Segurament tots hem sentit
parlar del Compromís de Casp. Segons ens explica la història oficial el
Compromís de Casp va tenir lloc el 1412, i es van trobar representants d'Aragó, València i Catalunya (tres per
territori) amb l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de
Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès
prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Finalment
l’escollit va ser el castellà Ferran de Trastàmara, anomenat d'Antequera, en
detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.
La majoria dels historiadors
catalans, des de la Renaixença, han continuat mantenint les tesis castellanes
que, en la majori dels casos, no passen de ser simplement hipòtesis,
construïdes a a partir del segle XVI, en el regnat de Felip II, amb el propòsit
d’atribuir a Castella la primacia en l’antic projecte d’unió de les corones
hispàniques.
Evidentment, un projecte com
aquest només seria atribuïble a Castella si els monarques haguessin estat
castellans. Calia, doncs, fabricar una història, la història oficial d’Espanya.
El programa d’avui el
dedicarem a un sol tema: la llengua que, més probablement, parlaven els membres
de la família, mal anomenada, dels Trastàmares. Descobrirem la llengua que
utilitzaven els membres de la casa reial catalana, pactada en el Compromís de
Casp de 1412, que va atorgar el tron als
infants d'Aragó Ferran I, Alfons IV, el Magnànim, Joan II i Ferran II, el
Catòlic. Una família que, en el decurs del segle XV, es van convertir en una de
les nissagues reials més poderoses d’Europa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada