El passat, passat està...
En menys de 24 hores, el
president Mas ha sabut donar, de nou, un gir inesperat a aquest carreró sense
sortida en què semblava trobar-se el procés d’independència. Tal com va succeir
el desembre de 2013 amb la pregunta de la consulta. Tal com va passar després
de la prohibició de la mateixa consulta i de la posterior celebració del 9-N.
Tal com va passar amb la candidatura unitària de Junts pel Sí, el president Mas
s’ha tret un nou as de la màniga demostrant la seva gran capacitat d’estratega
i de disposar d’una visió política a llarg termini.
Més enllà de la seva capacitat
de renúncia al càrrec en benefici del procés i del país, la decisió del
president lliga ben curt a la CUP i aconsegueix una cosa que semblava impossible:
la més que indispensable estabilitat parlamentària, acompanyada d’un govern
fort que, no només podrà afrontar els problemes de cada dia, sinó que podrà
avançar amb decisió en el procés de transició cap a la independència.
La decisió d’Artur Mas frena
en sec qualsevol intent de construcció d’un possible front d’esquerres per a les noves eleccions, i que hauria
significat un greu perjudici per al procés d’independència. A més, talla de
soca-rel les possibles temptacions que hauria tingut ERC d’afegir-s’hi i
liderar-lo.
Aquesta decisió fa que tots
aquells que havien somiat en eliminar definitivament CDC del panorama polític
català, es trobin ara amb un enfortiment d’aquest partit i amb un gran actiu
polític, com és el d’Artur Mas, disposat a presentar una dura batalla en es
primeres eleccions a la presidència i govern de la República catalana
independent.
Mas és més viu que mai. El
procés és més viu que mai. La
impressionant bufetada política que acaba d’etzibar a l’unionisme espanyol és
de les que fa època. L’Estat espanyol, immers en aquests moments en una gran
crisi i inestabilitat política, es troba amb un nou escenari polític totalment
inesperat i molt difícil de combatre.
Gràcies president...
El procés d’independència
continua endavant amb fermesa i amb decisió. Ara necessitarem, com sempre, de
la il·lusió, la força i el coratge de tothom. Aquests són els valors que ens
han de permetre conservar la unitat d’acció que ens fa vèncer totes les
dificultats.
L’Assemblea em va ensenyar a
no mirar enrere. Em va ensenyar a mirar sempre endavant i en positiu.
El passat, passat està...
Tot revifa.Però alguna cosa hem de fer amb l´ANC que ha estat inexplicablement inactiva.Venen temps durs per anar badàn.
ResponEliminaJordi Maresma de Vallirana.