El nostre convidat d’avui, fent referència al Dret català
i a les seves notables diferències amb el castellà, escrivia:
El Dret català era diferent perquè el poble català era diferent. I, en
conseqüència, també era diferent tota la resta: costums, coneixements,
institucions, formes de govern… I una qüestió central i prèvia –o, com a mínim,
coexistent- era diferent la llengua que parlava.
Per entendre bé quina és la diferència històrica entre la
Nació catalana i Castella cal conèixer quines són les bases del Dret i del constitucionalisme
català. Les primeres constitucions catalanes daten de l’any 1283 i estan
basades en el “pactisme”, que no era res més que la fórmula de repartiment de
la sobirania entre el rei i els denominats “braços.
El “pactisme” era entès no com a imposició d’una part
damunt l’altra, sinó com un compromís entre dues parts lliures, basat en el
respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte.
Predomina el costum sobre la fórmula legal escrita “Tracte és tracte” i
“Tractes rompen lleis”. Les constitucions podien modificar fins i tot els
Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables.
El Dr. Francisco Elías de Tejada, catedràtic de Dret
Natural i Filosofia del Dret a les universitats de Múrcia, Salamanca, Sevilla i
Madrid i que s’autodefinia com un “Extremeny de sang andalusa i d’educació
castellana” es referia d’aquesta manera a la llibertat de què gaudien els
catalans del Principat:
La
ordenación constitucional de Catalunya alcanzó en el siglo XIV una modernidad
que asombra i un sentido del respeto a la libertad humana que bien podemos
anhelar en el siglo XX. Sin duda la consecución de la fórmula de libertad
política más perfecta de la Edad Media.”
Avui, a LA CLAU de la nostra història volem aproximar-nos
a com érem i què vam fer els catalans d’abans de 1714.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada