Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meritxell Serret. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meritxell Serret. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de març del 2021

"Quan l'Ateneu no estava de Festa Major". Mesa independentista i Laura Borràs presidenta. Meritxell Serret torna de l'exili.

 

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 18 de març de 2021 per ETV Llobregat i Terra Mar/Garraf/Penedès/Tarragona

Convidats:

Lourdes Escardívol,  mestra

Olga Amargant,  advocada

Francesc Abad, analista polític

Davantal

Els partits independentistes, ERC, Junts, la CUP i PDeCAT, van registrar dimarts passat al Congrés dels Diputats la proposició de Llei d’amnistia per a tots els processats i condemnats per accions vinculades al procés. Una proposició de Llei que està ja sentenciada i que és molt possible que ni tan sol superi els tràmits de la Mesa.

Crec que tots som conscients que això passarà i que aquesta proposició de Llei no arribarà ni tan sols a debatre’s al Congrés. El problema no és aquest. El problema radica en el  “i després què?”. És a dir, ¿els partits i les organitzacions independentistes tenen preparada una resposta popular i institucional, ja no dic per si el Congrés no l’aprova, sinó a la segura negativa de la Mesa del Congrés a tombar la proposta? Molt em temo que no i això acabarà esdevenint un nou motiu de desencís per a tots els independentistes.

Mentre el TSJC ha admet a tràmit la querella contra Torrent i quatre membres de la mesa, continuen les converses per formar Govern, portades amb molta discreció (i esperem que això signifiqui un bon senyal).

La tornada de l’exili de Meritxell Serret ha despertat tota mena de recels polítics.  Parlant de l’exili uns recomano el brillant reportatge de la revista La Mira: “La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé”.

Aleix Renyé ens recorda uns altres exiliats i presos polítics: els de la resistència activa que van mantenir la flama de l’independentisme viva durant i passat el franquisme.

El gran savi africà Amadou Hampaté Bà va deixar dit: “Quan a l’Àfrica mor un vell, és com si es cremés tota una biblioteca.” Aquesta és una frase extreta del llibre “Quan l’Ateneu no estava de Festa Major”, de Lourdes Escardívol.

Un llibre amb 33 testimonis. Històries personals viscudes per gent anònima. La vida a Sant Boi de Llobregat abans de la Guerra Civil, durant la guerra i la postguerra.  que ens parlen del Sant Boi. L’època en què “els ateneus no estaven de Festa Major, quan es van quedar muts, buits, es van aturar els balls, les gresques, els jocs, les històries d’amors i de desamors...”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de l’escriptor Josep Maria Morreres

Quan era jove, lluitava per ser jo mateix, a hores d’ara em resigno a ser com sóc.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 17 de març del 2021

Meritxell Serret, l'exili i la repressió

 

Conec personalment Meritxell Serret. Vam ser companys al Secretariat Nacional de l’ANC i després, quan ja era consellera, vam compartir algun acte a les terres de Lleida. Estic molt content, per ella, que després de tres anys d’exili ja sigui a casa, amb els seus. Més enllà, però, dels sentiments personals, des del punt de vista polític, no puc deixar de plantejar-me algun interrogant. Per què ha tornat precisament ara? La Meritxell ha manifestat que ha estat una decisió meditada i que ha aprofitat ara que ha estat escollida diputada.

Segur que la Meritxell tenia moltes ganes de tornar a casa, no en tinc cap dubte. Penso, però, que en aquesta decisió final ha intervingut un cop més el partidisme polític reflectit en l’estratègia que des de fa ja temps intenta imposar ERC, el partit independentista guanyador de les darreres eleccions.

Em confirmen aquestes suposicions algunes de les declaracions que fet en tornar de l’exili: “El Consell per la República ha tingut un biaix partidista i això l'ha debilitat. [...] L’independentisme no necessita més gent ni a la presó ni a l’exili.”

Aquestes declaracions van motivar unes piulades de Carles Castellanos, un veterà lluitador independentista que coneix en pròpia pell que significa la repressió i l’exili.


També em reafirmen en els meus dubtes les declaracions del ministre de Justícia espanyol Juan Carlos Campo, quan diu que “el retorn de Serret demostra que no hi ha presos polítics a l’estat espanyol” i que, segons el ministre, Serret és "una persona fugida que ve, es presenta davant el Suprem, declara, se'n va en llibertat i recull la seva acta".

On queda ara tota l’estratègia de l’exili?. Per què li han servit a la Meritxell tots aquests anys lluny de casa? Darrera el seu retorn hi ha la intenció d’aïllar el president Puigdemont, el govern legítim i, de passada, el Consell per la República?

Com gairebé tot en la vida, el temps potser ens donarà respostes.         

Mentrestant, us recomano l’esplèndid reportatge de la revista La Mira: “La clandestinitat ignorada: Rafael Renyé, àlies Aleix Renyé”.

Com es diu a l’article de Mireia Domènech i Bonet: “No es parla d’aquests exiliats i presos polítics: els de la resistència activa que van mantenir la flama de l’independentisme viva durant i passat el franquisme. Rafael – José Antonio – Aleix il·lumina la seva lluita invisible.”

Ens en parla en primera persona Rafael Renyé, José Antonio Rodríguez Heredia i Aleix Vidal. Tres homes que són la mateixa persona i que han conviscut en diferents moments segons les necessitats polítiques. Ara es fa dir Aleix Renyé, tot i que el seu veritable nom és Rafael.