dimecres, 3 de febrer del 2016

Els Entra-i-surts de Brossa


Us vull convidar a fer un passeig apassionant, de la mà de Glòria Bordons, per l'obra poètica i experimental de Joan Brossa. Només us caldrà una visita a Els entra-i-surts de Brossa.  

Si hi havia un poeta català que pogués veure reflectida la seva obra en un hipertext, aquest era, sens dubte, Joan Brossa. La tradició, l’avantguarda, la teatralitat, la poesia escènica, la cultura popular, les rondalles, la màgia, el joc, la llengua… totes combinades, confereixen una riquesa extraordinària a la poesia brossiana. Brossa, un poeta a qui fascinava la manera com les coses són capaces de canviar d’identitat: “quina força de creació no té la metamorfosi!” [1]

L’obra de Brossa és una constant experimentació i representa una progressió constant. Les seves formes mai van quedar estancades, perquè tot obeïa a la seva màxima: “no hi ha avançats; hi ha retardats” [2], és lògic, per tant, que aquesta evolució constant de Brossa continuï també, amb l’ús de l’hipertext, en l’era de les noves tecnologies.

Els entra-i-surts de Brossa és un viatge apassionant per l’obra del poeta. Apassionant, motivador, egrescador i incitant. Els apartats generals amb què Glòria Bordons ha dividit –i agrupat a la vegada- la immensa diversitat temàtica de l’obra brossiana em semblen del tot encertats. A través d’aquests cartells indicadors podem començar a endinsar-nos en els  -de vegades- laberíntics camins i viaranys que Brossa ha deixat a la nostra disposició. Hi podem trobar els seus poemes escrits, però també recitats, magistralment, per Cassases, Formosa, Núria Candela, Carles Hac Mor… Un plànol ens permet agafar el metro de Barcelona per observar els seus poemes al carrer, autèntics poemes objecte integrats, com una peça més, dins de la Barcelona del segle XXI. També hi és present el poema visual, l’última etapa en la temptativa brossiana de comunicació, o el poema acció, barreja de poesia, dibuix i cinema. També hi són el joc, la màgia, l’humor, que formaven part de la personalitat del poeta i la interacció, on podem sentir-nos copartícips en l’elaboració d’un poema.

Brossa, n’estic segur, se sentiria plenament satisfet del resultat d’aquest hipertext.



[1] Coca, J. Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Pàg. 36
[2] Resposta a una enquesta reproduïda a Anafil. Edicions 62, Barcelona 1987.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada