Tres mesos d'incerteses (setembre-octubre)

Ahir, 98 dies després de la, que havíem cregut, victòria de l'independentisme en les eleccions del 27-S, va ser un dia trist.

He volgut fer un exercici de relectura dels articles que vaig publicar sobre el procés durant aquest 98 dies i m'ha semblat bé tornar a publicar-ne uns quants paràgrafs. Els he dividit per mesos...

28 de setembre de 2015.  27-S: Victòria sense pal·liatius

72 diputats independentistes sobre un total de 135. Per primer vegada a la història un Parlament amb clara majoria independentista.

48% dels vots SÍ. 39% dels vots NO. 11% dels vots SÍ/NO... Victòria en percentatge de vots.

SÍ 1.955.856 vots. NO 1.603.631 vots. SI/NO 514.417 vots. Victòria també en vots.

Els independentistes hem guanyat a 907 municipis i els unionistes a 35.

2 d’octubre de 2015. Una injustícia serà sempre una injustícia

Els mitjans de difusió al servei de l’Estat espanyol i la quinta columna mediàtica instal·lada a Catalunya s’han adonat de la gran possibilitat de què disposen de posar una falca al procés. Durant les properes setmanes redoblaran els seus esforços per sembrar la llavor del dubte i la discòrdia entre els independentistes. Aquest serà el seu principal objectiu mediàtic i el tema de la presidència de la Generalitat els ha posat en safata un magnífic element per provocar la divisió.

Donem un marge de confiança als nostres representants polítics. Crec que són del tot conscients que han d’arribar a un acord i que no ens podem permetre de cap manera unes noves eleccions. Confiem, doncs, en la seva capacitat de diàleg i de negociació

14 d'octubre de 2015. Impossible? Ha!

Em temo, però, que la paraula impossible ens seguirà acompanyant i continuarà formant part de la vida dels independentistes. Tant se val, només hem de tenir memòria històrica per veure com han anat caient, l’un darrere l’altre, els diferents impossibles.

Avui, 10 d’octubre, se’ns diu que és impossible que Junts pel Sí i les CUP arribin a un acord satisfactori.....

Impossible? Ha!

26 d'octubre de 2015. Noves eleccions al març? Responsabilitat, si us plau 

Declaracions d'Antonio Baños en nom de les CUP: "No es pot descartar que no hi hagi eleccions al març. Els processos revolucionaris són sempre oberts"

No cal dir que en l'entrevista continuen amb l'obsessió malaltissa en fer fora Artur Mas, una obsessió que no es cansen de repetir una i altra vegada, convertint-se d'aquesta manera en presoners de les seves pròpies paraules.  Més enllà del "tema Mas", em semblen del tot irresponsables unes declaracions d'aquesta magnitud fetes pel representant d'una de les parts a la taula de negociació.

No hi ha altra sortida que l'acord... sinó la història ens jutjarà a tots plegats

27 d'octubre de 2015. Eleccions espanyoles. El cap ben fred

Cal, doncs, que l’independentisme es presenti a les eleccions del 20-D. Cal que s’hi presenti, novament, amb el màxim d’unitat possible. No sembla aquest el camí que estan disposats a emprendre les diferents forces independentistes. Sembla que es torna a imposar el vell i conegut partidisme del “cadascú per la seva banda”. Si això s’acaba produint, si no hi ha com a mínim una unitat d’acció molt clara entre les diferents candidatures, la lectura que se’n pugui fer internacionalment serà la que no hi ha a cord entre l’independentisme sobre el que cal anar a fer al Congrés espanyol.

Disposem-nos, doncs, a mobilitzar a fons l’independentisme i a guanyar de nou, i en el seu terreny, les eleccions. Hem demostrat sobradament que disposem de la il·lusió, la força i el coratge suficients per tornar a aconseguir-ho.