Convidats
Damià del Clot, autor de “Colpisme, De la violència militar al lawfare judicial.”
Pep Cruanyes Advocat i historiador català.
El SN de la nova etapa de l’Assemblea ha aprovat en el plenari de dissabte passat el document “Tesis d’agost” que vol ser una guia amb deu punts de partida per assolir la independència.
Comparteixo el contingut de les “Tesis
d’agost”, Dit això... com diu Vicent Partal en el seu editorial, es pot
establir, salvant les distàncies, un cert paral·lelisme amb les “Tesis d’abril”
del 1917 de Lenin. En bona part, me les pot recordar el llenguatge que es fa
servir... i aquest és el meu dubte... no sé fins a quin punt aquesta manera de
comunicar que incorpora el document és la més adequada perquè arribi i,
sobretot, convenci, una part important d’un moviment independentista molt
tranversal, tant des del punt de vista ideològic com generacional i social.
Fem un cop d’ull al que proposa les
“Tesis d’agost”.
El document aborda i analitza el
Primer d’Octubre. Afirma que el procés d’independència continua i continuarà
viu mentre la seva gent lluiti per fundar la República de Catalunya al si dels
Països Catalans.
Remarca la posició totalitària i
repressiva d’Espanya a tots els nivells que ha negat i nega qualsevol solució
negociada. Critica, que en aquest context de clara inferioritat, s’estableixin
taules de negociació amb qualsevol govern espanyol. Això només servei per
estabilitzar l’Estat. Ajudar a fer governs a Madrid només aconsegueix rentar la
cara a l’Estat que ens ofega i reprimeix. En conseqüència, la independència de
Catalunya haurà de ser radicalment i obstinadament unilateral, mitjançant
processos de resistència i rebel·lió de la seva gent que obliguin Espanya a
negociar entre iguals..
Pel que fa als partits parlamentaris,
el document constata que la societat civil mobilitzada no pot tornar a ser la
força auxiliar d’unes institucions que es mantenen subordinades a l’Estat
espanyol. Cal recuperar el lideratge del carrer.
“Tesis d’agost” afirma que caldrà
idear formes de lluita específiques, flexibles i audaces i passar a l’ofensiva
en els espais econòmic, social, cultural i militar del seu domini.
L’activisme civil independentista ha d’esdevenir
una força de xoc permanent contra l’estat. Cal generar estructures de país.
Enfrontar-se a les institucions si es desvien de l’objectiu d’independència i
fer-hi pinya de manera unitària , alhora que creador i dipositari de les
condicions que permetin generar estructures de país si coincidim en l’objectiu
final.
En el programa d’avui, però, parlarem del colpisme espanyol i de les seves i diverses estratègies. Entre 1814 i 1981, es produeixen a Espanya més de cinquanta pronunciaments o cops d’Estat militars. No només s’hi veuen implicats militars, sinó també civils i jutges. Podem trobar fins a nou formes de subvertir un règim polític: alçament, pronunciament, insurrecció, motí, rebel·lió, revolta i guerra civil.
En parlem tot seguit amb els nostres
convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana l’extraiem de
l’epíleg de Damià Clot al seu llibre “Colpisme”
La conclusió a la
qual hem arribat és que la història política espanyola és una història
reaccionària; de reaccions conservadores a impulsos progressistes.
Marxem amb el pensament posat en la
nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu
molt bona feina!
