Un curt afegitó a "A la xarxa tot canvia" (Reflexionant i interpretant a entorn de la novel·la "Et recordaré". 2 bis)

Un afegitó curtet al darrer post...

Després de publicar "A la xarxa tot canvia", vaig acabar de llegir el llibre del bon amic Gabriel Ginebra, "Gestionar las prisas", i em vaig trobar amb aquests dos paràgrafs que considero  importants per complementar el post anterior.  

Escriu Gabriel Ginebra:

Com diu el filòsof coreà Byung.Chul Han en el seu llibre “La societat del cansament” “s’ha format una nova massa “l'eixam digital”, una massa d’individus aïllats, sense ànima, sense acció cl·lectiva, sense sentit i sense expressió. La hipercomunicació digital destrueix el silencini únicamentn perceb soroll, macat de coherència, atordidor.”

I l'autor mateix afegeix:

“No es pot atendre bé a ningú si tenim el mòbil massa a prop. El mòbil ens apropa allò que està llunyà, alhora que ens allunya de qui és més a prop.”dre bé a ningú si tenim el mòbil massa a prop. El mòbil ens apropa allò que està llunyà, alhora que ens allunya de qui és més a prop.”

Xarxes: Els malentesos sobre la llista unitària

El món de les xarxes socials no para de sorprendre’m... per molts motius positius i alguns de negatius. Twitter és un lloc especial. 140 caràcters obliguen a una capacitat de síntesi extraordinària que és molt sana i estimulant.

Ahir, l’editorial habitual d’en Vicent Partal a Vilaweb, es titulava “Ara ens tocarà fer orfebreria” i se centrava bàsicament en els problemes polítics que podria comportar el proper 11 de setembre. Per tal de fer-ne difusió, vaig recollir una frase de l’article que deia concretament: “Crec que la llista unitària és la millor opció per a guanyar i que això només es pot negar des del partidisme” hi vaig afegir l’enllaç i ho vaig piular al twitter.

Immediatament es va desplegar un cert allau de respostes. D’algunes de les “perles” que hi havia em centraré en la següent: “Deixa d'intoxicar i mira endavant com la resta. Sembla mentida amb la responsabilitat que tens a ANC.” És el que va enviar és el company del Baix Llobregat, crec que portaveu de les JERC de Sant Vicenç dels Horts, l’ArnauMdeC @arnaumatadc.

Entenc que el problema radica en el fet que ell creu que és una declaració meva. Són els problemes que comporten els 140 caràcters i, també, llegir massa precipitadament. Si s’hi hagués fixat només una mica, o simplement hagués clicat l’enllaç i llegit l’article, s’hauria adonat que era una frase d’en Vicent Partal i no pas meva.

Ara bé, com realment penso el mateix que l’admirat Partal, em sorprèn que per tenir aquesta opinió (que intueixo majoritària en el si de la societat catalana favorable a la independència) sigui titllat “d’intoxicador” que ha de mirar endavant (?) com la resta (quina resta?) i que, a més, sembla que no puc expressar el meu pensament de manera lliure a causa del meu càrrec dins de l’ANC.

Sóc partidari d’una candidatura unitària. Ho he dit sempre i ho mantinc. Voldria una candidatura unitària (que no pas única) a fi i efecte que les eleccions del 27S esdevinguessin clarament plebiscitàries (que ara per ara, no ho són). Voldria aquesta candidatura unitària perquè entenc que el 27S és el moment de tots, dels partits i de la societat civil. Voldria aquest tipus de candidatura perquè crec que és la millor forma d’assegurar que els resultats siguin molt clars, amb una sola lectura i inequívoca.  

Si els partits polítics assoleixen un acord sòlid per tal que les eleccions del 27S puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari, me'n congratularé i... endavant i bona feina!

Desitjo que no passi, però podria ser que, per un o altre motiu, això no es produís. En aquest cas, vull recordar que el Full de Ruta de l’ANC, aprovat per una immensa majoria de l’Assemblea General Ordinària del passat 12 d’abril a Lleida, manté el paràgraf en què es diu el següent:

Tanmateix, en el cas que en el marc de l’esmentada Taula no fos possible la configuració d’un pacte en la línia anterior, com també en el supòsit que les eleccions del 27S fossin ajornades per qualsevol motiu diferent d’una ingerència de l’Estat espanyol, l’ANC es plantejarà la possibilitat d’impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país, representativa de totes les sensibilitats polítiques i socials de forma transversal, que doni prioritat absoluta a l’assoliment de la independència.

Per tant, company Arnau i piuladors que li vau donar tot el suport, us haig de dir que, a més de tenir la meva pròpia opinió sobre el tema, que si més no és tan respectable i apropiada com pugui ser la vostra, no faig res més que defensar i creure en allò que sempre, sempre ha defensat i cregut l’ANC.

I dormo molt tranquil cada nit. No sé si tothom podria dir el mateix. 

Amb això em dono per satisfet.

Usuaris de xarxes socials qüestionen l'ANC (algunes respostes. 1)

El problema de ser present a les xarxes socials és que de vegades em veig incapaç de respondre la quantitat de piulades en què, per un o altre motiu, m’hi veig citat… Tampoc no és gens fàcil construir respostes aclaridores en 140 caràcters. Així que intentaré fer una resposta general a algunes dels darrers twitters que he pogut veure, això sí, a risc d’iniciar un nou allau que em sigui impossible d’atendre.

Començo pel més fàcil de respondre… @CatDiuProu, @perGarriga i altres es pregunten i ens pregunten sobre les signatures de la campanya Signa un Vot i també sobre les que es van recollir durant el 9N. Totes les nostres assemblees han rebut informació completa sobre com s’estan desenvolupant ambdós processos. Les de Signa un Vot es van lliurar al Parlament i segueixen els tràmits marcats per la Comissió de Peticions del propi Parlament. Malgrat els desitjos que molts puguem tenir, suposo que entendrem que tot i la importància e les signatures recollides, no podem fer una DUI amb 750.000 peticions.

L’acta notarial i les signatures digitalitzades que es van recollir durant la jornada del 9N  es lliuraran de manera oficial i solemne a les Nacions Unides, al Parlament europeu, a la Comissió europea, al Consell d'Europa i a l’OSCE. Com segurament tothom entendrà, no és gens fàcil que ens rebin en aquestes institucions. Hem establert els contactes oficials i ben aviat se’n començar a veure els resultats.

Hi ha també tres articles que em vaig proposar de respondre i que començaré a fer-ho ara mateix.

El primer és de fa ja dies, l’escrivia en Xavier Massot i el titulava ANC: els carnets deixeu-los ala porta. 

L’article, bàsicament, gira a l’entorn de les properes eleccions al Secretariat Nacional (SN) de l’Assemblea i a la possible militància en partits de membres de l’ANC.

Crec que a hores d’ara ningú deu tenir ja dubtes sobre que no hi haurà cap retard en les eleccions al SN. Ningú dels que per Estatuts ens toca deixar els càrrecs ens hem plantejat mai de fer cap “pròrroga” que ens permetés continuar durant uns mesos o un any més. Malgrat que, en aquest sentit, hi ha hagut força peticions demanant-la. Les eleccions toquen quan toquen i amb el relleu passa exactament igual.

Estic d’acord que la renovació serà bona per a l’ANC... hi estic d’acord, però no pels motius que exposa en Xavier. L’estructura de l’Assemblea no grinyola per res ni molt menys tendeix a cap paràlisi. Qualsevol dels companys del SN crec que opinaria exactament igual. Durant aquests darrers mesos, en què suposo es fonamenta l’argument de “grinyola i paràlisi” l’Assemblea ha fet un treball intens, de caire intern, tant en la Taula de Forces Polítiques i Socials com també pel que fa al Pla d’Actuació per als propers mesos. Penso que, després de l’acte del passat divendres, ningú podrà dir que l’ANC està “paralitzada”.

Em sembla bé que es demani que hi hagi més gent jove a l’ANC. Ara bé, sempre he cregut, fins i tot quan era jove, que sempre és millor una combinació equilibrada de gent jove amb gent que pot aportar el gran valor (o no?) de l’experiència. Una organització com l'Assemblea necessita disposar també d'una certa transversalitat pel que fa a l'edat dels que la componen i, en aquest sentit, la mitjana d’edat actual del SN està per sota de la mitjana d’edat de la població del país.

L’article també sembla insinuar que els partits polítics han influït en les decisions de l’Assemblea. És l’argument que es fa córrer sovint des de determinades posicions de l’independentisme. Només teniu la meva paraula, però us puc assegurar que en cap moment, durant els 5 anys que porto en aquest projecte, mai hi ha hagut cap instrumentalització ni manipulació per part de cap partit... i no serà perquè no ho hagin intentat, els uns i els altres.

Dels 75 membres del SN, els que tenen carnet de partit no superen el 10%. Dels 15 membres actuals del Comitè Permanent només 3 són militants de partit... i de diferents partits. I, evidentment, cap ni un té càrrecs de responsabilitat dins del seu partit, perquè això ja ho prohibeixen els estatuts de l’ANC.

Acabo ja... Pel que fa al memoràndum que han dut a terme la sectorial d’arquitectura, més enllà de debatre si és o no interessant i si cal fer-lo o no, és un feina de la pròpia sectorial que, com totes, té tota la llibertat per fer els estudis que cregui més convenients.

Les nostres assemblees, afortunadament, fan molt més que “costellades i trobades culinàries” i, a més, no em sembla gens malament que, de tant en tant, en facin, perquè també cal mantenir l’esperit i la cohesió interna de grup. Hi ha moltíssims adherits i simpatitzants que, per raons diverses, només es poden trobar en aquestes activitats. Benvingudes siguin, doncs.

Em queden per respondre dos articles més: el de Vicenç Valls QUO VADIS, Assemblea? (perquè deixo l’ANC) i el de Pere Garriga, El vot municipal serveix per al que serveix. 

M’hi poso la setmana que ve.