La llengua no és patrimoni de la CAL. És cert... però...

El 7 d'abril d'enguany, el diari El Món publicava un article titulat "Un estudi de la UOC avala el projecte Vincles d’Òmnium i posa deures als catalanoparlants". En l'acte de presentació van intervenir-hi el president d'Òmnium, Xavier Antich i els investigadors de la UOC Maite Puigdevall i Joan Pujolar.

El Món hi torna el 12 d'abril amb l'article que titula: "Raons i raó dels aprenents de català d'Òmnium."

Arran d'aquests articles es van publicar algunes piulades com aquestes:

Evidentment, la llengua no és patrimoni de ningú, encara de que vegades ho pugui semblar; malament aniríem si fos així.

Hi ha feina per a tothom... i tant! I d'aquí plora la criatura...

Vagi per endavant, tal com hem expressat un munt de vegades, el nostre desig de tots els èxits possibles i impossibles per al projecte Vincles. Necessitem imprescindiblement que totes les accions, projectes i idees que tinguin com a eix vertebrador la llengua catalana, tinguin tots els èxits possibles. És l'única manera de lluitar contra el projecte desnacionalitzador que des de fa molt treballa contra la identitat nacional, cultural i lingüística dels Països Catalans.

Dit això i per aquell que ens vulgui llegir fem una mica de memòria històrica, a través de documents...

Quatre apunts d'història

Projecte Vincles d’Òmnium Cultural (OC) i projecte Xerrem Junts de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL. 

Com s’han pogut arribar a fer, per separat, dos projectes gairebé idèntics en els seus objectius, amb una metodologia molt similar i dirigit a un mateix públic?

Si voleu tenir una informació general llegiu l’article “Parlant de llengua: Vincles i Xerrem” publicat el desembre de 2024 a El Punt Avui.

Any 2019

A principis de 2019, Jordi Esteban, director del projecte Xerrem Junts, adreça una carta a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, per proposar una col·laboració més estable i profunda entre ambdues entitats. El projecte Xerrem Junts treballa per fomentar l’ús oral del català a través de la conversa en grup, especialment entre col·lectius allunyats de contextos catalanoparlants. Aquesta iniciativa busca reforçar tres grans eixos: la llengua, la cohesió social i la pertinença al país. Per fer-ho, es basa en la col·laboració amb agents socials del territori.

Amb l'objectiu de consolidar una relació amb Òmnium Cultural, el 28 de març de 2019es manté una reunió  amb alguns representants d’Òmnium Nacional i s'acorda de proposar d'impulsar el projecte Xerrem  a través de les seus territorials de l’entitat. Això inclouria presentacions breus del projecte en trobades generals o com a part d’accions concretes per difondre l’ús del català.

Esteban proposa formalitzar l’acord per tal de garantir continuïtat i solidesa a una col·laboració que considera clau per enfortir el català i la cohesió social al país. Demana el vistiplau de Cuixart per tirar endavant aquesta iniciativa. Jordi Esteban fa referència en aquest sentit a les reunions prèvies mantingudes amb membres de la Junta d’OC com Jordi Redondo i Lluís Duran.

Any 2021

Desembre de 2021. Hi ha un intercanvi de correus entre Jordi Esteban (CAL, projecte Xerrem Junts) i Joan Pujolar (membre de la Junta d’OC). Els correus giren a l'entorn d’una possible col·laboració entre la CAL i Òmnium per promoure espais de conversa en català.

Jordi Esteban inicia la conversa compartint materials formatius nous —els "Quaderns de conversa" (que no vam poder publicar fins dos anys després) així com diapositives utilitzades pel Xerrem Junts virtual.— i contactes relacionats amb el projecte, mostrant l’interès per fer-lo arribar a més persones i entitats, incloent les llibreries. Joan Pujolar, tot i haver detectat una recepció moderada a la seva proposta inicial dins d’Òmnium, proposa una via més concreta: obtenir la llista de municipis on actua el projecte Xerrem Junts per posar-los en contacte amb les seccions locals d’Òmnium.

Esteban destaca que, fa uns anys, ja s’havia intentat una col·laboració institucional amb Òmnium, incloent-hi una carta de suport enviada a Jordi Cuixart. Malgrat que no va prosperar, insisteix en la necessitat i actualitat de crear espais de col·loquialitat en català, i afirma que Òmnium és una entitat clau per fer-ho realitat.

Pujolar, que es mou entre el rol institucional i el del conveni UOC-ÒC, reconeix la complexitat de la col·laboració i recomana que la CAL formalitzi la proposta directament amb la junta d’Òmnium. Subratlla que el seu paper es centra en connectar entitats locals i que les aliances poden néixer tant des de la base com des de les cúpules institucionals. Ambdós coincideixen en la conveniència de mantenir una reunió per parlar-ne a fons. 

Any 2022

En l’acta de reunió de la Junta de la CAL de l’11 de gener de 2022 es tracta de la visita de Joan Pujolar a dos  grups de Xerrem (un amb mares d’escola i un altre amb joves extutelats). Està interessat en el projecte. També s'ha reunit amb el Grup Gestor del projecte. 

També es fa referencia a les converses mantingudes per Jordi Esteban amb membres de la Junta d’OC que coneixen molt bé el projecte Xerrem i de la seva recomanació que ens reunim amb el president d’OC amb l’objectiu de signar un conveni de col·laboració.

El novembre de 2022, el creador i director del projecte Xerrem, Jordi Esteban, i el tècnic de la CAL Saoka Kingolo es van reunir amb una tècnica d’Òmnium Cultural. Se’ls posa al corrent que OC posa en marxa un projecte anomenat Vincles.

En aquells moments no s’havien previst graus de competència lingüística ni metodologies per a cada grau. No tenien cap material propi i s’havien limitat a fer un recull de tot el que hi ha publicat que pugui fer referència a l’oralitat d’alguna manera (Oralpha, vídeos del curs A1 del CPNL... també del Xerrem Junts que es troba en obert al web).

 Any 2023

Correu intern de la CAL del gener de 2023, previ a la reunió prevista per al mes de febrer. 

És un correu d’un membre actiu d’una territorial d’OC que, en una assemblea de l’entitat, ha expressat el malestar de la CAL (i el seu personal) de com s'ha posat en marxa el projecte Vincles obviant que la CAL fa quinze anys que gestiona el Xerrem Junts i que sempre en l'àmbit local les dues entitats han tingut una bona col·laboració.

En Joan Pujolar, present a l’assemblea, va dir “que no n’hi havia per tant"! 

El febrer de 2023 tenim una nova reunió amb OC. Malgrat que la vam demanar personalment amb presidència (de president de la CAL a president d’OC) només hi assisteix la vicepresidència i un tècnic.

Els expressem la nostra estranyesa amb el fet que OC creï el 2022 el projecte Vincles sense comptar amb una altra entitat, la CAL, que des de 2008 s’ha immergit en el teixit social català per trobar cooperants concrets dins de múltiples sectors.

Se’ls comunica que, des de la CAL, veiem el projecte Vincles com una aportació que suma amb el projecte Xerrem Junts i altres projectes centrats en l’acollida tridimensional lingüística, cohesiva i intercultural. Ens ratifiquem que la resposta que ha de donar la llengua catalana ha de ser nacional. Els expressem la nostra decepció en veure que no ha estat així i que Vincles s’ha presentat com una opció d’OC independent de projectes similars, sense visió general. Ens agradaria haver trobat menys competència i més acció vinculada. 

Conclusió

Xerrem Junts va néixer l’any 2003 de la mà de la CAL com una proposta pionera per impulsar la conversa en català mitjançant grups informals conduïts per voluntariat. El seu enfocament es basa en la creació d’espais de confiança, amb una metodologia pròpia que dona molta importància a la interacció oral i a l’acompanyament personalitzat. El projecte inclou diversos nivells i ha esdevingut una eina molt arrelada al territori. 

Vincles, en canvi, és una iniciativa més recent, impulsada per Òmnium Cultural. Tot i que també es basa en grups de conversa i voluntariat lingüístic, la seva aparició ha generat polèmica per les evidents similituds amb Xerrem. Tant la dinàmica com els materials i el públic destinatari són pràcticament idèntics, cosa que ha fet que membres de la CAL i del sector lingüístic considerin Vincles una còpia oportunista d’un projecte consolidat.

Mentre que Xerrem s’ha desenvolupat durant dues dècades amb un fort component comunitari i militant, Vincles ha nascut sota el paraigua d’una entitat gran amb més recursos i projecció mediàtica. Això ha obert el debat sobre si cal sumar esforços o si, per contra, la duplicació de projectes desvirtua la feina feta i debilita l’impacte global del voluntariat lingüístic.a fr

L'escriptor i poeta francès Anatole France deia: 

“Quan un cosa s’ha dit i s’ha dit bé, no siguis escrupolós, Agafa-ho i copia-ho."

Parlant de llengua: Vincles i Xerrem

Article publicat a El Punt Avui el 18 de desembre de 2024

L’escriptor i poeta francès Anatole France deia: “Quan un cosa s’ha dit i s’ha dit bé, no siguis escrupolós, Agafa-ho i copia-ho.”

Feia temps, força temps, que volia escriure aquestes ratlles.

Tots estarem d’acord que la llengua catalana és l’eix idiosincràtic de la població per a la seva necessària cohesió i progrés social en una  societat organitzada amb la llengua com a tret cultural més identificatiu.

Com us deia, feia temps que volia escriure aquestes ratlles... La darrera empenta per començar a posar negre sobre blanc me la va donar ahir (diumenge 8 de desembre de 2024) el microreportatge que va emetre TV3 dins de l’espai Telenotícies Vespre sobre el nou projecte que ha llençat Òmnium Cultural: Vincles.

Abans de res, vull transmetre la meva enhorabona a Òmnium per sumar-se a la creació de grups de conversa en espais lingüístics segurs dirigits a aquelles persones que encara no entenen o no parlen la nostra llengua. Compartim els objectius d’Òmnium i ens congratulem que ja funcionin 193 grups d’aquestes característiques al nostre país.

Dit això, vull explicar-vos una història de divuit anys...

El 2006 va néixer el projecte Xerrem Junts, impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Xerrem Junts és un projecte creat i dirigit pel filòsof i pedagog, expert  en la didàctica de la llengua catalana i la investigació de metodologies d'aprenentatge. És una activitat comunicativa gratuïta, fonamentada en la vessant col·loquial de la llengua catalana, exercida bàsicament des del voluntariat dinamitzador i cooperatiu, per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes en un marc de relació interpersonal no jeràrquica i amb l’objectiu essencial de compartir humanitat des de la inclusió grupal de la diversitat social.

Conscients de les necessitats i les grans expectatives de creixement del projecte així com de la minsa capacitat de finançament de la CAL, vam oferir a Òmnium la possibilitat de col·laborar en l’extensió del Xerrem. La primera conversa, en què els vam lliurar el nostre material, la vam tenir fa més de set anys, quan els presidents d’Òmnium i de la CAL eren respectivament, Jordi Cuixart i Pep Ribas. L’oferta va ser rebuda amb interès i amb la promesa d’estudiar la manera d’establir una col·laboració permanent.

Passat el temps i davant el silenci d’Òmnium vam tornar a insistir-hi amb els mateixos resultats. Fa tres anys, quan em vaig fer càrrec de la presidència de la CAL i tenint informació que Òmnium estava preparant el llançament d’un projecte de grups de conversa idèntic al Xerrem, vaig creure que era imprescindible parlar-ne amb el nou president Xavier Antich i vam concertar una reunió.

El dia de la trobada, Xavier Antich es va excusar i només vam parlar amb vicepresidència. Els vam fer evident que el projecte Vincles i el projecte Xerrem eren germans bessons, que era del tot il·lògic que dos projectes idèntics amb els mateixos objectius funcionessin per separat i impulsats per entitats diferents. Vam insistir, una vegada més, en la necessitat d’establir un conveni de col·laboració que, sense cap mena de dubte,  redundaria en benefici del projecte mateix i augmentaria la seva efectivitat. Vam aprofitar per fer-los lliurament dels quatre quaderns que recentment havíem editat amb la nostra metodologia i material. Com en les reunions mantingudes el 2017 i posteriors van considerar-ho molt interessant, que ho estudiarien i que ja ens trobaríem de nou més endavant.

Des de llavors, silenci absolut.

Si algú té dubtes que el projecte Xerrem, creat el 2006, i el projecte Vincles creat aproximadament el 2021 són el mateix projecte, només li caldrà comparar-los en aquests enllaços

https://cal.cat/projecte/xerrem-junts/ i  https://vincles.omnium.cat/

Òmnium Cultural té tot el dret a crear, difondre i expansionar el projecte Vincles. I com a activistes per la llengua catalana ens n’alegrarem -i molt!- que tingui un gran èxit. Pensem, però, que la manera de fer-ho ha estat d’una ètica més que dubtosa i no podem menys que sentir-nos agreujats sobretot pel que veiem com a poc respecte a la feina de divuit anys de la CAL, del creador i director del projecte Xerrem, Jordi Esteban, pel Grup Gestor dels 220 grups que funcionen actualment, per la feina de centenars de voluntaris i voluntàries i pels més de cinc mil xerraires (aprenents) que ha tingut el projecte durant aquestes gairebé dues dècades.

Llengua, cultura i llibertat!

"Una mort i trenta-tres vides", conversa amb Noemí Morral. Els grups de conversa Xerrem Junts, nou material

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 8 d'abril de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès 

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Noemí Morral, escriptora, poeta, il·lustradora, artista. Doctora en Economia. Ha publicat quatre llibres de poesia dibuixada: Finestra Poètica a Essaouira, Tornar, Camí de Cavalls i Portes Endins. Recentment ha publicat Una mort i trenta-tres vides. Ha produït diversos espectacles basats en la poesia, la música i la imatge. Ha estat traduïda al francès i a l’anglès

Jordi Esteban,  Director del projecte Xerrem Junts. Llicenciat en Filosofia i lletres. Com a docent va centrar la seva dedicació principal en la didàctica de la llengua catalana i la investigació de metodologies d'aprenentatge. Ha estat professor de secundària de filosofia i de matemàtiques, i professor de català per a adults del CPNL.

Saoka Kingolo  tècnic del projecte Xerrem Junts. Graduat en Dret i màster en Anàlisi Política.  Ha treballat en diversos col·lectius de suport a la immigració, i al sector públic com a tècnic en àrees diverses com la Secretaria per a la Igualtat, Migracions i Ciutadania, entre altres. El 2008 va ser guardonat amb el premi Pompeu Fabra a la incorporació a la comunitat lingüística catalana que atorga la Direcció General de Política Lingüística.

Davantal

El passat dijous, 4 d’abril, va tenir lloc a la Universitat de Barcelona, l’acte d’inici del Correllengua 2024 que organitza la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua). El Correllengua d’enguany tindrà com a figura homenatjada la professora i lingüista M. Carme Junyent que ens va deixar el setembre de l’any passat. L’acte va incloure una taula rodona amb el títol “Com conviure amb la diversitat lingüística”.

És complicat saber amb exactitud quantes llengües es parlen al món. La xifra més probable gira a l’entorn de 6.800 llengües, que estarien repartides de manera molt irregular entre 220 estats diferents. Tampoc no podem donar una xifra exacte de les llengües que es parlen a Catalunya, diverses fonts, però, asseguren que pel cap baix n’hi ha dues-centes.

D’entre totes les diversitats, l’animal, la vegetal, la cultural... la que es troba cada cop més amenaçada és la diversitat lingüística. Cada dues setmanes, desapareix una llengua arreu del món. Els experts ens diuen que entre tres i cinc mil llengües poden arribar a desaparèixer durant el segle XXI. La recentment traspassada professora i lingüista M. Carme Junyent afirmava que “són tan poques les llengües per a les quals podem albirar un futur que difícilment podem parlar d’alguna altra cosa que no sigui la mort o, si més no, els estats terminals, la degradació, la desintegració,, l’abandonament, la pèrdua, el retorcés o, com a molt, la precarietat de la vida de gairebé tot el patrimoni lingüístic.”

La desaparició, la mort d’una llengua significa la desaparició, la mort de la cultura de la qual és vehicle de transmissió. Al segle XXI desapareixeran entre tres i cinc mil maneres diferents de viure, de patir, de gaudir, de morir... Desapareixeran entre tres ii cinc mil maneres diferents de visionar el món.

Jesús Tuson deia que “Cal defensar el llenguatge i el ventall generós de les llengües. Cal reivindicar el miracle de la pluralitat; la diversitat de les formes lingüístiques; les maneres variades  com els humans hem arribat a fer nostre el món, un món que resumim amb les paraules i que narrem amb la sintaxi de cada llengua. Perquè cal respectar i potenciar les maneres diferents de ser humans.”

En el programa d’avui parlarem d’Una mort i trenta-tres vides amb la seva autora Noemí Morral i també coneixerem els manuals Xerrem. Quaderns de conversa, sorgits de l’experiència de més de 15 anys del projecte Xerrem Junts de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL).

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Dilluns passat ens va deixar Aureli Argemí, activista lingüístic, cultural i polític, fundador del CIEMEN, de la PDD i impulsor de la CAL. Lluitador per les nostres llibertats nacionals i gran persona. Vam tenir l’honor d’entrevistar-lo en aquest programa fa poc més d’un mes i mig.

La frase de la setmana, doncs, del seu llibre de memòries “La llavor sembrada”

Ignoro on han anat a parar moltes llavors, quantes en terres fèrtils, quines s’han perdut a la vora del camí o en sòl erm. Però sé del cert que la llavor ha estat sembrada. Bon viatge per als guerrers...

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

L'independentisme en l'obra de Salvat-Papasseit, conversa amb Jordi Bilbeny. Els grups de català Xerrem Amèrica, conversa amb Rodrigo Alves

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 19 de febrer de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats

Jordi Bilbeny, Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Cap de Recerca de l’Institut Nova Història

Rodrigo Alves, brasiler, activista de la llengua i la cultura catalanes. President del Casal Català del Brasil, creador d’Aquí Catalunha, primer mitjà de notícies en llengua portuguesa dedicat a Catalunya i impulsor i guia del Xerrem Amèrica, els grups de conversa del Xerrem Junts de la CAL a Amèrica del Sud

Davantal

En el programa d'avui tindrem dues entrevistes. 

Enguany es compliran cent anys de la mort del poeta Joan Salvat Papasseit. Salvat va morir molt jove, tenia només trenta anys. Va néixer el 1894 i des del 1901 va viure a l’Asilo Naval Español. Dels 12 als 23 anys va ser un home d’oficis diversos, des d’aprenent d’adroguer fins a vigilant nocturn al moll.

Cap al 1914 iva ingressar a la “Juventud Socialista” i va començar a escriure a publicacions revolucionàries com Los Miserables, la Justicia Social i Sabadell Federal. En els primers temps, escriu en castellà, sota el pseudònim de Gorkiano. El 1918 escriu Humo de fàbrica, on ens trobarem un escriptor de llengua i bagatge cultural espanyol.

El seu primer poema català és Columna vertebral: Sageta de foc del 1917 Escriu i publica diversos textos programàtics Sóc jo que parlo als joves (1919), Concepte de poeta (1919) i el manifest Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista (1920).

La seva obra poètica la integren sis títols: Poemes en ondes hertzianes (1919), L'irradiador del port i les gavines (1921), continuador de l'anterior però on s'aprofundeixen les troballes del futurisme; Les conspiracions (1922), llibre que conté vuit poemes d'inspiració nacionalista escrits durant la seva estada al sanatori de La Fuenfría (Cercedilla), La gesta dels estels. El poema de la rosa als llavis (1923), poema unitari de tema amorós, i, finalment, Óssa Menor: fi dels poemes d'avantguarda (1925).

Quina va ser la ideologia política de Salvat-Papasseit? Va ser àcrata? Va tenir alguna mena d’ideologia política? Va ser un independentista declarat i compromès o només va estar enamorat dels pits de les dones? El llibre de Jordi Bilbeny, L’independentisme de Salvat-Papasseit ens ho deixa molt clar.

Salvat era un anarquista convençut, però no s’ha explicat mai com la conseqüència d’aquesta creença el portà finalment a l’independentisme. Tota l’obra poètica de Salvat Papasseit des que abandona el pseudònim Gorkiano respira, en major o menor grau, la lluita d’amor al país i a la seva llibertat. A les Conspiracions i a Missió per Catalunya, però també a Poemes en Ondes Hertzianes a L’irradiador del port i les Gavines, a Les Gorges, a Cançó futura...

En la segona entrevista d’avui parlarem amb el Brasil, amb Rodrigo Alves, activista de la llengua i la cultura catalanes en aquelles terres de Sud-amèrica, però també president del Casal Català del Brasil, creador d’Aquí Catalunha, primer mitjà de notícies en llengua portuguesa dedicat a Catalunya i impulsor i guia del Xerrem Amèrica, els grups de conversa del Xerrem Junts de la CAL a Amèrica del Sud.

En parlem tot seguit amb el nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Joan Salvat-Papasseit: 

"La invasió, ¿no és un fet? L'escarni, ¿no és constant?... Feu-vos, doncs, un gran mèrit d'ésser separatistes".

Marxem amb  el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

Parlem de llengua amb el professor i filòsof Jordi Martí. El projecte Xerrem Junts de la CAL

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 23 de gener de 2022 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats:

Jordi Martí Montllau,  professor, filòsof i lingüista. Col·laborador habitual de la revista digital de cultura Núvol i de l’Unilateral. Membre de la comissió de Llengua de la Intersindical i vocal de Llengua d’aquest sindicat a les Terres de l’Ebre. Blog Filosofia i vida

Jordi Esteban, professor, membre del SN de la CAL. Director del projecte Xerrem Junts. Premi Pompeu Fabra 2022

Davantal

El 2016, Santi Vila era el Conseller de Cultura de la Generalitat. En una entrevista que li va fer La Vanguardia va dir aquestes paraules:

“La creativitat catalana s’expressa indistintament en castellà i en català. Aquest país nou que volem es pot permetre tractar amb normalitat aquestes qüestions. Catalunya només pot aspirar a ser un país independent si realment deixa enrere els plantejaments nacionalistes romàntics i ofereix un projecte estrictament d’organització política”.

Aquestes declaracions s’agermanen amb algunes de les que fan els enemics de la llengua catalana i també i que malauradament corroboren alguns que es consideren independentistes. Ja fa temps,  el reconegut escriptor i assagista Fèlix de Azúa quan va dividir la literatura, sobretot la catalana, en dos àmbits: el cultural i el merament lingüístic.  Fèlix de Azua, membre signant del tristament famós Fòrum Babel, establia un criteri divisional  inèdit –per molt que se’ns insisteixi en què també hi ha estudis que parlen de literatura belga o suïssa - que estableix una dicotomia mai vista de la literatura. Aquest criteri divisional amaga, en la majoria de casos,  però potser més en el català, un rerefons polític de marcades tendències imperialistes en matèria lingüística. Una mentalitat de colonialisme cultural  que l’únic que pretén és fomentar la confusió, a la vegada que alimentar la falsa creença en una literatura de literatures, una mena de literatura mare –l’espanyola-  que abraçaria i acolliria altres literatures filles com la catalana.

Formen part de la cultura catalana totes les manifestacions culturals i artístiques que es fan als Països Catalans? La Feria d'Abril, les diverses "romerias", les sevillanes, els balls amazigs, xinesos, paquistanesos... són cultura catalana? Qualsevol escriptor que viu al nostre país i que escriu en castellà o en alguna altra de les 300 llengües que s'hi parlen, és un escriptor que forma part de la literatura i la cultura catalanes?

Cap literatura del món gosaria considerar com a pròpia una obra pensada i creada en una llengua aliena a aquesta mateixa literatura. Un novel·lista espanyol resident a Kabul, per molt que escrigui una obra literària protagonitzada per personatges afganesos, per molt que descrigui i retrati la vida i la cultura de la societat afganesa, si tota aquesta obra la pensa i l’escriu en espanyol, serà inclosa –i tant ell com tot el món cultural espanyol, ho voldrà així -com a pertanyent a la literatura espanyola o castellana.

Tot plegat forma part de la coneguda política del bilingüisme que propugna que Catalunya és –fins i tot històricament-  en un país bilingüe i que el castellà és tan llengua pròpia com ho pugui ser el català. Aquest missatge, que des de fa temps intenta conferir la categoria de normal a una situació lingüística totalment anormal, està també beneït pels principals partits polítics, ja siguin o no independentistes. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del poeta ,dramaturg i novel·lista txec Milan Kundera

La lluita de l’ésser humà contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!