El pacte ERC-PSOE. Continuen les converses entre el PSOE i el president Puigdemont

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 6 de novembre de 2023 per ETVV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Pere Pugès,   empresari cooperativista i activista. Confundador de l’ANC

Núria Vilajeliu, tècnica organització d'esdeveniments

Guillem López, jurista

Davantal

ERC ja ha tancat el pacte amb el PSOE per investir Pedro Sánchez. Pel que s’ha pogut saber el pacte és més aviat fluixet, per dir-ho suaument. S’ha posat força èmfasi en el traspàs integral de Rodalies que, en el fons, és el traspàs de la responsabilitat pública de tots els problemes que genera Rodalies a la Generalitat.

El traspàs comporta crear una empresa pública que s’anomenarà Rodalies de Catalunya. Aquesta empresa, però, serà gestionada també per Madrid “de manera compartida i cooperativa”, tal com va dir el ministre espanyol Félix Bolaños. La Generalitat hi tindrà la major part de la participació, però el consell d’administració que prendrà les decisions tindrà un 50% de representants de la Generalitat i un 50% de representants de l’estat.

Ens diuen, però, que el president serà nomenat a proposta de la Generalitat i que serà aquest el que tingui el vot en cas d’empat. Ara bé, com les decisions estratègiques  s’hauran de prendre per una majoria qualificada, l’Estat espanyol tindrà el poder de blocar qualsevol d’aquestes propostes vitals. El traspàs només es produirà en les línies R1, R2 i R3. La resta del document del pacte, treballadors, inversions calendari, és ple d’ambigüitats, incerteses i vaguetats.

Pel que fa a la condonació del 20% del deute, Carles Boix, professor de ciències polítiques a la Universitat de Princeton, als Estats Units ha dit que “l’Estat s’’ofereix a condonar el deute d’una comunitat amb els diners d’aquesta comunitat i a estendre “el café para todos” a totes les comunitats.” Això, afirma Boix, incrementarà la pressió fiscal sobre la comunitat pagadora en un futur pròxim i no resol cap dels problemes estructurals del sistema de finançament actual.

Res de taula de negociació entre governs i de mediador... Taula de diàleg entre partits i un verificador....

Pel que fa a la llei d’amnistia, ara per ara en desconeixem el contingut i la lletra petita de l’articulat.. No en coneixem l’abast. No sabem qui quedarà inclòs o exclòs. No coneixem quin serà el preàmbul i els termes del pacte. No sabem si serà un text concret i que permeti una sola lectura o, com ens temem, acabarà sent un text amb múltiples lectures possibles i subjecte a la interpretació judicial.

Entenem que les negociacions amb el president Puigdemont, i en conseqüència amb Junts, estan aturades sobretot en el tema de l’Amnistia. ¿Podrà Puigdemont revertir la situació actual del pacte per la investidura i convertir-lo en l’acord històric que exigia el President? Es trencaran definitivament les negociacions i conduirem  l’Estat espanyol a repetir les eleccions?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi Comencem!

 

Final

Dissabte passat ens va deixar s Carles Furriols, conegut com a “Tati” Furriols, metge, impulsor de la Fundació Doctor Trueta i activista per la independència. Bon viatge per als guerrers...

La frase de la setmana de l’escriptora britànica Agatha Christie

Vaig aprendre que mai no podem fer marxa enrere, que l’essència de la vida és anar sempre endavant.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

VIDEO: El 155 digital. El Suprem manté a la presó Oriol Junqueras. La inhabilitació del president Torra. El pacte ERC-PSOE investeix Sánchez (Darrer programa de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa

 de Vull una resposta. 8a temporada

  Emès el dijous 9 de gener de 2020

El 155 digital. El Suprem manté a la presó Oriol Junqueras.

La inhabilitació del president Torra. El pacte ERC-PSOE investeix Sánchez

Presenta: Clara Ardèvol I Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Dolors Feliu, jurista. Membre del col·lectiu Praga 

Josep Jover, advocat. Pirates de Catalunya

Gabriel Ginebra, escriptor. Professor d'habilitats directives

Guillem López, jurista

Davantal

En els tres dies de sessions d’investidura hem pogut veure, una vegada més, aquella Espanya que descrivia Antonio Machado fa més d’un segle. L’“España de charanga y pandereta, / cerrado y sacristía, / devota de Frascuelo y de María, / de espíritu burlón y de alma quieta”. La “España inferior que ora y bosteza, / vieja y tahúr, zaragatera y triste.” En aquesta investidura hem tornat a reviure com mai, l’autoritarisme, el masclisme, el racisme, l’insult, la supèrbia, la injúria, la mentida... el nacionalisme espanyol més ranci...  l’Espanya de sempre.

L’Espanya de sempre... Avui mateix, el Tribunals Suprem denega la sortida de la presó d’Oriol Junqueras que no podrà ser dilluns al Parlamen europeu.

Pedro Sánchez és president en bona part gràcies al pacte entre ERC i el PSOE. Un pacte controvertit i que ha provocat divisions en el si del moviment independentista. 

Segons ERC, el pacte obre una porta a la solució del conflicte Catalunya-Espanya. S’hi reconeix que el conflicte és polític i que necessita de solucions polítiques. S’hi admet que cal superar la judicialització de la política. Respon al “sit and talk” del Tsunami democràtic. S’hi estableix una Mesa bilateral de negociació formada pels respectius governs. Diàleg obert, no hi ha límits en les propostes i hi ha un calendari: la Mesa es constituirà quinze dies després de la investidura.

Per què, doncs, tant d’escepticisme i tantes crítiques dins del món independentista?

Els contraris al pacte argumenten que no s’hi esmenta per res el dret d’autodeterminació, ni tampoc s’hi proposa cap solució per als presos polítics i exiliats. Tampoc hi ha cap menció a la repressió policial i jurídica. Diuen també que és un pacte entre partits i que respon a l’estratègia d’un sol partit  ERC. No ha estat ni consultat, ni molt menys consensuat amb el seu soci de govern, JxCat, ni molt menys encara amb altres organitzacions independentistes com la CUP o l’ANC. És un pacte que, d’entrada, divideix el món independentista perquè no forma part d’allò que es reclama intensament des de fa molt de temps: una estratègia unitària.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi! Comencem!

Pacte ERC-PSOE, quatre (o cinc) reflexions

Quatre reflexions (o cinc...) sobre el pacte d’investidura ERC-PSOE.

Si intentem allunyar els prejudicis, oblidar la història d’Espanya, la més llunyana i, sobretot, la més recent i pensar que el Govern(s) espanyol(s) és d’inqüestionable arrel democràtica, si ho aconseguim, podem pensar que el contingut dels acords ERC-PSOE representen un gran avenç per a l’independentisme.

S’hi reconeix que el conflicte és polític i que necessita de solucions polítiques. S’hi admet que cal superar la judicialització de la política. Respon al “sit and talk” del Tsunami democràtic. S’hi estableix una Mesa bilateral de negociació formada pels respectius governs. Diàleg obert, no hi ha límits en les propostes. La Mesa s’iniciarà quinze dies després de la investidura.

Per què, doncs, tantes reticències i crítiques dins del món independentista?

El 20 de desembre de 2018, es reunien a Barcelona els governs espanyol i català. D’aquella trobada va sorgir l’anomenat “pacte de Pedralbes”. El comunicat conjunt que van emetre ambdós governs era força curt i sintètic. Els pocs paràgrafs del text, però, intentaven condensar alguns punt d’importància cabdal en aquells moments: esperit de diàleg, reconeixement del conflicte català i que en la solució final haurà de tenir un suport ampli de la societat catalana. No s’hi esmentava el referèndum, però tampoc s’hi citava la Constitució espanyola.

Els partidaris de l’acord ERC-PSOE hi trobaran àmplies diferències entre el seu acord i el “pacte de Pedralbes”. Els escèptics i crítics hi trobaran moltes similituds en el rerefons d’ambdós continguts. En cap dels dos s’hi esmenta el dret d’autodeterminació ni tampoc s’hi proposa cap solució per als presos polítics i exiliats. En cap dels dos no hi ha cap menció a la repressió policial i jurídica.

El “pacte de Pedralbes”, que no va anar enlloc, va ser el resultat d’una trobada entre els dos governs. El pacte ERC-PSOE és un pacte entre partits. JxCat no hi ha participat en res. És un pacte que respon a l’estratègia d’un partit, ERC, i que no ha estat consensuat ni amb el seu soci de govern, ni molt menys encara amb altres organitzacions independentistes com la CUP o l’ANC. És un pacte que, d’entrada, divideix el món independentista perquè no forma part d’allò que es reclama intensament des de fa molt de temps: una estratègia unitària, més encara, una unitat estratègica.

És el que em preocupa més del pacte: que forma part de l’estratègia elaborada per ERC com l’única manera d’avançar cap a la independència. Una estratègia que passa per (ja n’he parlat en altres articles) assolir majories àmplies que vindrien de l’entorn del dret a decidir, d’aquest 80% que, ens diuen, existeix a Catalunya. Una estratègia en què el diàleg passa primer per investir Pedro Sánchez i facilitar d’aquesta manera, i en contrapartida, el suport socialista a un govern d’esquerres a Catalunya liderat per ERC. Una estratègia que pretén alimentar l’eix social (dreta-esquerra) per davant del nacional (independència-autonomia). Una estratègia que no abandona l’independentisme, però que el deixa per a més endavant en què, hi torno a repetir les paraules d’Oriol Junqueras, “tornarem a intentar el referèndum, quan hi hagi majories clares i repetides en el temps, tant en nombre de vegades que les urnes ho corroborin com en l’exposició del projecte que es pretén”.

Sóc escèptic, doncs... Penso que l’estratègia d’ERC, com qualsevol estratègia que sigui de part i no del tot, només divideix l`independentisme. Una divisió que hem d’evitar per damunt de tot si volem arribar algun dia a establir un veritable unitat estratègica. I la responsabilitat d’evitar aquesta divisió crec que recau precisament en nosaltres, els escèptics, els crítics, els contraris al pacte. No podem caure en l’insult fàcil, el desdeny, el menyspreu cap als independentistes que no pensen com nosaltres. Fem crítica constructiva, amb arguments, amb el cap i no amb l’estómac.

Aquí no hi ha traïdors. Aquí no hi ha venuts. Aquí només hi ha una estratègia d’un partit independentista. Una estratègia que tindrà partidaris i detractors, però que només és això, una estratègia de part.  

Per cert, com molt bé apuntava Guillem Fuster de Poble Lliure... 

“Ens agradi o no, ERC té estratègia. La resta que no estem d'acord amb ells en tenim?. Ens hi posem?”