La segona sèrie
El poeta és un
home solitari, un home sol que viu i pateix la solitud, l’exili interior, en la
pròpia pàtria. Només coneix els límits del seu món i per això fa servir, en
aquesta part, la tercera persona del singular per referir-se a la terra i a la
gent que li és estranya, ja que no coneix, sinó per referències externes,
aquest altre món.
Els adjectius que
fa servir en aquesta part són, la majoria, antònims, de sentit oposat als que
utilitza per designar el sofriment i la culpa del seu món.
Neta
El món estrany al
poeta és totalment aliè a les desgràcies i sofriments del seu poble. La
consciència d’aquest altre món es troba lliure de culpa.
Rica
En un dur
contrast amb l’aridesa cultural del món del poeta, l’abundància, la riquesa,
enalteix la terra forastera. Allí sovintegen les qualitats superiors, les
qualitats culturals i morals.
Lliure
Gairebé no cal
cap explicació per a un adjectiu que és l’antònim d’esclau. Aquest món no està
subjecte al domini de ningú. No existeix cap autoritat que prengui decisions
arbitràries i injustes. Les persones poden triar, poden obrar i actuar com
vulguin.
Desvetllada
Un món on tothom
està despert, els ulls i la ment oberts i disposats a aprendre a conèixer, a
saber, a compartir.
Feliç
El poeta ens
ofereix el contrast d’aquest adjectiu amb els de trista i dissortada.
Les
preocupacions, els problemes, no existeixen en l’altre món. La tranquil·litat,
la calma i la pau d’esperit regnen en aquella terra. Els seus habitants
experimenten un sentiment de benaurança i satisfacció.
El poeta clou, d’aquesta
manera, identificant-se plenament amb aquesta terra que no li agrada, el seu
cant d’enuig, de desesperació i d’amor vers el seu poble/pàtria.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada