dimecres, 1 de juny del 2022

Comissió de la Dignitat amb Pep Cruanyes. Via Laietana, repressió i tortura

 Vull una resposta. 10 a temporada. Emès el 30 de maig de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar 

Josep Cruanyes, Advocat i historiador català. President de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics.Va fundar, amb en Toni Strubell, la Comissió de la Dignitat

Francesc Abad, analista polític

Josep Ferrer, exrector de la UPC i president d’AExRC

Davantal

El 21 de gener de 2002 a l’Ateneu Barcelonès, enguany s’han complert 20 anys, un grup de ciutadans ,amb Toni Strubell i Pep Cruanyes al capdavant, van crear la Comissió de la Dignitat, una entitat memorialista amb l’objectiu de recuperar el que es coneixia com els “Papers de Salamanca”, els arxius espoliats pels franquistes durant el període 1938-1939.

Era un objectiu, en principi, que semblava impossible, més després d’escoltar unes declaracions del llavors president José María Aznar en què afirmava que no sortiria cap document de l’Arxiu de Salamanca.

La Comissió de la Dignitat, però, va mobilitzar l’opinió pública, catalana i mundial i va comptar amb el suport de diverses personalitats: excaps d’esta,  líders mundials, dirigents destacats de les organitzacions de defensa dels drets humans, premis Nobel, un ex-secretari general de la UNESCO i una munió de catedràtics universitaris de tots cinc continents va mostrar el seu suport al retorn dels documents espoliats.

En paraules de la mateixa Comissió de la Dignitat “el retorn dels documents crèiem que era una bona estratègia no només per a començar a fer justícia, sinó per a demostrar que el franquisme, tan viu, es podia vèncer en algun camp. Amb la histèrica reacció contra la nostra justa demanda, es va poder veure que el contagi totalitari i annexionista era un fet plenament transversal a Espanya (recordem, per exemple, la fredor amb què Esquerra Unida de Salamanca va tractar la reivindicació). Van ser excepcionals els casos d’entitats i intel·lectuals espanyols que van poder vèncer la catalanofòbia imperant per situar-se al costat de la justa reivindicació catalana.”

La Comissió, però, no ha centrar únicament la seva lluita en la recuperació dels arxius, sinó que han treballat en la recuperació de la memòria històrica i, seguint la frase de Paul Preston en la “rectificació dels crims del franquisme que encara es poden rectificar”.

L’anul·lació efectiva dels consells de guerra als antifranquistes. La participació en els Premis Dignitat, que honren persones i col·lectius que han destacat per les seves activitats en pro de la democràcia i els drets humans. Des de Francesc Ferrer i Gironès fins a Neus Català. Des de Jordi Borràs fins a Julian Assange. Des de Cap Dona en l’Oblit fins a Josep Maria Boix, director general de la Caixa de Pensions durant la guerra de 1936-1939. La restitució d’inscripcions en català esborrades pels franquistes en un seguit de monuments de Barcelona. La restitució de la senyera que Companys va col·locar al castell de Montjuïc el 1936. La campanya pel tancament de la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona per convertir-la en un centre d’interpretació de la repressió política i la tortura a Catalunya,.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del general franquista Queipo de Llano                         

General Queipo de Llano

"Hay que borrar del diccionario las palabras perdón y amnistía"

Nosaltres marxem amb el pensament posat en tots els que pateixen la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve que tingueu molt bona feiina!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada