Escric aquestes ratlles a 1 dia, 19 hores, 24 minuts del referèndum.
Que ningú ens prengui el relat....
Estem vivint uns dies extraordinaris, complicats, difícils, trasbalsats, però extraordinaris. Gaudim-ne fins al final. Determinats i decidits a fer el que calgui, però també amb el la mentalitat i el caràcter en positiu,
Fa uns dies que tinc una sensació estranya, una sensació que, en alguns moments m'afegeix una mica més de preocupació a les que tots tenim aquestes setmanes.
L'Estat espanyol ha posat en evidència que no és un estat democràtic, pel cap baix, no és un estat democràtic homologable a les democràcies europees i mundials. Els darrers atacs antidemocràtics contra, no només el referèndum, sinó contra els drets més elementals com els de reunió, concentració, llibertat de premsa o d'expressió, no han fet res més que provocar que tots els demòcrates, independentistes o no, s'hagin mobilitzat i estiguin en aquests moments disposats a participar en el referèndum.
Avui, la democràcia ja ha guanyat a Catalunya. El diumenge, la victòria democràtica serà inqüestionable. Malgrat l'ocupació del país per part de la policia nacional i la Guàrdia Civil, malgrat la repressió, les identificacions, les detencions, els escorcolls, la violació del correu, les amenaces, les imputacions... malgrat tot, avui som on som, disposats a votar l'11 d'octubre. Una victòria de la democràcia, sí....!
Ara bé... que ningú ens prengui el relat,
Aquesta és la victòria, sobretot, de l'independentisme. Diumenge, serà, sobretot, la victòria de l'independentisme. Encara que tot va començar fa molts i molts anys, l'esprint final de l'independentisme arrenca un 13 de setembre de 2009, a Arenys de Munt. Durant més de 8 anys el moviment independentista ha fet front a tot i a tots. Ha superat les amenaces. Ha superat amb èxit el 9 de novembre de 2014. Ha superat amb èxit el 27 de setembre de 2015, quan guanya el plebiscit (malgrat que ens deixem prendre el relat) i guanya les eleccions situant una majoria absoluta de 72 diputats independentistes al Parlament de Catalunya. Ha superat tràngols com l'elecció de President. Ha superat el drama dels pressupostos. Ha superat les imputacions. Ha aprovat una Llei de referèndum i una de transitorietat .Un moviment que només ha fet que avançar, pas a pas, des d'aquell 2009.
Diumenge al vespre, que ningú ens prengui el relat. Ni els demòcrates que no volen la independència. Ni els demòcrates que han mantingut la seva ambigüitat fins fa ben poc. Ni els antidemòcrates i els seus aliats (vergonya, PSC, vergonya!). Ni una Europa mercantilista i atemorida. Ni aquells que són partidaris de negociar abans de tot, abans de res. Ni els juristes o els partidaris de la legalitat amb el seu llenguatge jurídic i poc entenedor.
El diumenge no votem per salvar la democràcia a l'Estat espanyol. Potser també l'acabarem salvant amb el nostre vot, però diumenge votem per la independència. Diumenge serà una victòria del SÍ a la independència, del SÍ a la República catalana independent.
La Llei de Referèndum diu textualment:
Títol III. Article 4
3. El resultat del referèndum tindrà caràcter vinculant.
4.
Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de
negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte el
Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels
resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària
per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus
efectes i acordar l’inici del procés constituent.
La Llei de referèndum obliga, si el SÍ és majoritari, a
donar pas a la Llei de transitorietat juridica i fundacional de la República.
Que ningú ens prengui el relat....
Acabo amb una de tantes declaracions del president
Puidemont:
"Si el SÍ és majoritari l' 1 d'octubre, el primer que farem
serà gestionar la transició cap a la nova República. El primer que farem serà
una crida al diàleg amb l'Estat espanyol i amb la UE."
El periodista li
pregunta: "Això vol dir que no declararà la independència de Catalunya?
Respon
Puigdemont: "No cal dir-ho! Estem compromesos a aplicar els resultats del
referèndum, i si la voluntat de Catalunya és ser un país independent, Catalunya
començarà a caminar com un país independent."
Que ningú ens prengui el relat....
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada