dissabte, 14 d’octubre del 2017

VÍDEO Censura i nou paradigma historiogràfic (Darrer programa LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de
Emès per ETV Llobregat el dimecres 11 d'octubre de 2017
Convidats:
Roger Mallola, membre de l’Institut Nova Història, enginyer de camins, canals i ports. Postgrau en Relacions Internacionals i doctorand en Estudis Europeus.

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i president de la Fundació Societat i Cultura

dijous, 12 d’octubre del 2017

Independència "suspesa". Ens veiem al carrer!


Puigdemont va prendre dimarts una decisió arriscada i, per a molts, sorprenent. Arriscada de cara al moviment independentista que, majoritàriament, va quedar tocat durant uns minuts. De l’eufòria d’una “predeclaració” d’independència a la decepció d’una suspensió temporal.

Una nova, eternitzant, inútil i estèril oferta de diàleg a l’Estat espanyol. Forçada internacionalment? En aquests moments ningú està en condicions d’afirmar-ho. L’hora de retard en la compareixença va ser motivada per una oferta de mediació internacional? O, simplement, la causa va ser la sorpresa -i segurament indignació- de la CUP per canvis de darrera hora? No ho sabem.

La intervenció de Puigdemont va durar uns 40 minuts. El President no es dirigia a nosaltres, a la gent que érem al passeig Lluís Companys o en molts altres punts del país escoltant atentament, amb el desig de sentir les paraules desitjades. El seu discurs anava dirigit als 358 professionals de mitjans internacionals que informaven per a tot el món i, per tant, a tota l’opinió internacional. Per això, el discurs del President no va agradar a la majoria del moviment independentista. Va ser un discurs farcit, en la seva primera part, d’explicacions gairebé didàctiques que ja coneixem molt bé. Les paraules en castellà i l’enèsim oferiment de diàleg, acompanyat aquesta vegada de la demanda de mediació internacional, anaven dirigits a un President i a un Govern espanyol completament sord i carregat d’un orgull malentès i d’una, més que perillosa, prepotència.  

El temps dirà si la decisió de Puigdemont va ser encertada. Passat l’estupor inicial, la gent va començar a reflexionar i a decidir –potser no hi havia cap altra opció-  que calia mantenir la confiança en un President i en un Govern que, en els darrers mesos, se n’ha fet mereixedor. La gent, una mica confosa i desorientada, sembla que continua formant un bloc homogeni amb els seus representants i les seves institucions.

La confiança, però, no serà eterna. A hores d’ara, ja sabem la resposta del Govern espanyol. Per una banda, l’amenaça de l’espasa de Damocles representada pel famós Art. 155. De l’altra, les declaracions de Pedro Sánchez sobre una mena d’acord per tal que, d’aquí a sis mesos, es creï una comissió que començaria a treballar sobre una possible reforma de la Constitució. Dos detalls importants: Primer, en Rajoy ni ho ha mencionat. Segon, la reforma de la Constitució en cap cas podria incloure el dret d’autodeterminació per a Catalunya. El fantasma de Zapatero ressona pels passadissos “Apoyaré...”

La gent que el 2009 va iniciar les Consultes Populars sobre la independència. La gent que del 2012 al 2107 va omplir els carrers l’11 de setembre, La gent  que va aconseguir el referèndum de l’1 d’octubre, que va defensar les urnes fins al fina, que va patir la repressió policial, la gent que va votar... La gent que va sortir al carrer el 3 d’octubre. La gent que omplíem els carrers i les places el dimarts 10 d’octubre.  Ningú no ho va fer per reformar la Constitució espanyola.

Continua sent el moment de la confiança en tothom. Hem sabut superar moment més complicats, però, per fer-ho, és indispensable continuar mantenint la unitat sense cap mena de fissura del moviment independentista. Només així aconseguirem que la declaració d’independència, que ja està signada pels 72 diputats, surti del calaix i s’apliqui oficialment.

No hi ha cap altre camí. No hi haurà diàleg ni negociació. No hi haurà cap mediador internacional, perquè l’Estat espanyol no ho acceptarà i perquè Europa, si pot, prefereix que tot continuï igual. No esperem, doncs, cap suport internacional fins que, definitivament, ens presentem al món com un Estat independent.

I serà complicat. I serà difícil. Però l’únic que ens val és guanyar. I, com sempre, això només depèn de nosaltres, de la nostra determinació i de la nostra força. De la confiança en nosaltres mateixos. De la nostra unitat per assolir l’objectiu.

