dimecres, 17 de febrer del 2016

Passejant amb Joan Brossa trobem Arnaut Daniel (La sextina)


Joan Brossa va escriure quatre llibres de sextines: Sextines76, Vint-i-set sextines i un sonet, Tercer llibre de sextines i Quart llibre de sextines.

És així com el passeig poètic amb Joan Brossa ens condueix també al passat, a l’obra dels trobadors i, més concretament a Arnaut Daniel, considerat l’autor de la primera sextina.

La sextina es compon de sis estrofes de sis versos, normalment decasíl·labs (en els trobadors el primer era heptasíl·lab), més una tornada opcional de tres versos. La particularitat està que cada vers té una paraula rima, sovint un mot que només rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d'altres rimes, que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes. És a dir, que si el primer vers de la primera estrofa té una rima, aquesta s'haurà de repetir en el segon vers, en el tercer i així successivament però en cada una de les estrofes.

Som, doncs, davant d’una de les formes més complicades en poesia. L’elaboració complexa d’aquesta composició poètica suposa un rigorós joc intel·lectual. La primera estrofa marcarà, amb les sis paraules clau,  l’ordenació dels versos següents.

1er sextet        2on     3er     4rt     5è       6è
mot-rima A       F         C         E        D       B
mot-rima B       A         F         C        E       D
mot-rima C       E         D         B        A       F
mot-rima D       B         A         F        C       E
mot-rima E       D         B         A        F       C
mot-rima F       C         E         D        B       A

Arnaut Daniel va ser un trobador occità del segle XII, considerat per Dant i per Petrarca com el millor trobador de tots els temps. Va compondre “Lo ferm voler qu’el cor m’intra”, la primera sextina coneguda. 

Observeu les sis paraules de la primera estrofa i com Arnaut les estructura, lingüísticament i geomètricament, per elaborar la seva sextina: 
                                 
Lo ferm voler que’el cor m’intra (A)                            
no’m pot ges becs escoissendre ni ongla  (B)        
de lauzengier qui pert per mal dir s’arma;  (C)           
e pus no l’aus batr’ab ram ni ab verja,   (D)                
sivals a frau, lai on non aurai oncle, (E)                     
jauzirai joi en vergier o dins cambra. (F)                     

Quan mi sove de la cambra  (F)                                
on a mon dan sai que nulhs om non intra  (A)           
-ans me son tug plus que fraire ni oncle-   (E)             
non ai membre no·m fremisca, neis l’ongla, (B)          
aissi cum fai l’enfas devant la verja:  (D)                      
tal paor ai no’sia prop de l’arma.  (C)                           

Del cors li fos, non de l’arma, (C)                              
e cossentis m’a celat dins sa cambra,  (F)                    
que plus mi nafra’l cor que colp de verja  (D)           
qu’ar lo sieus sers lai ont ilh es non intra; (A)            
de lieis serai aisi cum carn e ongla (B)                        
e non creirai castic d’amic ni d’oncle. (E)                    

Anc la seror de mon oncle   (E)                                
non amei plus ni tan, per aquest’arma, (C)                
qu’aitan vezis cum es lo detz de l’ongla,  (B)               
s’a lieis plagues, volgr’esser de sa cambra:  (F)           
de me pot far l’amors qu’ins el cor m’intra (A)            
miels a son vol c’om fortz de frevol verja. (D)              

Pus floric la seca verja   (D)                                           
ni de n’Adam foron nebot e oncle  (E)                             
Etan fin’amors cum selha qu’el cor m’intra  (A)                
non cug fos anc en cors no neis en arma: (C)                 
on qu’eu estei, fors en plan o dins cambra, (F)               
mos cors no’s part de lieis tan cum ten l’ongla. (B)        

Aisssi s’empren e s’ennongla  (B)                                  
Bmos cors en lieis cum l’escors’en la verja,(D)                   
qu’ilh m’es de joi tors e palais e cambra; (F)                   
e non am tan paren, fraire ni oncle, (E)                          
qu’en Paradis n’aura doble joi m’arma, (C)                     
si ja nulhs hom per ben amar lai intra. (A)                       

Arnaut tramet son cantar d’ongl’e d’oncle,   (B) (E)        
a grat de lieis qui de sa verj’a l’arma,  (D) (C)                  
son Desirat, cui pretz dins cambra intra. (F) (A)  

Continuarem passejant per trobar-nos amb Maria Mercè Marçal i les seves sextines            

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada