"Tu, amb mi viuràs per sempre" (Adéu a la gran Núria Feliu)

 

Mil estrelles han brillat,

els núvols ja han passat,

 que tu, amb mi viuràs per sempre.

Aquest món no gira sempre com voldríem. 

Sabíem que aquest moment havia d’arribar i no per conegut no hem sentit el mateix dolor, la mateixa tristor.

T’hem enyorat molt durant aquests dos darrers anys en què ja no ens hem pogut veure, en què ja no hem pogut compartir moments feliços, moments de joia, moments d’alegria.

No hem pogut parlar més sobre aquest nostre petit país, “que de tan petit que és el somniem complet”. Dels nostres anhels comuns i compartits de llibertat, d’independència. D’una independència que hauria de tenir com a columna vertebral la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat.  

T’hem enyorat i, ara, t’enyorarem ja per sempre. T’escoltarem en les teves cançons i et recordarem en les fotografies, en les imatges. T’estimarem sempre, intensament, tal com tu et feies estimar.

I siguis on siguis, estigues segura que la lluita continua...

I no m’he rendit

i he seguit la lluita.

Dia i nit, pensant en tu. 

Més enllà demà

la nostra terra que no pot riure

tu saps que demà serà lliure.

 La nostra terra, farta de pluja,

sap que hi haurà sol i demà

Més enllà...