Ens veiem al carrer!

dimecres, 11 d’octubre del 2017

La censura i el nou paradigma historiogràfic (Davantal de LA CLAU de la nostra història)


En aquest programa hem parlat diverses vegades del paper de la censura castellana durant el segle XVI. Concretament li vam dedicar un capítol que vam titular el “El paper de la censura en l’historicidi de la Nació catalana”.

Avui insistirem en un tema clau per entendre com se’ns ha pogut amagar i manipular als catalans la nostra pròpia història. Parlarem de com la censura i la postveritat han pogut transformar la realitat històrica.

L’any 2012, el nostre convidat d’avui escrivia.... L'anàlisi de la història, de la seva construcció, de la seva falsificació, i del seu sentit de present esdevenen uns instruments valuosos per entendre la impossibilitat que representa el tan insistent encaix de Catalunya dins l'estat espanyol. La història d'Espanya és la història d'una impostura, d'un frau que ha afectat la manera de com s'entenen a si mateixos no només els catalans, sinó fonamentalment els espanyols de matriu castellana.

Censura i postveritat... Que vol dir postveritat?

El  2016, el diccionari Oxford de la llengua anglesa va escollir el terme “postveritat” com la paraula de l’any.

Postveritat descriu aquella situació em què, “a l’hora de crear opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals” o, el que és el mateix, la paraula designa un fenomen segons el qual una cosa que aparenta ser veritat acaba essent més important que la veritat mateix...

El periodista Antoni Bassas descrivia molt bé el sentit real de “postveritat” quan va escriure que a la Facultat de periodisme els ensenyaven que “els fets són sagrats i les opinions lliures”. En canvi, avui en dia, el que són sagrades són les opinions i els fets... són opinables.

Postveritat és una de les paraules més modernes que existeixen, sorgida a causa de les noves tecnologies i del que ha vingut a denominar-se “societat de la informació”.

Com veurem avui, però, malgrat que la paraula encara no existia, el seu significat ja s’aplicava fa uns quants segles.

dimarts, 10 d’octubre del 2017

10 poemes en 4 dimensions (1. Introducció)

Quand les mots ne faisaient qu'un avec les choses...

En aquest bloc he escrit uns quants articles sobre Literatura Digital. El primer, el podeu trobar a "Parlem de literatura... digital (1)"

També he intentat analitzar algunes obres com Gabriella infinita ; I'm simply saying Word Toys

Avui farem un passeig per 10 poemes en 4 dimensions, una obra digital l’autor de la qual és Xavier Malbreil, redactor, dissenyador de llocs web, traductor, autor multimèdia i creador del web www.0m1.com  A més de 10 poemes... és autor de Formes libres flottant sur les ondes i De l'amour.

Tal com explica el mateix autor, 10 poemes en 4 dimensions sorgeix d'un procés de reflexió sobre el diàleg de Plató El Cràtil en què es pregunta sobre l'origen de les paraules; sobre si els mots contenen l'essència de la cosa o són simplement arbitraris. Malbreil utilitza la tècnica del cal·ligrama per animar i donar cos a aquest debat sobre la importància dels mots, sobre la importància de la llengua com a element simbòlic, com a element representatiu del món real. Imatge i paraula s'uneixen, doncs, en una exploració a la recerca del significat i del significant, del contingut i del continent.

La pàgina d'acollida, índex, ens posa en antecedents -mínims antecedents- sobre què ens trobarem d'ara en endavant.

A la part superior de la pantalla hi ha el títol. A l'esquerra tenim un llistat on apareixen relacionats per ordre els 10 poemes, cadascun d'ells amb el títol. Si cliquem damunt de la segona meitat del títol del poemari (4 dimensions) passarem automàticament a veure el primer dels pomes. També ho podrem fer si cliquem damunt el dibuix 




dilluns, 9 d’octubre del 2017

2011-2017 L'evolució del vot independentista (Catalunya, Baix Llobregat, Esplugues de Llobregat)


L’1 d’octubre vam superar infinitat de dificultats per tal d’obtenir una victòria clara, rotunda i vinculant que ens situa a les portes de la declaració d’independència i de l’inici de la construcció de la República catalana.

Som a punt d’aconseguir el que per a molts i durant moltes dècades no era res mes que un somni. Es bo, doncs, girar una mica la vista enrere i observar, mitjançant la fredor de les xifres, com hem arribat fins aquí.

Partiré dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques a partir de 2011 i, evidentment, de la consulta del 9 de novembre de 2014, per acabar amb els resultats del referèndum d’autodeterminació.

Sóc conscient que els vots a un o altre partit no són estrictament monolítics, tot i així compto com a partidaris de la independència els vots obtinguts per ERC, CUP i JxS. També els vots obtinguts per CiU/PDECAT a les eleccions municipals de 2015, no així a les del 2011 o a les del Parlament de 2012 en què considero que encara no es poden comptar com a independentistes i els sumo a l’opció d’indefinits.

En el NO a la independència hi sumo els vots obtinguts per PP, C’S i PSC, així com els d’altres partits més minoritaris com poden ser PxC o UPyD. En el grup dels indefinits, la resta, des d’ICV fins a CSQP i altres minoritaris.

He analitzat els resultats obtinguts en el conjunt del país i, també, els que pertanyen a la meva comarca, el Baix Llobregat i al poble on visc, Esplugues de Llobregat. Un poble i una comarca que, pel seu espectre sociopolític, han estat històricament contràries a l’independentisme.

Comencem, doncs, pel 22 de maig de 2011, el dia que van tenir lloc les eleccions municipals a Catalunya. Arribaven uns dies després de la Conferència Nacional per l’Estat Propi que, convocada pel Moviment Independentista, s’havia celebrat el 30 d’abril de 2011 a Barcelona, al Palau de Congressos de Montjuïc, a partir de la qual es va constituir l'Assemblea Nacional Catalana.

Els vots estrictament independentistes a Catalunya van ser 319.598. Al Baix Llobregat, van votar partits independentistes 16.814 persones, i al meu poble, Esplugues de Llobregat, els vots només van arribar a ser 894.

La següent convocatòria electoral, al Parlament de Catalunya, es va produir el 25 de novembre de 2012. Set mesos després del naixement oficial de l’Assemblea Nacional Catalana i dos mesos després de la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012.

Les persones que a Catalunya van votar partits independentistes van ser 624.559. Al Baix Llobregat 52.124 i a Esplugues 2.586. Observem l’augment dels partidaris de la independència, malgrat que CiU encara no se n’havia manifestat obertament partidària.

Els anys van passant i arribem a la consulta del 9 de novembre de 2014. La situació política ja ha canviat de manera radical. CiU ja ha fet el gir i s’ha declarat partidària de la independència. L’ANC s’ha consolidat i ha expandit la seva xarxa fins a ser present a prop de 800 poblacions del país. Ha organitzat amb un èxit sense precedents la cadena humana del 2013 i la V baixa del 2014. Ha recollit prop d’un milió de vots en la campanya de Signa un vot. L’independentisme és visible i present a tots els pobles de Catalunya.

Els resultats a Catalunya dels partidaris de la independència (Sí+Sí) sumen 1.897.274. Al Baix Llobregat 142.612 I a Esplugues 7.627. Els percentatges d’augment del vot independentista ens donen unes xifres extraordinàries. Del 2011 al 2014 l’independentisme augmenta un 593% a Catalunya, un 848% al Baix Llobregat i un 853% a Esplugues.

La convocatòria posterior són les municipals del 31 de març de 2015. L’independentisme rep un cop que no esperava. Quan tothom demanava que es convoquessin eleccions al Parlament per tirar endavant el mandat del 9 de novembre, el partidisme polític frena, momentàniament, aquestes aspiracions. Aquest fet, sumat a  la particularitat pròpia de les eleccions municipals, fa que el vot independentista baixi molt lleugerament.

Els partidaris de la independència a Catalunya obtenen un total de 1.400.775 vots. Al Baix Llobregat 83.905 i a Esplugues de Llobregat 4.761.

El 27 de setembre de 2015 es convoquen les eleccions més importants de la història recent de Catalunya. Ha costat molt poder arribar a construir la coalició JxS. No és la candidatura unitària que, des de sempre, havia reivindicat l’ANC, però és l’única que s’ha pogut aconseguir. En el fons, JxS és una coalició entre PDECAT i ERC amb l’afegitó d’algun partit minoritari i d’algun independent.

L’independentisme escombra arreu del país. A Catalunya arriba a obtenir 1.957.348 vots. Al Baix Llobregat 148.854 i a Esplugues 7.978.

1 d’octubre de 2017. Ningú pot impedir el referèndum d’autodeterminació. Malgrat les amenaces, imputacions, detencions, persecució  i repressió, càrregues policials, hi ha col·legis, hi ha urnes, hi ha paperetes i la gent vota.

Els resultats representen l’auge màxim fins ara de l’independentisme. A Catalunya, el SÍ obté 2.044.238 vots, al Baix Llobregat 163.461 i a Esplugues 9.097.

Més enllà de manifestacions i de preteses “majories silencioses”, els números no enganyen. A Catalunya, del 2011 al 2017 el vot independentista ha augmentat fins a un 540%; al Baix Llobregat, l’augment ha estat del 873% i a Esplugues ha arribat a assolir un percentatge del 918%.

Fins i tot, entre les eleccions al Parlament del 2015 i el referèndum de l’1 d’octubre, el percentatge de vots independentistes ha augmentat considerablement. En el conjunt de Catalunya ha estat del 7,75%, al Baix Llobregat del 15% i a Esplugues del 19.30%.

Una augment més que espectacular. Un augment que ha estat progressiu des del 2011, amb l’excepció de les municipals del 2015. Un augment que ens ha situat a les portes de la independència.

divendres, 6 d’octubre del 2017

8 d'octubre: "Prou, recuperem el seny" (?).


Sota el lema "Prou, recuperem el seny" ("Basta, recuperemos la cordura") el proper diumenge es manifestaran pels carrers una bona colla de ciutadans, alguns vinguts de fora del país, i representats per una munió de sigles de caires molt diferents.

Hi haurà una mica de tot: alguns unionistes de bona fe. Militants i votants de partits de democràcia dubtosa, com PP i C’s. Quantitat d’antidemòcrates declarats. Gent d’extrema dreta i personatges de difícil classificació.

Espero i desitjo que no hi siguin els demòcrates del NO. Espero i desitjo que no es manifesti amb aquesta munió de gent cap dels 176.565 demòcrates que el diumenge 1 d’octubre van votar NO a la independència de Catalunya.

Espero i desitjo que no hi siguin els militants i els votants del PSC. La vergonya ja seria infinita.

Catalunya és, molt majoritàriament, un país democràtic, un país amant de la convivència. Un país tradicionalment partidari del diàleg i de les solucions pactades. Un país acollidor. Un país que, com no pot ser d’altra manera, us respectarà i permetrà que us manifesteu lliurement i sense cap interferència.

Llàstima que arribeu molt, molt tard. Heu tingut la vostra oportunitat. El diumenge 1 d’octubre estàveu cridats a les urnes per decidir si volíeu o no la independència. El diumenge 1 d’octubre vau tenir la gran oportunitat de demostrar que, els que voleu continuar a Espanya, sou majoria. Vau tenir la gran oportunitat de demostrar aquesta majoria com ho fan els països democràtics: votant.

El diumenge us manifestareu, però em sap greu dir-vos que heu fet tard, molt, molt tard...

VÍDEO darrer programa Vull una resposta (Emès el 4/10/2017)

 6a temporada d'emissió de Vull una resposta



Emès el dijous 5 d'octubre de 2017

Parlem amb Quim Valhondo, escriptor i una de les persones agredides per la policia el passat 1 d'octubre en un col·legi de l'Hospitalet. Després, com és habitual, la tertúlia sobre l'actualitat política.

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:
Olga Amargant, advocada
Jordi Roset, empresari de Petrolis independents
Roger Herèdia, director del banc d'ADN
Quim Valhondo,escriptor
Jaume Marfany, activista, vicepresident de la CAL

Majestat, així no. Va dir ahir el president Puigdemont al rei d'Espanya. Sembla que el Cap d'estat encara no ha entès que una majoria de ciutadans d'aquest país volen construir una república. Però el president també va repetir que els resultats del referèndum, malgrat tot, són vinculants. Dilluns veurem què passa al Parlament de Catalunya i quina és la següent fitxa que es mourà. Hi haurà una declaració d'independència? I el govern espanyol com reaccionarà? Aplicarà el 155 per suspendre l'autonomia catalana o aturarà amb més violència les mobilitzacions pacífiques i democràtiques del poble català?

Cada cop queda més clar que, com defensa també Puigdemont, necessitem un mediador. Algú que faciliti un cara a cara, d'igual a igual, per resoldre l'atzucac. I les institucions europees també han de reaccionar perquè aquest ja no és un afer intern. Aquests dies ha omplert les portades de diaris d'arreu del món. Tothom vol escriure el seu propi guió però que guanyi el que imposa el diàleg no la força del més fort. 

De seguida, ens hi posem. 

Som-hi. Comencem.