L’autor, a través de la presència dels clàssics com, entre altres, Ciceró i Ovidi, pren –tal com li pertoca- una
posició intel·lectual pròpia. Aquesta intel·lectualitat racional l’allunya
directament d’altres autors medievals com és el cas de sant Vicent Ferrer o
Francesc d’Eiximenis. Aquests darrers autors són predicadors i moralistes. Per
tant, la valoració que podien fer de la literatura i dels clàssics era força
diferent a la que podem trobar a través de les obres de Bernat Metge.
Sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons
cita directament clàssics com Virgili i Ovidi i diu: La segona clàusula: “praedicate Euangelium”; no diu “Virgilium”, ne
“Ovidium”, sed “Euangelium”, car les doctrines poeticals no salven les
ànimes... El frare dominicà atacava durament el racionalisme i la mancança
de fe i no consentia l’ús de doctrines o de faules poètiques i, en aquest
aspecte, seguia de prop l’Ars d’Eximenis,
força conservadora. Fra Vicent era un
home de llenguatge clar i directe, popular i col·loquial que es basava gairebé
sempre en les Sagrades Escriptures.
El franciscà Eiximenis, més obert en algunes
qüestions, si més no aparentment, que el dominicà, mantenia en aquest camp,
però, força coincidències amb sant Vicent Ferrer. La seva extensa obra Lo Crestià és essencialment una vasta
obra teològica. Un estudi de la teologia basada, evidentment, en els fonaments
de la doctrina cristiana i que refusava les obres paganes i mundanes i, per
tant, les poètiques : ...en especial és
vedat a crestià de no llegir en los llibres dels poetes, car les ficcions
aquelles poètiques encenen los lligents a carnals delits e a altres mals.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada