Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indult. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indult. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de juny del 2021

"Contes" amb Josep Font i Via. El rei ha tornat a Barcelona. Els articles d'Oriol Junqueras i Jordi Sánchez. L'indult...una estafa?

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 17 de juny de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Josep Font i Via, informàtic i escriptor

Lourdes Escardívol,  mestra, exSN ANC

Gerard Sesè, periodista. Responsable de comunicació del Consell x la República

Davantal

“Agafem la Declaració de Pedralbes, aterrem-les i comencem a caminar.” Així s’expressava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la inauguració de les jornades econòmiques del Cercle d’Economia..

No sé si recordeu la Declaració de Pedralbes... El 20 de desembre de 2018, el govern de l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya van acordar una declaració conjunta de quatre punts. Els recordem::

​1. Reconeixement de l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya

2. Aposta per un diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport en la societat catalana.

3. Potenciació dels espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya en el marc de la seguretat jurídica.

4. Esforç de totes les institucions, actors polítics i ciutadania en la via del diàleg.

Com podeu observar paraules abstractes que de fet, no diuen res: conflicte sobre el futur...Diàleg efectiu... espais de diàleg... proposta política... resposta democràtica en el marc de la seguretat jurídica...

En l’època medieval aquesta manera d’expressar-se emetent paraules sense un sentit clar i defensar-les com si el tinguessin, en deien “flatus vocis”. Doncs, bé, el ”flatus vocis” al segle XXI continua formant part del llenguatge dels polítics.

Els articles d’Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, el retorn a la Declaració de Pedralbes, la fotografia del president de la Generalitat amb Felip VI, el president del Cercle d’Economia, encapçalant el llistat dels que aposten pels indults són uns indicadors molt clars que una bona part de les elits catalanes, polítiques, socials i econòmiques han posat en marxa l’ofensiva per debilitar el moviment independentista, girar full de l’1 i l 3 d’octubre per tornar a l’autonomisme i esperar temps millors. Ara, ens diuen veladament, no és el moment...que és l’equivalent d’aquell “Això ara no toca” del president Pujol.

Tot plegat, indult inclòs, no posarà cap final al conflicte històric entre Catalunya i l’Estat espanyol que comença, fa uns quants segles, quan s’engega el projecte imperialista de la gran Castella.

Sense oblidar ni per un moment els més de 3.000 represaliats, els exiliats... Francisco Garrobo i Adrian Sans, els activistes que poden entrar a presó en qualsevol moment. Ni tampoc el cas més recent i que ens demostra que la repressió no té aturador, el de Marcel Vivet condemnat a cinc anys de presó, amb la Generalitat exercint també el paper d’acusació.

Vivim moments complicats... potser no tan complicats com els que els ha tocat viure als personatges dels contes de Josep Font i Via.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del que va ser líder de la Unió Soviètica després de Stalin, Nikita Khrusxov

“Els polítics són iguals a tot arreu. Prometen de construir un pont fins i tot allà on no hi ha cap riu.”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Avui amb un record especial per a l’activista Marcel Vivet que ha estat condemnat a cinc anys de presó.

Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 4 de juny del 2021

Apologia del franquisme i llibertat d'expressió. Amunt i avall amb l'indult. La repressió econòmica del Tribunal de Cuentas. El Debat constituent inicia la fase participativa

 

Convidats

Dolors Feliu,  advocada, col·lectiu Praga

Manel Carrasco, exsecretari ANC i activista

Davantal

La batalla jurídica internacional es decanta, una vegada més, del cantó de Catalunya. Ahir, el Tribunal General de la Unió Europea va retornar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. I avui mateix, el Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa ha demanat a Espanya que retiri les euroordres i alliberi els presos.

La concepció que fins ara s’ha tingut d’una colònia és aquell territori allunyat, normalment més enllà dels oceans, de l’estat que l’ha colonitzat per la força de les armes. Però poca gent ha reflexionat en el fet que es pot exercir aquesta pràctica colonitzadora per un Estat sobre una nació a l’interior de les pròpies fronteres estatals. Aquest és el cas de l’Estat espanyol sobre Catalunya.

Us llegeixo un fragment del pròleg que Antoni Daura fa al llibre d'Alfons Durán-Pich "Memorial per als desmemoriats"...Aprofito per dir que ben aviat tindrem Alfons Duran al Vull una resposta.

 “Segons la definició oficial del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans una colònia és un territori sotmès al domini polítics, militar i econòmic d’una potència forana. A casa nostra s’ha debatut sobre si el procés d’independència pot utilitzar la doctrina emanada de l’Assemblea General de les Nacions Unides” que, en la seva 947a sessió plenària, va reconèixer el dret d’autodeterminació dels pobles de tot el món. Si bé la Constitució espanyola de 1978 ho subscriu, des de Madrid diuen de seguida que no és aplicable al cas català, ja que hi ha només un poble, l’espanyol, amagant que aquest com a tal és un fabricació política dels segles XVIII i XIX de base castellana. I més enllà de les paraules l’actitud colonialista sí que ho és clarament:  el nostre Parlament rep sistemàticament impugnacions de les lleis allí aprovades, nul·la recaptació fiscal independent i de gestió econòmica autònoma, espoli sistemàtic, atacs constants a la plena normalització de la llengua catalana, vigilància malaltissa del a política internacional que pugui desplegar la Generalitat. I fem memòria dels cops militars que han liquidat sempre les institucions catalanes: 1714, 1923, 1939 i de la Loapa derivada del “curiós” i controvertit aixecament del 1981 i el recent cop “legalista” del 2017, amb una interpretació subjectiva de l’article 155 de la Constitució. Igualment, cal recordar la xenofòbia lingüística patida sistemàticament per tots els pobles que no s’expressen en castellà.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Avui un microconte del gran Pere Calders

“Vàrem llevar-nos molt d’hora. Tant d’hora, que els carrers encara no estaven posats. Davant d’això, vam decidir tornar al llit...”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Avui, un record especial per als tretze estudiants que estan sent jutjats a l’Audiència de Barcelona arran de la manifestació del 2 de març del 2017 en què es demanava que es rebaixessin les taxes universitàries. Estan acusats de desordres públics i danys. I els demanen  vuit anys i mig de presó i un total de 140.000 euros de multa.

Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!