L’exili massiu va ser una més de les greus conseqüències de la Guerra Civil espanyola. A principis de 1939 travessen els Pirineus
més de mig milió de persones. És un exili totalment diferents als anteriors i
que els cronistes de l’època defineixen com l’exili de tot un poble: obrers,
camperols, professors, militars, intel·lectuals, menestrals....abandonen el
país fugint de les tropes franquistes.
També els periodistes van
conèixer l’amargura de l’exili. Tota una generació que en els anys trenta va
assumir el protagonisme cultural i la renovació del periodisme a Catalunya.
Avui, a LA CLAU de la nostra
història, parlarem d’alguns dels periodistes catalans que van patir aquest exili. Ho farem de la mà de la
mà del nostre convidat, historiador del periodisme del nostre país, i que darrerament
ha publicat el llibre “Periodistes indòmits. Guerra civil i exili”
El llibre vol ser una aportació
a l’exili dels periodistes catalans amb 10 noms significatius en la història del periodisme català amb
especial atenció a l’obra produïda en el seu allunyament forçat de Catalunya. L’obra estudia, com a precedent, dos dels grans periodistes del segle XIX:
Valentí Almirall i Enric Prat de la Riba.
Josep Carner, Antoni Rovira i
Virgili, Pere Foix, Lluís Capdevila, Pere Calders són alguns dels noms més
coneguts que formen part d’aquest estudi, al costat d’altres, més anònims, com
Agustí Cabruja, Joan Gols o Lluís Esteve.” L’obra aspira a ser una aproximació,
alhora que reconeixement personal, als qui, contra tota previsió, mantingueren
indòmitament la voluntat de ser atesa la seva absoluta i profunda implicació
amb una llengua, cultura i nació a la qual ho dedicaren tot.”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada