dilluns, 17 de juliol del 2017

El català, la llengua dels Trastàmara (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)


Segurament tots hem sentit parlar del Compromís de Casp. Segons ens explica la història oficial el Compromís de Casp va tenir lloc el 1412, i es van trobar representants  d'Aragó, València i Catalunya (tres per territori) amb l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Finalment l’escollit va ser el castellà Ferran de Trastàmara, anomenat d'Antequera, en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.

La majoria dels historiadors catalans, des de la Renaixença, han continuat mantenint les tesis castellanes que, en la majori dels casos, no passen de ser simplement hipòtesis, construïdes a a partir del segle XVI, en el regnat de Felip II, amb el propòsit d’atribuir a Castella la primacia en l’antic projecte d’unió de les corones hispàniques.  

Evidentment, un projecte com aquest només seria atribuïble a Castella si els monarques haguessin estat castellans. Calia, doncs, fabricar una història, la història oficial d’Espanya. 

El programa d’avui el dedicarem a un sol tema: la llengua que, més probablement, parlaven els membres de la família, mal anomenada, dels Trastàmares. Descobrirem la llengua que utilitzaven els membres de la casa reial catalana, pactada en el Compromís de Casp de 1412,  que va atorgar el tron als infants d'Aragó Ferran I, Alfons IV, el Magnànim, Joan II i Ferran II, el Catòlic. Una família que, en el decurs del segle XV, es van convertir en una de les nissagues reials més poderoses d’Europa. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada