És interessant fer un cop d'ull a les diferents tècniques que integren Temps Obert. Comencem per la forma i el contingut i la relació entre l'obra i la universalitat.
Pedrolo donava una gran
importància a la forma, a la tècnica narrativa que cada escriptor havia
d’emprar per a una obra determinada. En el seu “Epistolari” diu: “la tècnica és molt més que la tècnica;
no és un aparell fred, no és una màquina, sinó un camí de penetració,
d’aprofundiment.” Creia, però, que la universalitat d’una obra no tenia res a
veure amb la forma, amb la tècnica i que els valors universals calia buscar-los
en el procés de creació que representava el contingut. Afegia, però, en el seu
Epistolari: “La voluntat, l’esforç, la preocupació només comencen a donar-se a
partir de la forma, del contingent. Part essencial d’aquest contingent és la
tècnica, perquè no n’hi ha prou de crear éssers de carn i ossos, sinó que cal
encara donar a llur vida i a llur circumstància l’expressió apropiada.” Ell
creia que havia d’existir una relació indeslligable entre el fons i la forma.
Tot forma part del mateix, però, per a Pedrolo, totes les històries no es poden
narrar de la mateixa manera. I una mateixa història, narrada diferent, no és ja
la mateixa història.
Pedrolo, fidel al seu ideari
artístic, va procurar emprar aquells
procediments narratius que considerava convenients segons cada novel·la.
Així podem trobar novel·les en què ens presenta els personatges des d’una visió
calidoscòpica. A Elena de segona mà, fa servir les tres persones gramaticals
(jo, tu, ell) per establir diferents graus d’identificació amb el personatge. A
Cendra per Martina, la visió calidoscòpica ens ve donada per tres textos
escrits en què cadascun dels personatges principals ens proporciona noves dades
sobre els esdeveniments. A més, ens permet rebre la informació a través de tres
estils diferents a l’hora d’expressar-se per escrit. A Les finestres s’obren de nit, hi trobem
multiplicitat de tècniques narratives distribuïdes en els deu capítols de
l’obra. El diàleg, l’expressió escrita d’un diari íntim, els pensaments
interiors d’un llaurador, unes cartes escrites pel protagonista i llegides per un
amic seu, un article necrològic, un somni, el monòleg d’una criada…
Les novel·les i les tècniques
emprades se succeeixen en l’obra pedroliana. A M’enterro en els fonaments, hi
ha dos enfocaments de la història. El relat del pare, escrit en passat i de forma
discursiva i minuciosa, es contraposa al del fill, escrit en present i en un
estil directe en què abunda el text expositiu. A Acte de violència, la
narració, en tercera persona i en present, ens presenta les diferents reaccions
dels habitants d’una ciutat davant d’una situació de revolta popular. Els
habitants són, a més, una bona mostra dels diversos estaments socials de la
comunitat. A Balanç fins a la matinada, s’utilitza una tècnica cinematogràfica,
la del flash-back, que ens permet conèixer el balanç de la vida d’un home que
ha arribat a la jubilació. A Un amor fora ciutat, al costat d’un tema “tabú”
per a l’època com era el de l’homosexualitat, Pedrolo entrellaça dues
confessions, dues versions diferents de dos personatges que tenen el mateix nom,
però que pertanyen a ambients familiars diferents. D’aquest manera, l’autor ens
presenta una situació conflictiva diferent, però que condueix a un mateix
final. Una alternativa que, en paraules del mateix Pedrolo, “procedia a la
inversa de Temps Obert.”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada