Recordant Pedrolo

El dilluns 26 de juny es van complir 27 anys de la mort de Manuel de Pedrolo. L’aniversari de la desaparició de l'intel·lectual independentista va passar desapercebut per a les institucions i mitjans públics i, també, per a la majoria dels mitjans de comunicació i el món literari. Exactament el mateix que ja passava fa 7 anys, el 2010, i que Nació digital va denunciar en un interessant article titulat : Molesta Pedrolo?

[...] encara avui, vint anys després, el seu verb i la seva obra són menystinguts majoritàriament pels poders i pels mitjans públics en proporció inversa a l'estima dels seus lectors perquè, bàsicament, Pedrolo molesta els adotzenats i il·lumina els esperits lliures.

És evident que Pedrolo encara resulta molt molest, sobretot a intel·lectuals com Jordi Llovet, que consideren Pedrolo un autor menor i que a més era independentista de soca-rel. 

El 2015, s'emetia el documental titulat "Manuel de Pedrolo: Trencant l'oblit", un dels pocs homenatges a l'escriptor de l'Aranyó.

Manuel de Pedrolo va ser un escriptor extraordinari, autor d’una obra immensa, en qualitat, en quantitat i en diversitat. Va cultivar tots els gèneres: poesia, narrativa, teatre, periodisme, assaig... La seva fidelitat a la llengua i als seus ideals el van conduir, primer a enfrontar-se amb la censura que imposava el règim dictatorial i, després, a fer front a l’arraconament a què semblaven voler condemnar-lo el món polític i intel·lectual sorgit de la transició democràtica.

L’obra de Pedrolo és difícil de classificar, ja que és una obra que no admet cap tipus de limitació. Pedrolo assumeix en la seva obra el fet de ser català, la situació del seu país i dels homes i dones que hi viuen. Tota l’obra de Pedrolo és fruit d’un compromís cívic i social que va saber exercir amb una gran honestedat i un immens esperit de servei.

Pedrolo, mitjançant la seva obra ens comunica molts dels problemes que ens afecten, com a persones i com a societat. Problemes socials, polítics, familiars, personals... La misèria, l’atur, la marginació, la falta de llibertat, els sentiments, el sexe, els conflictes generacionals, la problemàtica de la mort i de l’agonia, les repressions...

Llegir Pedrolo és establir una lluita interna contra el conformisme, contra una societat injusta i inhumana. És també una investigació continuada sobre l’ésser humà.

Malauradament, molta gent només el coneix pel seu Mecanoscrit del segon origen,  però... qui recorda els Anònims, els Apócrifs, la tetralogia La terra prohibida, Un amor fora ciutat, Succesimultani, Procés de contradicció suficient.... els seus contes... els seus articles o el seu projecte més ambiciós, la novel·la total, el cicle de novel·les Temps Obert?

Temps Obert.... La novel·la completa... Parlem-ne....