Llengua i República. El manifest Koiné argumentat

Vull una resposta. 10a temporada. Emès l'1 de novembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Blanca Serra, lingüista, Grup Koiné

Àngels Folch, mestra, Grup Koiné

Enric Larreula, escriptor i professor universitari,  Grup Koiné

Lluís de Yzaguirre, doctor en Filologia, Grup Koiné

Davantal 

Des del 2012, ens hem fet una fart de debatre, discutir, fer documents i informes sobre molts aspectes d’una futura Catalunya independent. En canvi,  el debat sobre la llengua i sobre l’estatuts que caldria atorgar en un Estat independent a la llengua catalana, a la castellana i a totes les altres llengües que conviuen amb nosaltres ha estat defugit de manera sistemàtica i habitual.

Fins al 31 de març de 2016, quan, a la Universitat de Barcelona, es va presentar el manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya “, l’anomenat Manifest Koiné.

El rebombori que es va organitzar va ser majúscul. Els primers signants del manifest Koiné, 200 personalitats, intel·lectuals, filòlegs i professionals de la llengua van ser titllats d’haver signat un “postulat nazi”. El llavors diputat Lluís Rabell, va dir que érem uns racistes i fonamentalistes. En opinió del Sr, Urtasun, d’ICV, volíem vetar el castellà a Catalunya, Per a molts altres, articulistes, comentaristes, ens proposàvem expulsar el castellà, trencar la cohesió social, dividir i segregar el poble català en grups etnolingüístics, instigar l’odi contra els immigrants en general i els castellanoparlants en particular... i un llarg etcètera.  

Com ja és habitual, els polítics i  els partits independentistes, amb alguna que altra honrada excepció, van córrer a reivindicar la Catalunya bilingüe, les bondats i magnificències del bilingüisme i fins i tot proclamant el castellà com la llengua també de Catalunya.   

Ara, Llengua i República i el Grup Koiné han publicat el llibre “Llengua i República. El manifest Koiné argumentat. Aquest llibre és el fruit d'un treball de 4 anys fet per les 14 persones que el 2014 van constituir el grup Koiné. S'hi responen els arguments i els prejudicis que calia rebatre i les evidències i les ignoràncies o la mala fe de molts detractors del Manifest.

L’enyorada Patrícia Gabancho, en referència al Manifest, va afirmar que “El text és com una pedra llençada en les aigües tranquil·les de la complaença i l'autoengany”.

El Manifest va acabar sent la pedra que va engegar un gran debat a l’entorn de la llengua. Desitgem que el llibre sigui el desencadenant del debat definitiu. Un debat en què parlem, uns i altres, sense pors, sense consignes partidistes. Un debat  amb arguments lingüístics a la mà.. Un debat obert a tothom, inclusiu i sobretot fet amb serenitat i respecte, com haurien de ser tots els debats. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Marxem amb la frase de la setmana. La va pronunciar la filòloga Mercè Llorente, en l’acte de presentació del Manifest Koiné

«La llengua és determinant en la construcció de l’Estat. La llengua és l’espurna. Sense la llengua no hi hauria procés independentista, ni tan sols cap intent de separar-nos. Perquè sense la llengua catalana tampoc existiria Catalunya».

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

Grup Koiné: decàleg per als partits independentistes. L'Escola del Foment de Girona

Vul una resposta. 9a temporada. Emès el 21 de gener de 2021 per ETV Llobregat 

Convidats

Enric Larreula, Llengua i República. Grup Koiné

Josep Ferrer i Ferrer,  Llengua i República. Grup Koiné

Gemma Pla, directora Escola del Foment de Girona

Resum ràpid de la setmana... Continuem malvivint amb la COVID-19... La justícia hereva del franquisme ha tornat, una vegada més, ha interferir en les institucions catalanes, en els processos polítics... en els càrrecs electes... en la salut. Ha inhabilitat el conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé. Es manté la suspensió del 14-F i, com a cirereta del pastís, el TSJC dictarà sentència definitiva en plena campanya electoral. Ah! I el divertimento manipulatis de l’enquesta del CIS donant com  a guanyador a Illa i al PSC...

El dijous 31 de març de 2016, a la Universitat de Barcelona, es presentava el manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”, més conegut com el Manifest Koiné. 

La polèmica va esclatar... El  manifest va ser qualificat des de postulat nazi a racista i fonamentalista. Tot passant pels improperis més diversos: la intenció d’expulsar el castellà de Catalunya, trencar la cohesió social, dividir i segregar el poble català en grups etnolingüístics, instigar l’odi contra els immigrants en general i els castellanoparlants en particular... i un llarg etcètera.  

Davant de la convocatòria d’eleccions per al 14 de febrer, el Grup Koiné de Llengua i República ha fet públic el “Decàleg del compromís electoral sobre la llengua catalana” adreçat als partits que es proclamen independentistes. El grup Koiné manifesta que “Davant de la situació extrema que pateix la llengua catalana, creiem que els partits polítics que es proclamen independentistes han de prendre’s la qüestió de la llengua com a qüestió d’estat i, en conseqüència, han de prendre el compromís de treballar per capgirar aquest procés que ens aboca a la pèrdua irreversible de la llengua que ens defineix com a poble diferenciat i que justament dona sentit a la voluntat d’independència.”

El Foment de Girona és un complex cultural amb espais dedicats a la formació, al lleure, a la gastronomia, al debat, a la reflexió... amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar la cultura, la llengua, la història i els productes de la terra. A principis de 2020 va néixer L’Escola del Foment amb la intenció d’oferir una formació artística d’arrel tradicional basada en la dansa, la glosa i la cançó, presentant una proposta educativa per a famílies, infants, joves i adults mitjançant tallers i cursos regulars.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Molt colpits per la mort de Jordi Fàbregas, músic, referent del folk i de la música tradicional i d'arrel catalana. Sempre en el record.

En la frase de la setmana d’avui recordarem l’enyorada i estimada Patrícia Gabancho que, en referència al Manifest que va publicar el grup Koiné el 2016 va dir:

“El text és com una pedra llençada en les aigües tranquil·les de la complaença i l'autoengany”.

Marxem un programa més amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

El Vull una resposta tornarà la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Manifest koiné, una pedra a la sabata

Article publicat a Tribuna.cat

Ja fa unes setmanes, un amic que pertany al grup Koiné em va proposar de signar el manifest “Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent”, que finalment es va presentar el dijous 31 de març a la Universitat de Barcelona.

Per tant, per a la gent de Societat Civil Catalana sóc signant d’un “postulat nazi”. Per al Sr. Lluís Rabell sóc un racista i un fonamentalista. En opinió del Sr. Urtasun vull vetar el castellà a Catalunya. Per a molts altres, i basant-me en els articles i comentaris que he pogut anar llegint, em proposo expulsar el castellà, trencar la cohesió social, dividir i segregar el poble català en grups etnolingüístics, instigar l’odi contra els immigrants en general i els castellanoparlants en particular... i un llarg etcètera.  

Evidentment, com ja és habitual, els polítics i  els partits independentistes, amb alguna que altra honrada excepció, s’han apressat a  reivindicar la Catalunya bilingüe, les bondats i magnificències del bilingüisme i fins i tot proclamant el castellà com la llengua també de Catalunya.   

En tot aquest maremàgnum d’opinions, articles, paraules i sentències, hi destaquen dos tipus de persones: els que no s’han llegit el manifest, si més no de manera atenta, dues o tres vegades si és necessari i amb un procés de reflexió posterior. I els que sí que se l’han llegit, però que han interpretat el que han volgut i fins i tot li han fet dir coses que en cap moment diu.

Primera falsa interpretació: En cap cas el manifest demana que el català sigui l’única llengua oficial del nou Estat. No hi ha ni una sola línia en què citi el català en aquest terme.

La segona falsa interpretació és que el manifest ataca el castellà i també als catalans que tenen com a primera llengua el castellà, tot buscant l’enfrontament i la divisió. Us convido a repassar, dues o tres vegades si cal, el darrer paràgraf del document on s’expressa la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual, amb totes les mesures necessàries per a garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un país normal, també pel que fa a la llengua.

Comparteixo punt per punt del manifest? Segurament, no. Segurament algun aspecte l’hauria redactat diferent, però sí que hi estic d’acord en el que vol comunicar i per això el vaig signar. Com realment ja m’imaginava, quan es fes públic originaria un gran debat a l’entorn de l’important tema de la llengua, de les llengües, en una Catalunya independent. Per començar és positiu, més enllà, evidentment, d’aquells que només insulten.

De tot aquest munt de pàgines dedicades al tema, vull remarcar l’article de José Rodríguez a Vilaweb. Us recomano que el llegiu. És fruit d’una bona i atenta lectura del manifest i d’un procés posterior de reflexió. És cert que en critica algun dels fragments, sobretot el de la redacció menys afortunada del text en què anomena la immigració dels anys 50 i 60 com a “colonitzadors involuntaris”, però en tot moment es mostra obert i disposat a participar en un debat que considera del tot imprescindible:

El terme de ‘colonització involuntària’ de Koiné és un error tàctic i una falsedat històrica, però l’efecte que intenten descriure que ha tingut la immigració castellanoparlant sobre la presència del social del català mereix ser escoltat. Quedar-nos sense observar el bosc perquè el primer arbre que trobem està recremat i podrit és també un error.

Durant els darrers anys ens hem fet una fart de debatre, discutir, fer documents i informes sobre molts aspectes d’una futura Catalunya independent, sobretot en economia. En canvi, el debat sobre l’estatuts que caldria atorgar en un Estat independent a la llengua catalana, a la castellana i a totes les altres llengües que conviuen amb nosaltres ha estat defugit de manera sistemàtica i habitual.

El tema de la llengua és, no cal ni dir-ho, extremadament sensible. La llengua forma part del món dels sentiments, del món interior, individual, propi i íntim de cadascú. Un món únicament nostre, ben nostre que cal tractar amb molt de respecte i, sobretot, amb molta empatia.

Patrícia Gabancho, en referència al Manifest, ha afirmat que “El text és com una pedra llençada en les aigües tranquil·les de la complaença i l'autoengany”.

Benvinguda sigui aquesta pedra si aconseguim engegar un gran debat a l’entorn del tema. Un debat en què parlem, uns i altres, sense pors, sense consignes partidistes. Un debat  amb arguments lingüístics a la mà.. Un debat obert a tothom, inclusius i sobretot fet amb serenitat i respecte, com haurien de ser tots els debats.