Una falsa "pau lingüística". Immersió o doble línia? (2 de 3)

 

Segon article: “La solitud de l’alumna de català” del qual són autors dos docents de l’àrea metropolitana de Barcelona, Artur Garcia Fuster i Cesc Martínez .

L’article ens porta a la situació que es viu a les aules i al “pati” vista des de la perspectiva d’una alumna. Per tal que pugui pujar nota el professor li proposa un treball de camp: durant tres dies, a l’Institut parlarà ,a tothom en català i després en farà un reportatge sobre l’experiència.  El resultat supera totes les previsions negatives que ens podíem arribar a imaginar.

Alerta amb la frase de l’alumna: “El català al nostre institut no només està extingit entre els alumnes, sinó que també està reprimit".

L’alumna, que havia d’estar tres dies parlant en català a l’Institut, només ha aconseguit fer-ho durant dues hores i mitja... per què? Primer, perquè reconeix que està acostumada a parlar en castellà. Segon, perquè s’ha vist obligada a argumentar per què els parlava en català, ja que uns la miraven malament i altres se’n reien.  L’alumna, se sent molt pressionada i acaba rendint-se i expressant una mena d’epitafi: “Si finalment s’extingeix el català, [...] no seré pas jo la seva heroïna".

La conselleria d’Educació i el Govern han basat la seva Llei en els plans lingüístics i en el famós qüestionari binari enviat als centres. El problema, com molt bé s’apunta a l’article, està en què ningú compleix els plans lingüístics i això ho sap tothom, els alumnes, els professors, els directors de centre, els inspectors i tots els responsables d’Educació dels darrers anys també ho saben.

El qüestionari binari que s’ha enviat als centres és, doncs, trampós. La resposta, sí o no, està únicament basada en els projectes lingüístics que ningú compleix. S’ha evitat de totes totes una pregunta com "¿El català és efectivament la llengua vehicular del centre?"; o bé "Quines mesures es prenen per assegurar que els alumnes assoleixen el mateix nivell de català que de castellà?"

L’article afirma que hi ha professionals al sistema educatiu públic que veuen el català com un obstacle. “Exigir un nivell de català és posar un mur als alumnes”, diuen.

Hi ha desídia, però aquesta desídia és el producte d’una maquinària amb uns engranatges concrets que fa massa anys que duren i que sembla tabú qüestionar-los. Com que estem convençuts que hi ha un gruix de professors amoïnats per aquest tema, creiem que seria positiu que compartissin experiències com la nostra perquè el departament d’Educació deixi les enquestes i actuï de veres. Perquè cap més alumne tingui por ni vergonya d’expressar-se en català.