Si consulteu a la viquipèdia
el terme Corona d’Aragó, hi podreu llegir el següent:
Corona d'Aragó (en aragonès:
Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres
denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció
del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué
format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al
llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial
d'Aragó i Barcelona restà sempre unit.
Llegint això, algú pot arribar
a interpretar que Catalunya era un apèndix del regne d’Aragó i que els reis
d’Aragó ho eren també de Catalunya.
Històricament, més enllà del
casament de Peronella amb Ramon Berenguer IV, sembla fora de tota discussió que
abans hi va haver una donació del regne d'Aragó pel rei Ramir II al dit comte
de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Quines intencions s’amaguen,
doncs, darrera aquesta denominació de corona d’Aragó per designar el conjunt de
regnes, València i Mallorca inclosos, que formaven l’Estat Català o la Nació
catalana?
Una denominació que ha anat
fent forat en el món de determinats historiadors. Nom que també va adoptar
l’Arxiu Reial de Barcelona a partir de
La Real Cédula de Fernando III del 7 de febrer de 1754. El denominat Arxiu de
la Corona d’Aragó, per cert, de titularitat estatal fet que cal tenir molt en
compte en el procés cap a un estat independent.
Res és casual i la importància
dels noms és molta. Caius Parellada, jurista, historiador i advocat, va
publicar entre altres el llibre “Corona d'Aragó, denominació impròpia de
l'estat Català medieval”. En les seves pròpies paraules “La negació de la
realitat estatal de Catalunya ha estat el fonament de l’opressió de la nostra
nació, la qual negació va sorgir cautelosament en el segle XVI com una peça
necessària de l’Estat que hom anava bastint, i ha continuat fins avui amb el
mateix caràcter.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada