EinesPIMEC, candidatura independentista a la patronal PIMEC. Lluitant contra la pandèmia. Catalans per la independència. La comunitat LGBTI avança en els seus drets.

Vull una resposta. 9a temporada. Emès l'11 de febrer de 2021 per ETV Llobregat

Convidats

Elisabeth Prieto,  candidata vicepresidència PIMEC

Jordi Vilarasau, director Hospital Moisès Broggi

Josep Cortada, sectorial LGBTI ANC

Jordi Alsina, Catalans per la independència

Davantal

La setmana ha anat passant convivint amb la pandèmia, que ja ha provocat més de 20.000 morts a Catalunya i els problemes de la vacunació, amb més de 210.000 vacunats en primera dosi i més de 152.000 en segona.

La campanya electoral ha continuat entre les al·legacions per no ser presents a les meses electorals i la campanya particular de cada candidat i de cada partit. Illa diu que és el vot útil de l’esquerra i de l’unionisme (ells en diuen constitucionalisme). JxCat avisa del possible tripartit amb ERC, Esquerra crida el jovent a mobilitzar-se i els Comuns prometen formar un govern d’esquerres.

Dues notícies, però, han esclatat gairebé al final de la campanya.

La patronal PIMEC ha convocat eleccions el 23-F gairebé per sorpresa i l’empresariat independentista ha fet pinya al voltant d’EINESPIMEC. Avui mateix han presentat els avals que necessitaven per concórrer a les eleccions. Quan encara no fa dos anys que Eines de País, la candidatura independentista, s’imposava per majoria absoluta en les eleccions a la Cambra de comerç de Barcelona, EinesPIMEC ho intentarà el 23 de febrer amb la patronal PIMEC amb l’objectiu de defensar el petit i mitjà empresari, però també per anar bastint estructures de país des de la societat civil.

La segona notícia ha causat un gran impacte entre l’electorat independentista. El 27 de desembre de l’any passat es va presentar a Cardona una nova associació independentista: “Catalans per la independència”. Ahir, sorprenien tothom amb la presentació d’un document signat per representants dels partits independentistes en què es comprometien que “en cap cas pactaran la formació de govern amb el PSC...sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes”. El document l’han signat Laura Borràs (Junts), Sergi Sabrià (ERC), Dolors Sabater (CUP), Àngels Chacón (PDECat) i Laura Ormella (Primàries).

És clar que tots recordem l’anada al notari d’Artur Mas o la promesa de Pedro Sánchez dient que mai formaria govern amb Podemos.

En l’últim ple del Parlament abans de la dissolució es van aprovar dues lleis molt importants en matèria d’igualtat. La reforma de la llei contra les violències masclistes i la d'igualtat de tracte i no discriminació, que empara també les persones LGTBI. Les lleis, però, queden en mans del futur govern que surti de les eleccions de diumenge.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Avui, repetirem una frase de la setmana que ja hem dit anteriorment. La repetim perquè és la més apropiada de cara a l’electorat independentista del proper diumenge. La frase és d’Antoni Massaguer, patriota català, militant del FNC (l’autèntic, el fundat l’any 1940):

“Per vèncer, cal ser-hi sempre, Per vèncer, cal anar-hi sempre.”

14-F... Anem-hi, doncs...

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

"Historia de un republicano español". Absolts el Major Trapero i la cúpula dels Mossos. 14 paraules noves relacionades amb el lèxic LGBTI al diccionari de l'IEC

 

Vull una resposta emès el 22 d'octubre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats:

Joan Aldavert,  escriptor i editor

Maria Vidal, politòloga

Josep Cortada, sectorial LGTBI de l'ANC

Davantal

Josep Lluís Trapero, va ser el màxim responsable de la investigació dels atemptats jihadistes a Barcelona i a Cambrils. El màxim responsable d’un cos policial que aquells dies va fer una gestió exemplar.

És el mateix Josep Lluís Trapero que, pocs dies abans de l’1’octubre emetia un comunicat en què ordenava als seus agents que evitessin l’ús de la força el diumenge del referèndum i afegia: “que la força només es podrà utilitzar en casos d’agressions a tercers o als mateixos agents que obliguin a repel·lir-la dirigint la força sols cap a les persones que estiguin agredint.” Remarcava que calia en tot moment  valorar les conseqüències de l’ús de la força i evitar emprar-la si podia provocar un mal major, especialment si hi havia presència de menors d’edat, gent gran o col·lectius vulnerables. I finalitzava el seu comunicat afegint “que s’han de tenir en compte els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat i facilitar el manteniment de la pau social i de la convivència mitjançant la contenció i la mediació.”

El Major Trapero, exemple de professionalitat, va ser una de les primers víctimes del cop d’estat del 155. Va viure, des del 28 d’octubre en ple ostracisme i amb l’espasa de Damòcles de l’acusació de rebel·lió per la qual li demanaven 11 anys de presó. Així han hagut de viure els darrers tres anys Trapero, Pere Soler, César Puig i la intendent Teresa Laplana. El màxim responsable policial que va afrontar amb èxit els atemptats de Barcelona i Cambrils; el cap policial i la cúpula dels Mossos que van afrontar l’1 d’octubre amb la màxima professionalitat i servint i respectant la ciutadania de tot el país, han hagut de viure un autèntic calvari durant tres anys.

Finalment, per una vegada en tot el procés, s’ha fet justícia. Encara que tots estem pendents de si el fiscal acaba recorrent la sentència al Tribunal Suprem. De moment, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, li ha servit en safata de plata al fiscal aquest recurs. El seu vot particular en contra té 461 pàgs. La sentència en té només 91.

S’ha fet justícia perquè, com va dir el president Puigdemont, el major Trapero no és independentista, però sí demòcrata. Un excel·lent policia que no va participar en els plans del govern independentista i que. tal com ell mateix va manifestar en el judici, tenien preparat un operatiu per detenir el president i tots els consellers si el jutge ho demanava.

És a dir, el Govern va intentar tirar endavant la independència saben que no es tenia, ni es tindria, ni el control ni el suport dels Mossos.

Aquesta, però, és una altra història...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi! Comencem!

Final

La frase de la setmana... Recordarem el Major Trapero aquell dia d’agost de 2017 en què alguns professionals de la comunicació abandonaven la roda de premsa en què s’informava dels atemptats de Barcelona i Cambrils perquè la informació es feia en la llengua del país, perquè es feia en català. Trapero va dir la frase que es va fer viral a les xarxes:

 “Bueno, pues molt bé, pues adiós”

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili, Es volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

VÍDEO: Els Mossos, la nostra policia. El judici al Major Trapero. Eleccions anticipades al Parlament (Darrer programa de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa

 de Vull una resposta. 8a temporada

  Emès el dijous 30 de gener de 2020

Els Mossos, la nostra policia. Judici al major Trapero

Eleccions anticipades al Parlament de Catalunya

Presenta: Clara Ardèvol I Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Jaume Bosch,  advocat. Autor del llibre "La nostra policia"

Lourdes Escardívol, membre del SN de l'ANC

Josep Cortada, sectorial LGTBI de l'ANC

Josep Pinyol, historiador

Davantal

El MHP Quim Torra ha anunciat que convocarà eleccions una vegada estiguin aprovats els pressupostos.

Així doncs, possiblement, la ciutadania catalana serà convocada novament a les urnes el mes de juny o, com a molt tard, el setembre d’enguany.

Alguns partits es freguen les mans perquè el que han estat buscant des de fa molt de temps finalment s’ha fet realitat. L’avançament de les eleccions ha anat caient pel seu propi pes per la pròpia actuació dels partits polítics, sense exclusió. L’actuació d’uns i altres a mesura que avançava la legislatura ha estat cada vegada més trista, penosa i irritant. El Parlament català s’ha anat convertint en un parlament de fireta que avergonyia la majoria dels votants independentistes.

La ciutadania pateix una barreja de sentiments i sensacions que van des de la confusió i el desconcert a la impotència, la ràbia i la ira, i aquestes són les condicions amb què el votant afrontarà les noves eleccions. Aquestes eleccions avançades significaran la solució al problema que representa la confrontació entre independentistes?

Com es desenvoluparà la precampanya que ja ha començat i la pròpia campanya electoral? Partits independentistes traient-se els ulls els uns als altres per tal d’obtenir la majoria? A hores d’ara, i després del passat més recent, algú espera que els diferents partits es presentin a aquestes eleccions amb uns punts comuns, amb una estratègia unitària? L’independentisme, la gent, no es mereix tot el que està passant. Quina serà la seva reacció davant les urnes?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Un nou 11 de Setembre. Esperant la sentència. El Tsunami democràtic (Darrer programa, primer de la vuitena temporada, de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa, primer de la vuitena temporada de 

 de Vull una resposta

  Emès el dijous 5 de setembre de 2019

Un nou 11 de Setembre. Esperant la sentència

El Tsunami democràtic

Presenta: Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Laura Camp, Secretariat Nacional ANC

Carla Soler Secretariat Nacional ANC

Francesc Abad analista polític

Josep Cortada membre de la sectorial LGTBI de l'ANC

Davantal

Som a les portes d’un nou 11 de setembre. Diferent i controvertit, com sempre, perquè cada any el context polític i social, les prioritats i les necessitats del moviment independentista han estat, sempre diferents.

L’11 de setembre sempre ha estat una data clau. Des de 2012, les manifestacions i concentracions convocades per l’ANC han estat el punt d’inici, el punt de sortida de les campanyes i accions per aconseguir diferents objectius (el gir cap a l’independentisme de CiU; eleccions; el 9-N; l’1 d’octubre...). Sempre, abans de guanyar cadascun dels objectius, ha calgut guanyar l’11 de setembre.

Enguany, l’11-S hauria de ser l’inici de la segona etapa del procés d’independència. Després de l’11, vindrà una data clau que serà quan es faci pública la sentència del Suprem contra els presos independentistes.

Aquest dilluns, ha sorprès pràcticament a tothom l’aparició de la plataforma “Tsunami democràtic”, una iniciativa qque s’ha presentat a través de les xarxes socials i que en el seu manifest es presenten com una resposta dels ciutadans a la sentència de l’Estat espanyol. Una resposta fonamentada en la lluita no violència i la desobediència civil.

El “Tsunami” sembla nascut de les reunions que han anat mantenint les forces independentistes amb el president Puigdemont i també amb Marta Rovira i Anna Gabriel. L’independentisme de a peu ha rebut aquest “Tsunami” amb opinions per a tots els gustos, des dels que ho veuen com la iniciativa que estaven esperant per guanyar lai independència, fins als que mostren clarament el seu escepticisme i dubten que pugui tenir algun recorregut. 

Pedro Sánchez ha presentat la seva Proposta oberta per a un programa comú progressista. 370 mesures per intentar que Unides Podem faciliti la seva investidura, encara que molts diuen que en realitat és el futur programa electoral del PSOE. Dels 370 punts només un està dedicat a Catalunya on deixa ben clar el seu “no” a un referèndum perquè “trenca la societat” i ofereix un diàleg bilateral a la Generalitat dins la Constitució.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

VÍDEO: 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBI. Els pactes municipals (Darrer programa de Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa de Vull una resposta

SETENA TEMPORADA

  Emès el dijous 20 de juny de 2019

28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBI

Els pactes municipals

Presenta: Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

NatàliaEsteve, advocada

Josep Cortada, membre de la sectorial LGTBI de l'ANC

Josep Pinyol, historiador

Davantal

Dissabte passat es van constituir els ajuntaments de Catalunya. Les dades ens diuen que 729 municipis tenen alcaldes independentistes, 87 són del PSC, un del PP i cap de C’s.

En un cantó de la balança, tenim que allà on ha fet falta, s’han produït 61 acords de govern entre els tres grans partits independentistes. Concretament, 41 entre ERC i JxCat –amb 23 alcaldies per a ERC i 18 per a JxCat–; 19 entre ERC i la CUP –amb 17 alcaldies per a ERC i 2 per a la CUP–; i només un pacte entre JxCat i la CUP que va donar l'alcaldia a JxCat.

Si ens fixem en l’altre cantó de la balança, en 25 municipis, el PSC ha pactat amb JxCat; en 18 amb ERC i en 2 amb totes dues formacions. D’aquest total de 53 municipis, n’hi ha uns 30 en què els partits independentistes s’han perjudicat entre sí. Entre els casos més rellevants, hi trobarem Figueres, Sant Cugat del Vallès (ERC+CUP+PSC han deixat fora JxCat) i Santa Coloma de Farners (a darrera hora es va impedir un pacte JxCat+PSC per deixar fora ERC).

També hi ha hagut diversos intents de pacte, fallits, amb el PSC. Per exemple, Guanyem Girona, la candidatura en què s’integrava la CUP, va proposar un pacte amb ERC per a desbancar JxCat de l’alcaldia, amb el suport del PSC a la investidura, però l’acord no va reeixir.

Ara és el torn de les diputacions... A la de Barcelona, sembla que estem vivint una repetició del que ja va passar a l’ajuntament. Amb PSC i ERC empatats amb 16 representants, la decisió estarà a les mans dels Comuns i d’Ada Colau.

El concepte LGTBI, encara que té un recorregut més llarg, es va popularitzar a partir de la dècada de 1990. Entre altres coses, ha permès reemplaçar el terme “comunitat gai” que, malgrat que va ser molt reivindicatiu i important en el seu moment, deixava fora i en silenci a altres identitats i sexualitats.

Els incidents que van tenir lloc el 28 de juny de 1969 a Stonewal van marcar l'inici de l'alliberament homosexual i es va decidir que aquest dia seria el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI. La Comissió Unitària 28 de juny el commemorarà, com cada any, a Catalunya. En parlarem amb la sectorial LGTBI de l’Assemblea Nacional Catalana.

Som-hi. Comencem!