El món
de les xarxes socials no para de sorprendre’m... per molts motius positius i
alguns de negatius. Twitter és un lloc especial. 140 caràcters obliguen a una
capacitat de síntesi extraordinària que és molt sana i estimulant.
Ahir,
l’editorial habitual d’en Vicent Partal a Vilaweb, es titulava “Ara ens tocarà fer orfebreria” i se centrava bàsicament en els problemes polítics que podria comportar
el proper 11 de setembre. Per tal de fer-ne difusió, vaig recollir una frase de
l’article que deia concretament: “Crec que la llista unitària és la millor
opció per a guanyar i que això només es pot negar des del partidisme” hi vaig
afegir l’enllaç i ho vaig piular al twitter.
Immediatament
es va desplegar un cert allau de respostes. D’algunes de les “perles” que hi
havia em centraré en la següent: “Deixa d'intoxicar i mira endavant com la
resta. Sembla mentida amb la responsabilitat que tens a ANC.” És el que va
enviar és el company del Baix Llobregat, crec que portaveu de les JERC de
Sant Vicenç dels Horts, l’ArnauMdeC @arnaumatadc.
Entenc
que el problema radica en el fet que ell creu que és una declaració meva. Són
els problemes que comporten els 140 caràcters i, també, llegir massa precipitadament. Si s’hi hagués
fixat només una mica, o simplement hagués clicat l’enllaç i llegit l’article, s’hauria
adonat que era una frase d’en Vicent Partal i no pas meva.
Ara
bé, com realment penso el mateix que l’admirat Partal, em sorprèn que per tenir
aquesta opinió (que intueixo majoritària en el si de la societat catalana
favorable a la independència) sigui titllat “d’intoxicador” que ha de mirar
endavant (?) com la resta (quina resta?) i que, a més, sembla que no puc
expressar el meu pensament de manera lliure a causa del meu càrrec dins de l’ANC.
Sóc
partidari d’una candidatura unitària. Ho he dit sempre i ho mantinc. Voldria una
candidatura unitària (que no pas única) a fi i efecte que les eleccions del 27S
esdevinguessin clarament plebiscitàries (que ara per ara, no ho són). Voldria aquesta candidatura unitària
perquè entenc que el 27S és el moment de tots, dels partits i de la societat
civil. Voldria aquest tipus de candidatura perquè crec que és la millor forma d’assegurar
que els resultats siguin molt clars, amb una sola lectura i inequívoca.
Si els
partits polítics assoleixen un acord sòlid per tal que les eleccions del 27S
puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari, me'n congratularé i... endavant i bona
feina!
Desitjo que no passi, però podria ser que, per un o altre motiu, això no es produís. En aquest cas, vull recordar que el Full de Ruta de l’ANC,
aprovat per una immensa majoria de l’Assemblea General Ordinària del passat 12
d’abril a Lleida, manté el paràgraf en què es diu el següent:
Tanmateix, en el cas que en el marc de
l’esmentada Taula no fos possible la configuració d’un pacte en la línia
anterior, com també en el supòsit que les eleccions del 27S fossin ajornades
per qualsevol motiu diferent d’una ingerència de l’Estat espanyol, l’ANC es
plantejarà la possibilitat d’impulsar, des de la societat civil, una
candidatura de país, representativa de totes les sensibilitats polítiques i
socials de forma transversal, que doni prioritat absoluta a l’assoliment de la
independència.
Per
tant, company Arnau i piuladors que li vau donar tot el suport, us haig de dir
que, a més de tenir la meva pròpia opinió sobre el tema, que si més no és tan respectable i apropiada com pugui
ser la vostra, no faig res més que defensar i creure en allò que sempre, sempre
ha defensat i cregut l’ANC.
I
dormo molt tranquil cada nit. No sé si tothom podria dir el mateix.
Amb això em
dono per satisfet.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada