dels polítics ni dels experts, ha de ser de tothom.

El país que volem, la nova Constitució no és un  tema exclusiu del Parlament, sinó que l’hem de veure com un deure i un dret ciutadà. Som nosaltres, la societat civil, els que hem d’iniciar aquest procés constituent, aquesta Convenció Constituent que ha d’incorporar els diferents formats de democràcia; la participativa, la representativa i la directa.

Som nosaltres, la societat civil, els mateixos que vam iniciar aquest procés d’independència, els que ara hem d’iniciar i liderar el procés constituent. Una societat, com sempre, disposada a fer el que calgui. Una societat preparada per debatre, enriquir i aportar idees i propostes  que han de fer de la Constitució de la nova República catalana el marc àgil, modern, obert i democràtic en què hi pugui cabre, en què es pugui fer realitat aquest país de futur que volem cadascun de nosaltres.

Ja fa temps que ha començat el debat sobre com pot ser aquest nou país. Algunes entitats, aplegades sota el nom de Reinicia Catalunya disposen ja de la metodologia més adequada per aplegar totes les iniciatives ciutadanes que, des de dues vessants, sorgeixin dels debats: sobre les propostes de país, del país que volem i també sobre esborranys de possibles textos constitucionals.

El procés constituent, La Convenció Constituent Ciutadana, serà l’eina que ens ha de permetre aplegar en un mateix objectiu tots aquells que, més enllà d’una Catalunya independent o no, imaginem i volem un nou país, un país millor.