"Contes" amb Josep Font i Via. El rei ha tornat a Barcelona. Els articles d'Oriol Junqueras i Jordi Sánchez. L'indult...una estafa?

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 17 de juny de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Josep Font i Via, informàtic i escriptor

Lourdes Escardívol,  mestra, exSN ANC

Gerard Sesè, periodista. Responsable de comunicació del Consell x la República

Davantal

“Agafem la Declaració de Pedralbes, aterrem-les i comencem a caminar.” Així s’expressava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la inauguració de les jornades econòmiques del Cercle d’Economia..

No sé si recordeu la Declaració de Pedralbes... El 20 de desembre de 2018, el govern de l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya van acordar una declaració conjunta de quatre punts. Els recordem::

​1. Reconeixement de l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya

2. Aposta per un diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport en la societat catalana.

3. Potenciació dels espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya en el marc de la seguretat jurídica.

4. Esforç de totes les institucions, actors polítics i ciutadania en la via del diàleg.

Com podeu observar paraules abstractes que de fet, no diuen res: conflicte sobre el futur...Diàleg efectiu... espais de diàleg... proposta política... resposta democràtica en el marc de la seguretat jurídica...

En l’època medieval aquesta manera d’expressar-se emetent paraules sense un sentit clar i defensar-les com si el tinguessin, en deien “flatus vocis”. Doncs, bé, el ”flatus vocis” al segle XXI continua formant part del llenguatge dels polítics.

Els articles d’Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, el retorn a la Declaració de Pedralbes, la fotografia del president de la Generalitat amb Felip VI, el president del Cercle d’Economia, encapçalant el llistat dels que aposten pels indults són uns indicadors molt clars que una bona part de les elits catalanes, polítiques, socials i econòmiques han posat en marxa l’ofensiva per debilitar el moviment independentista, girar full de l’1 i l 3 d’octubre per tornar a l’autonomisme i esperar temps millors. Ara, ens diuen veladament, no és el moment...que és l’equivalent d’aquell “Això ara no toca” del president Pujol.

Tot plegat, indult inclòs, no posarà cap final al conflicte històric entre Catalunya i l’Estat espanyol que comença, fa uns quants segles, quan s’engega el projecte imperialista de la gran Castella.

Sense oblidar ni per un moment els més de 3.000 represaliats, els exiliats... Francisco Garrobo i Adrian Sans, els activistes que poden entrar a presó en qualsevol moment. Ni tampoc el cas més recent i que ens demostra que la repressió no té aturador, el de Marcel Vivet condemnat a cinc anys de presó, amb la Generalitat exercint també el paper d’acusació.

Vivim moments complicats... potser no tan complicats com els que els ha tocat viure als personatges dels contes de Josep Font i Via.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana del que va ser líder de la Unió Soviètica després de Stalin, Nikita Khrusxov

“Els polítics són iguals a tot arreu. Prometen de construir un pont fins i tot allà on no hi ha cap riu.”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Avui amb un record especial per a l’activista Marcel Vivet que ha estat condemnat a cinc anys de presó.

Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Oriol Junqueras i Jordi Sánchez... l'engany del procés?

Resulta força evident que l’Estat espanyol es troba, en l’àmbit internacional, cada vegada més contra les cordes, sobretot pel que pertoca a la justícia. Intentant minvar la bufetada internacional que, més aviat que tard, li acabarà caient ha començat la seva particular campanya que té com a estrella màxima l’indult.

I sembla ser que els polítics que dirigeixen la política de la Generalitat i que han propiciat el pacte ERC-JxCat (i que, malauradament, no són altres que els que estan empresonats) també s’han vist obligats a moure fitxa. Més enllà de la presència del president de la Generalitat al Foment del Treball en  l'acte d'homenatge al comte de Godó (un “Grande de España”), el moviment independentista s’ha vist sacsejat per dos articles/cartes: “Mirant al futur” d’Oriol Junqueras, publicada a l’ARA i a la Sexta i “L’1 d’octubre no va ser un error”, que Jordi Sánchez va publicar l’endemà de la del Junqueras a l’ARA.

Haig de dir que, potser ingènuament, vaig mantenir la confiança en els meus representants polítics fins després del 2017. Creia sincerament que havien actuat de bona fe. A mesura, però, que han anat passant els mesos –i els anys- la sensació d’engany ha anat prenent cada vegada més cos fins arribar al moment present en què –i em sap molt de greu- em sento totalment enganyat.

Tothom té dret a canviar, sens dubte. Ara bé, un polític no té cap dret a enganyar la població que l’ha votat. És el que ha fet Oriol Junqueras, i no cal anar molt enrere, a aquella famosa frase del 2013: “Doneu-me 68 diputats i declaro la independència”. Tenim manifestacions més recents de quan era polític en actiu i vicepresident del govern. Algunes les podeu trobar en aquest twit que ara us resumeixo: 

Estem convençuts que l’Estat espanyol no voldrà parlar. I si parla ens enganyarà.

Qualsevol procés de negociació amb l’Esta és un procés viciat en què l’Estat fa de jugador i alhora d’arbitre.

L’Estat espanyol mai mai, mai, acceptarà un referèndum perquè Catalunya pugui decidir sobre la independència.

El resultat d’un referèndum és el que permet canviar el marc legal

El segon engany el trobem en una de les frases de la resposta de Jordi Sánchez a Junqueras: “De fet, soc dels qui creuen que l’1 d’Octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència.”

Sóc simplement un activista i no hi entenc de les manipulacions, estratègies i/o complots als quals poden estar acostumats tots els que han fet de la política el seu modus vivendi. No sé si això em pot servir d’excusa per a la meva ingenuïtat.

El 2015 vaig confiar en Jordi Sánchez. Em semblava la persona més preparada per dirigir l’ANC després del mandat de Carme Forcadell. A principis del 2016, vaig escriure l’article “L'altre president” que finalitzava d’aquesta manera:

És del tot necessari reconèixer els mèrits d’aquest altre president que ha demostrat perquè, el 16 de maig de 2015, el Secretariat Nacional de l’ANC el va nomenar. Jordi Sànchez ha afrontat amb notable èxit aquests set mesos del seu mandat, segurament, set dels mesos més complicats que mai ha hagut de viure l’ANC i la societat catalana.

És cert que sempre m’han arribat badomeries, o així em semblaven, sobre la personalitat de Jordi Sánchez. No me les acabava de creure. Em va acabar de convèncer la Natàlia Esteve, que va ser vicepresidenta de l’Assemblea del 2015 al 2017. En una entrevista que li vaig fer em va desvelar com era Jordi Sánchez. Aquí en teniu un fragment:

(Podeu veure l'entrevista sencera aquí) 

Em resistia a creure-m’ho. M’havia fet meva la frase de “la llei a la llei”. Ara, però, crec que en Jordi Sánchez ha dit per primera vegada la veritat: No van preparar el referèndum de l’1 d’octubre per declara la independència. Ell formava part de "l’Estat Major" d’aquella època i, per tant, en va ser culpable o còmplice d’aquest engany majestuós a la bona gent independentista.

Sentir-te enganyat no ha de provocar, en cap cas, el desànim ni molt menys la retirada en la lluita per la independència. Continuarem, fidels al mandat de l'1 d'octubre. Fa massa anys que tanta gent ens ha precedit en aquesta lluita, jugant-se la llibertat i fins i tot la vida, perquè ara nosaltres, les generacions que ho han tingut més a prop, abandonem.

La lluita continua!