Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sentència procés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sentència procés. Mostrar tots els missatges

dissabte, 2 de novembre del 2019

VÍDEO: La sentència. Els drets fonamentals. La lluita no violenta. L'acampada dels joves a la plaça Universitat (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany i Clara Ardèvol
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

David Casellas, advocat.  

Àngels Pujol, membre del SN de l'ANC

Gerard Sesè, periodista republica.cat

Pau Mateo, estudiant Ciències Polítiques UPF

Davantal 

El 23 d’abril de 2014 es va inaugurar oficialment El Punt Avui TV, amb l’estrena de l’espai estrella de la cadena “L’illa de Robinson”. La setmana passada, el divendres 25 d’octubre, el Punt Avui aturava les seves emissions, segons el comunicat emès pel consell d’administració de l’empresa “per respondre a la necessitat de reordenar el grup de comunicació per poder fer front al context econòmic actual.

El nostre suport i reconeixement a tota la bona feina feta durant aquests cinc anys per tot l’equip del Punt Avui TV i, especialment, per l’equip del programa l’Illa de Robinson. Us trobarem a faltar!

Les diferents respostes a la sentència han comportat, a banda dels ferits per la violència policial, més de 200 detinguts i 28 empresonats. La majoria provenen dels jutjats d’instrucció de Barcelona, però també n’hi ha d’altres municipis i de poblacions petites. Gairebé tots els empresonaments responen a atestats molt genèrics de la policia espanyola i dels Mossos d’Esquadra, tant que en una de les interlocutòries un jutge diu que ‘no és estrany que en la seva redacció s’hagi utilitzat una mateixa plantilla per a facilitar-ne la confecció’. Alguns dels familiars dels empresonats han denunciat maltractaments i violència policial en el moment de la detenció i també després.

L’Assemblea Nacional Catalana ha començat una consulta a tots els seus associats sobre quin ha de ser el paper dels partits independentistes al Congrés espanyol. L’ANC proposa que l’acció política dels partits independentistes a les Cortes passi de manera indispensable per configurar un front de bloqueig a la governabilitat de l’Estat, atenent a tres punts irrenunciables: Aturar la repressió. Llibertat per a tots els empresonats i exiliats i autodeterminació. També, pel que fa a aquells acords que es van establir a nivell municipal, comarcal i a la diputació de Barcelona amb un partit del bloc del 155, exigeixen el trencament d’aquests acords.  

Em parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

divendres, 18 d’octubre del 2019

VÍDEO: Analitzem la sentència i la resposta de país. Marxes, incidents, vaga general (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany 
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga

Roser Palol SN de la Intersindical

Jordi Domingo advocat i coordinador de l'advocacia de Catalunya

David Fernández SN de l’ANC i coordinador de Fem República 

Davantal 

En dies com avui, no és gens fàcil redactar el davantal del programa. Dies convulsos en què es barregen infinitat de sentiments i sensacions. Dies en què cal fer front a les pròpies contradiccions i en què costa molt trobar les paraules adequades que, alhora, siguin clares i encertades.

La condemna de prop de cent anys per als presos polítics catalans ha estat el desencadenat que ja feia temps que s’esperava. La gent ha ocupat el seu espai, el carrer, de mil maneres diferents. Les mobilitzacions espontànies de dilluns que van acabar amb l’ocupació, de manera totalment pacífica, de l’aeroport de Barcelona. Lles Marxes per la Llibertat que recorren el país per confluir a Barcelona, demà, divendres, en un dia de vaga general. Les nits de confrontacions entre els manifestants i la policia, on s’han traspassat algunes línies vermelles de la no violència.

Algunes de les accions que s’han viscut aquestes darreres nits, sobretot a Barcelona, em fan sentir, si més no, preocupat.  Abans d’ahir, fins a la matinada, va estar cremant el centre de Barcelona i altres localitats. Ahir, es van cremar alguns cotxes i es van llançar objectes, pedres, pirotècnia i alguns còctels molotov contra la policia.

És cert i cal no oblidar-ho que la violència primera sempre ha estat de part de l’Estat i que ve de molt lluny. En els darrers temps, de la repressió iniciada l’octubre de 2017 i que ha culminat, de moment, amb les dures sentències per als presos polítics. És cert, i cal no oblidar-ho, que el cos de Mossos està farcit d’agents i també de comandaments, molts d’ells provinents dels cossos estatals, que no és que no estiguin amb nosaltres, és que estan radicalment en contra. És cert, i cal no oblidar-ho, que bona part d’aquesta policia, catalana i espanyola, acompanyen els provocadors habituals que arrosseguen grups de gent molt jove que no són capaços d’adonar-se que els segueixen el joc, que no és altre que  fomentar el relat de la violència. És cert, i cal no oblidar-ho, que determinades accions dels manifestants no poden excusar de cap manera l’actuació violenta dels cossos policials.

Però també és cert, i aquí entren en joc les pròpies contradiccions, que tots els que estem per la desobediència civil i la lluita no violenta no podem acceptar, malgrat poder arribar a entendre-les, segons quines accions. Accions que creiem no afavoreixen de cap manera la lluita per la independència.

Aquesta setmana, s’ha publicat un document titulat “Sobre la lluita noviolenta contra la sentència” M’agradaria compartir amb tots vosaltres dos dels paràgrafs:

La lluita no violenta demana aprendre a gestionar la por, la ràbia, la tristesa, la impaciència... perquè cadascú pugui donar una resposta més intel·ligent que la resposta instintiva que vol provocar les violències estructurals, culturals i repressives.

La lluita noviolenta demana unes accions coherents amb aquesta estratègia que canalitzin aquestes actituds intel·ligents, que tinguin objectius concrets, assolibles que portin a l’objectiu final.

En l’actual context, la crida a la mobilització no pot ser només la crida a accions de carrer que fàcilment permeten construir relats d’enfrontaments i que poden fer confondre qui són els adversaris reals.

En parlem de tot plegat amb els nostres convidats.

Som-hi. Comencem!

dimarts, 10 de setembre del 2019

Un nou 11 de Setembre. Esperant la sentència. El Tsunami democràtic (Darrer programa, primer de la vuitena temporada, de Vull una resposta)

  Emès el dijous 5 de setembre de 2019


Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Laura Camp, Secretariat Nacional ANC

Carla Soler Secretariat Nacional ANC

Francesc Abad analista polític

Josep Cortada membre de la sectorial LGTBI de l'ANC

Davantal

Som a les portes d’un nou 11 de setembre. Diferent i controvertit, com sempre, perquè cada any el context polític i social, les prioritats i les necessitats del moviment independentista han estat, sempre diferents.

L’11 de setembre sempre ha estat una data clau. Des de 2012, les manifestacions i concentracions convocades per l’ANC han estat el punt d’inici, el punt de sortida de les campanyes i accions per aconseguir diferents objectius (el gir cap a l’independentisme de CiU; eleccions; el 9-N; l’1 d’octubre...). Sempre, abans de guanyar cadascun dels objectius, ha calgut guanyar l’11 de setembre.

Enguany, l’11-S hauria de ser l’inici de la segona etapa del procés d’independència. Després de l’11, vindrà una data clau que serà quan es faci pública la sentència del Suprem contra els presos independentistes.

Aquest dilluns, ha sorprès pràcticament a tothom l’aparició de la plataforma “Tsunami democràtic”, una iniciativa qque s’ha presentat a través de les xarxes socials i que en el seu manifest es presenten com una resposta dels ciutadans a la sentència de l’Estat espanyol. Una resposta fonamentada en la lluita no violència i la desobediència civil.

El “Tsunami” sembla nascut de les reunions que han anat mantenint les forces independentistes amb el president Puigdemont i també amb Marta Rovira i Anna Gabriel. L’independentisme de a peu ha rebut aquest “Tsunami” amb opinions per a tots els gustos, des dels que ho veuen com la iniciativa que estaven esperant per guanyar lai independència, fins als que mostren clarament el seu escepticisme i dubten que pugui tenir algun recorregut. 

Pedro Sánchez ha presentat la seva Proposta oberta per a un programa comú progressista. 370 mesures per intentar que Unides Podem faciliti la seva investidura, encara que molts diuen que en realitat és el futur programa electoral del PSOE. Dels 370 punts només un està dedicat a Catalunya on deixa ben clar el seu “no” a un referèndum perquè “trenca la societat” i ofereix un diàleg bilateral a la Generalitat dins la Constitució.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!