dissabte, 4 d’abril de 2020

L'univers, la bellesa, l'energia... (3. Joan Guarch. Confinament i reflexions)



L’UNIVERS EM PROPORCIONA TOT EL QUE NECESSITO. NO EL QUE VULL.
És ben cert que molta gent quan creu que parla amb Déu (el Ser Superior, l’Energia Universal o en diguem com en diguem) només fa que demanar, demanar, demanar. “Dona’m salut”, “dona’m diners”, “dona’m felicitat”....dona’m, dona’m, dona’m. Ben poca gent es dedica a agrair el que ja ens ha donat. Ara ens toca jugar aquest paper, per tant, gaudim-lo i creixem, evolucionem el màxim del que podem. En aquest moment de la nostra vida universal, encara que sembli difícil d’entendre, tenim el que necessitem per créixer i evolucionar, per ser millors, aprofitem-lo en lloc de demanar altres coses.
EL PODER UNIVERSAL MAI NO EM JUTJA NI EM CRITICA.
El judici i la crítica només es poden fer des del punt de vista d’un altre, diferent de nosaltres i, aquest, amb quina autoritat ho fa?, és que està en possessió de la veritat absoluta?, només es pot fer des del punt de vista dels codis que hem establert nosaltres mateixos aquí en la nostra experiència terrenal. La crítica d’un altre només es pot acceptar des del contrast de visions diferents d’una mateixa realitat i una experiència de vida diferent i que ens poden servir per millorar la posició d’ambdós i que ens fa millorar de manera conjunta. Però, el poder universal mai em critica perquè no té sentit. La millor crítica és la pròpia crítica, l’autocrítica, perquè la fem nosaltres mateixos en la recerca de la nostra excel·lència personal i és la única que realment podem admetre.
Bé, és bastant complicat d’expressar però en el fons vol manifestar que tots som iguals i que ningú té un poder, de cap tipus superior, sobre cap de nosaltres.
L’UNIVERS RESPON SUBTILMENT A L’ENERGIA MENTAL QUE LI PROJECTO.
Si creus que estàs malalt, l’univers t’enviarà una malaltia.  Si creus que el món que t’envolta està ple de persones meravelloses amb les que val la pena treballar, l’univers t’enviarà, tard o aviat, persones meravelloses amb les que val la pena relacionar-se. El que es tracte és de saber distingir entre els uns i els altres, els vertaders dels falsos. Aquesta energia que projecto és la que va transformant la meva realitat i el món. És la meva contribució a la historia.
Funciona millor quan ja s’ha experimentat i no es dubta del seu poder.
RETORNO A LES FONTS D’ENERGIA DE LA NATURA.
És important el contacte amb la natura. Un paisatge. El silenci. El cant dels ocells. Un clar de lluna. Un salt d’aigua. Un llac enmig de les muntanyes. Un prat verd. La immensitat del mar. Els raigs del sol, etc...Totes aquestes situacions aporten energia a l’ésser humà. Només cal saber-la aprofitar i omplir-se. Jo sempre he necessitat estar en contacte amb la natura i carregar-me de la seva energia. La natura ens equilibra. Per això he de fer aquest retorn a les fonts de la natura de tant en tant.
QUAN APRECÍO LA BELLESA M’OMPLO D’ENERGIA.
La bellesa en qualsevol de les seves manifestacions. A més, definir el que és bell és relatiu. Per a uns ho pot ser una cosa que per altres no té importància i, en canvi, en valoren una de diferent.
Especialment important és la bellesa que ens ofereix la natura. Uns núvols al cel, una posta de sol, una lluna radiant, uns arbres movent-se amb el vent, uns colors, unes flors, uns ocells cantant, un paisatge imponent, un llac tranquil, el salt d’una cascada, etc... però també té molta importància la bellesa personal, la innocència dels nens, l’espontaneïtat de les persones, la grandesa d’ànima, l’entrega en un treball, el somriure d’una cara, els ulls o els llavis de l’estimat, la manera de moure’s, o la bellesa de les coses i els objectes, una pintura, una obra arquitectònica, un recital de poesia, o una obra teatral, etc, etc...Totes aquestes situacions, circumstàncies, fan que el meu esperit (i en general el de totes les persones) es carregui de l’essència de la vida, del més pur, de l’energia vital que mou els individus. Per aquesta raó l’enamorament és una fase plena. Per això, l’enamorament et fa renàixer, et desperta parts potser adormides o no exterioritzades, d’un mateix, fa que l’energia personal es remunti, es recarregui. Això té el costat perillós. Si creus que és l’altra persona la que et fa renàixer, inconscientment passes a voler dominar-la perquè no se t’acabi aquesta remuntada que sens i, a partir d’aquesta posició has trencat ja la relació perquè aquesta no pot ser mai recarregant si no és lliure i si no entens que ets tu mateix el qui té la capacitat i que l’altre sols l’ha despertat al igual que ho pot fer la natura mateixa.

Cap comentari :

Publica un comentari