Junts pel Si-CUP. Reflexions a l'entorn de "Identificar l'essencial"

Un bon company de la CUP, amb qui mantenim força batalles dialèctiques, m'envia, a través del Facebook, aquest article de Jordi Matas Dalmases, catedràtic de Ciència Política de la UB, i em demana la meva opinió... 

Per començar, estic pràcticament d'acord amb les reflexions que fa el Sr. Dalmases en els punts 1 i 2 del seu article. Penso que retrata força acuradament tant a la CUP com a CDC pel que fa al tema negociació. 

Punt 3... Aquí ja tenim força discrepàncies. No crec que ERC sigui un bon àrbitre en aquesta negociació. La seva “malaltia annticonvergent” presenta gairebé el mateix nivell de gravetat que la de les CUP. A més, si ERC trenqués de forma unilateral el pacte de Junts pel Sí, a més d’afectar negativament al procés, deixaria molt en evidència la vàlua política dels nostres representants.

Punt 4... És la clau del tema i on mantinc el meu total desacord. 

Primer, no és només per a CDC que Mas ha estat el que ha encapçalat, políticament parlant, el procés sobiranista, sinó que ho és per a la majoria, diria que per a una gran majoria dels prop del 48% de votants del 27-S. 

Segon, tothom sabia, i evidentment el 1.600.000 votants de la candidatura també, que Junts pel Sí es presentava a aquestes eleccions amb el nom d’Artur Mas com a candidat a president de la Generalitat. És cert que el president el tria el Parlament, però també és cert que el nom de Mas té l’aval d’1.600.000 vots.

L’augment de la majoria social favorable a la independència no creixerà ni minvarà perquè sigui president Artur Mas. La majoria social creixerà a través del procés constituent que ens ha de conduir a la proclamació de la nova República catalana independent. Aquest procés ha de venir precedit d’un ampli i gran debat ciutadà sobre el país que volem, sobre la Catalunya del futur, per tal que les conclusions que se’n puguin arribar a extreure representin la base sobre la qual el Parlament català redacti la nova Constitució. Aquí és on creixerà la majoria social, no perquè la presidència de la Generalitat recaigui en una o altra persona, sigui individual o "coral".

Ho deia en un recent article: “Des del món independentista, seria bo que veiéssim el procés no en clau interna, ni tampoc en clau espanyola, sinó en clau internacional. És més que probable que, perquè el procés d’independència arribi al final desitjat que és la creació d’un Estat independent, necessitem de la mediació internacional. La visió, la percepció, clara i diàfana que internacionalment han de tenir del procés de transició cap a la independència és absolutament clau de cara al resultat final.”

I, internacionalment parlant, no podem crear ni el més mínim dubte, ni la més mínima confusió en l’opinió internacional. El fet que Mas quedés relegat a una segona o tercera posició en aquesta etapa de transició, seria de molt difícil comprensió. Que la persona que va guanyar les eleccions del 25 de novembre de 2012, que va promoure la consulta del 9-N, que pateix una querella de l'Estat per desobediència i altres càrrecs, que ha tornat a guanyar les eleccions del 27-S, que és la figura política internacionalment més coneguda, restés fora del procés de transició és complicat d'entendre, Ja sé que a les CUP poc li deu importar una opinió internacional que es basa en els Estats que són membres de la UE. Ara bé, a mi, i estic segur que a la immensa majoria de l'independentisme, sí que ens preocupa i suposo que a aquestes alçades ningú es creurà que podem ser una República independent sense obtenir el reconeixement dels principals Estats europeus!

És evident que el procés, que l’objectiu final està per damunt de tot i, sobretot, per damunt de persones... però també hauria d’estar per damunt de partits i de partidismes, totalment legítims, però també totalment perjudicials per al procés...i només cal tenir una mica de memòria històrica.

En aquest sentit recordo amb tristesa, decepció els mesos posteriors al 9-N, en què uns i altres vam acabar fent-li el joc a l’Estat espanyol, van dilatar la data de les eleccions, van intentar impedir la candidatura unitària i van permetre que les organitzacions unionistes poguessin prendre aire i recuperar-se, ni que fos parcialment.

Ara, com a animals “racionals” que ensopeguem en la mateixa pedra una i altra vegada, tornem a jugar al mateix joc. El partidisme post 9-N s’ha convertit en el partidisme post 27-S. Dilatem la formació d’un nou govern i, encara que em costi de creure, potser siguem capaços d’anar a noves eleccions. Demostrem la unitat de l’independentisme posant la ideologia i les dèries, personals i col·lectives, de cadascú per davant del propi procés. Demostrem la unitat de l’independentisme no essent capaços ni de mantenir el Junts pel Sí de cara a les eleccions espanyoles i de defensar aquest trencament amb uns arguments de baixa qualitat política.

La pregunta que sento sovint al carrer és la de On és l’ANC?. Ja vam cometre un greu error després del 9-N, del qual haig d’assumir la meva part de responsabilitat perquè llavors n’era el vicepresident. A hores d’ara, espero que l’ANC no caigui en el mateix parany. Ha quedat més que demostrat: quan la societat civil ha comandat el procés, aquest ha avançat. Quan l’ANC ha actuat com l’actor polític que és, el procés ha avançat. Quan hi ha hagut inhibició el procés ha trontollat. Transversalitat no vol dir en cap cas neutralitat. Transversalitat no vol dir en cap cas inhibició. Transversalitat vol dir prendre les decisions que es creguin més convenients per al bon desenvolupament del procés, siguin les que siguin, assumir-ne els riscos i les responsabilitats que se'n derivin i defensar-les al màxim. 

Punt 5... Sé que la CUP no vol parcel·les de poder... Són temps de sumar... és cert... però això val per una i per a l’altra banda. I acabo amb una frase de l’article Una injustícia sempre serà una injustícia:

El procés està per damunt de tot. És cert. Per damunt també d’injustícies personals o col·lectives que es puguin arribar a cometre en nom i benefici del procés mateix. Una injustícia, però, malgrat els beneficis col·lectius que pugui arribar a comportar, serà sempre una injustícia.