dijous, 20 d’octubre del 2022

L'exili català a Mèxic amb Josep M. Murià. La pena de mort a Girona de Carles Rahola

LA CLAU de la nostra història. Programa 205. Emès el 20 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 205.

La Guerra Civil espanyola va provocar un exili totalment diferent als viscuts anteriorment pel país. Els cronistes de l’època el defineixen com l’exili de tot un poble: obrers, camperols, professors, militars, intel·lectuals,  menestrals....abandonen el país fugint de les tropes franquistes. Antoni Rovira i Virgili descrivia de manera magistral i crua aquell èxode: “Carros que van amunt plens, atapeïts de mobles, matalassos i fins i tot gàbies d’aviram. Cada carro és una família que se’n va. Cada renglera de carros és una vila que es buida”.

Amb la fi de la Guerra Civil i la derrota republicana, 470.000 persones van travessar els Pirineus, entre ells 100.000 catalans. Però el govern francès no podia fer-se càrrec econòmicament de tots els refugiats. A més, s’havia convertit en blanc de les crítiques internacionals pel tracte que els oferia en els camps de concentració.

El 1936, Mèxic va ser l’únic estat que va protestar davant el pacte de no-intervenció a la guerra espanyola, signat i incomplert per Alemanya i Itàlia. En acabar la guerra, Mèxic va acollir prop de 22.000 refugiats. Els primers refugiats van arribar a Veracruz l’abril del 1939 i els últims, el setembre del 1939, quan, a causa de l’esclat de la guerra mundial, ja era difícil trobar vaixells. Entre ells hi havia personalitats d’àmbits molt diversos: l’escriptor Pere Calders; el ninotaire i periodista Avel·lí Artís Gener Tísner; el secretari general de la UGT a Catalunya, Miquel Ferrer; el crític Manuel Alcàntara, o el dibuixant Ernest Guast, entre d’altres.

El nostre convidat d’avui, l’historiador José M. Murià, en una conferència impartida al Museu d’Història de Sabadell, l’octubre de 2019, amb el títol “De l’exili català a Mèxic”, va dir:

“Des de 1937 fins a les escorrialles de 1940, a més d’una gran esclafada, Catalunya va patir una esqueixada molt forta i dolorosa, potser la més greu de tota la història. Una part important dels esqueixos, tant pel que fa al nombre com a la qualitat, va anar a parar a un país que fins aleshores li era força estrany: Mèxic, principalment a la ciutat capital, i val a dir que una bona part s’hi va arrelar i fins i tot hi va arribar a florir. Va ser regada, però, amb moltes llàgrimes i gotes de suor, però també és veritat que en general aconseguiren viure-hi força bé.”

Final

La frase de la setmana de l’escriptor, poeta, traductor i editor Joan Sales, autor d’Incerta glòria. Es va exiliar primer a la república Dominicana i després a Mèxic

Em sento català senzillament com un albercoc se sent albercoc i no préssec.

Us esperem la setmana que ve per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada