Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Marco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Marco. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 d’abril del 2023

Acord de claredat o...la cançó de l'enfadós. Quatre entitats que treballen per la llengua

Convidats

Anna Arqué, consultora i activista política. Membre de “Mantinc el català”

Uma Alcaide Jawo, activista social. Membre de “Mantinc el català”

Rosario Palomino, psicòloga. Membre de “No em canviïs de llengua”

Francesc Marco-Palau, historiador. Membre de Plataforma per la Llengua

Davantal

El 12 de febrer de 2013, la Generalitat creava el Consell Assessor per a la Transició Nacional. El presidia Carles Viver i Pi-Sunyer , l’acompanyaven tretze especialistes reconeguts en els camps de la jurisprudència, el periodisme, l’economia i les infraestructures. La seva feina consistia a analitzar els diferents factors a tenir en compte en el procés de transició de Catalunya cap a un estat independent.

Entre el juliol de 2013 i el juliol de 2014 van elaborar un total de 19 informes molt complets, exhaustius i molt ben documentats que cobrien tots els factors possibles en aquest procés de transició. Aquests informes incloïen també la hipòtesi de fer un referèndum acordat amb l’Estat. El Consell Assessor en va documentar cinc vies jurídiques legals.

Si no fos perquè a aquestes alçades ja no ens sorprèn res, ens podríem haver quedat amb la boca oberta davant la proposta de l'acord de claredat” del president Aragonès, una proposta que només compta amb el suport de 33 diputats  (el d’ERC) dels 135 que componen el Parlament de Catalunya.

Hi ha una frase feta en català que defineix molt bé l’actuació política independentista en general i la d’ERC en particular: “La cançó de l’enfadós”. Una cançó que, quan acaba una frase lliga el final de nou amb el començament. Si vols, no s’acaba mai i sempre diu el mateix.

Per acabar-ho d’adobar, dels cinc membres que formen part de la comissió, quatre s’han pronunciat públicament o bé contra el dret d’autodeterminació dels catalans o bé han manifestat que el referèndum de l’1 d’octubre va ser un fracàs.

Entre aquests cinc es troba la professora de la Universitat de València Àstrid Barrio. La mateixa Àstrid Barrio que  el desembre de 2022, escrivia un article amb el títol “¿Volver al referéndum o aclararse?” on manifestava que “Si se pretende promover un debate en Catalunya que genere consenso y del que se deriven consecuencias jurídicas y legitimidad y se apruebe en referéndum, solo hay una vía posible: la reforma del Estatut”.

La mateixa Àstrid Barrio que quan Pere Aragonès deia que “un referèndum és la resposta més inclusiva per a respondre el conflicte polític" li responia  “No és cert. Un referèndum és un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals”.

La mateixa Àstrid Barrio que el 2019 pontificava “No per més repetir.-ho serà veritat. Ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes...”

Continuem, doncs, immersos en la cançó de l’enfadós amb el desengany afegit que ens hem adonat que Doraemon, el gat robòtic del manga, no du res a la seva butxaca màgica.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

La frase de la setmana de l’intel·lectual, periodista i polític mexicà Carlos Castillo Peraza. Només cal que canvieu la paraula “burocràcia” per “acord de claredat” 

“Burocràcia és l’art de convertir allò que és fàcil en difícil mitjançant allò que és inútil”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que passeu un bon Sant Jordi i... que tingueu molt bona feina!

dimecres, 29 de juny del 2022

30 anys "Operación Garzón". Estígia, acadèmia de formació política. Massacre al mur de Melilla

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 27 de juny de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Guillem López, És graduat en Dret i té el màster d’Advocacia. Té experiència al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya en els àmbits de la transparència i la protecció de dades, així com al Tribunal Constitucional. Acadèmia Estígia

Adrià Reyes, És jurista i politòleg; té un màster en Diplomàcia i un màster en Política Internacional. Actualment és doctorand i imparteix classes de Dret internacional a la Universitat Pompeu Fabra. Acadèmia Estígia

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Francesc Marco, historiador

Davantal

Ara fa 30 anys, mentre Barcelona, Catalunya i Espanya es preparaven pel gran esdeveniment dels Jocs Olímpics, es produïa l’anomenada “Operación Garzón” contra l’independentisme català. Paral·lelament a l’any de la “glòria olímpica”, l’Estat espanyol perpetrava  una de les més gras violacions dels drets humans.

Amb “l’argument” d’un possible atemptat durant els Jocs Olímpics, es van detenir 45 persones vinculades al moviment independentista català. Les detencions es van produir, majoritàriament, entre el 29 de juny i el 14 de juliol de 1992. Entre els detinguts hi havia periodistes (El Punt, El Temps), membres del MDT, dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, d’ERC, del PC, del grup ecologista Alternativa verda, l’alcalde de Ribera d’Urgellet...

L’Operación Garzón” va ser l’episodi més trist i tràgic d’aquelles olimpíades.  Un atac directe a l’independentisme de l’època i un dels episodis més greus de repressió política contra un moviment, en aquells anys, encara minoritari a Catalunya.

Cal recordar no només les detencions totalment arbitràries, sinó també les tortures sofertes pels independentistes i  la posterior presó per a molts;  i tot això amb un silenci gairebé total de les institucions catalanes, de la majoria dels partits i organitzacions i també dels mitjans de comunicació..., en aquest cas amb alguna honrosa excepció. Cal remarcar-ne tres: El Punt Diari, El Temps i el programa l’Orquestra que dirigia i presentava el recordat Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio.

Dotze anys després de l’Operació Garzón, el novembre del 2004, el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg va condemnar Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures fetes pels independentistes catalans detinguts l’estiu del 1992. Una sentència que va deixar en evidència tota l’operació engegada pel jutge Baltasar Garzón.

Estígia, en la mitologia grega, és la llacuna o riu on la nereida Tetis, mare d’Aquil·les, va submergir el seu fill a fi d’atorgar-li invulnerabilitat. En el programa d’avui, coneixerem l’Acadèmia Estígia, una eina de formació pensada per a joves en matèries relacionades amb la política, el dret i les ciències socials i que, alhora, apropa als alumnes competències transversals com ara l'oratòria o l’anàlisi crítica.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana és del raper i poeta Pablo Hasél, el primer músic de l’Estat espanyol que compleix condemna per les lletres de les seves cançons. Hasél està empresonat des del 16 de febrer de 2021 per una condemna de 6 anys i mig de presó pel delicte d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat.

La frase diu: “L’enemic no ve en pastera, ve en limusina.”

Un dia més, un programa més, marxem amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

 

dimecres, 16 de març del 2022

La guerra d'Ucraïna. "Molts o ningú" de Clara Ponsatí. 56 anys de la Caputxinada

 

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 14 de març de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Josep Ferrer, President associació LAUDE. President d’AExRC

Francesc Marco, historiador

Josep Pinyol, historiador

Davantal

“Si quan nosaltres tornem a casa Catalunya no és independent, haurem tornat, però no serem lliures. No som a l'exili pel que vam fer o pel que diuen que vam fer. Som a l'exili perquè som catalans i som independentistes. Mentre hi hagi independentistes, hi haurà repressió, exili i presó. Ha passat sempre. Per això és una enganyifa contraposar el diàleg a la independència. La història de Catalunya no es repeteix per casualitat. Es repeteix perquè no som lliures. No serveix de res ajornar la independència. No serveix de res cercar el nostre lloc a l'Estat espanyol. A l'Estat espanyol no hi tindrem mai lloc si no deixem de ser catalans. Ho han viscut els nostres avis, els nostres pares i ara ho estem vivint nosaltres. I ho viuran els nostres fills i els nostres nets si nosaltres ara defallim.”

Són les paraules de la consellera Clara Ponsatí que ha publicat recentment el llibre ”Molts i ningú” amb el subtítol “Embastat de memòries i altres històries”. En el llibre, hi trobarem la seva versió i opinió sobre el pre i post referèndum 1 d’octubre i per què va decidir anar-se’n a l’exili. En el programa d’avui farem un repàs a les frases que poden resultar més polèmiques.

La setmana passada ens van complir 56 anys de la Caputxinada. Entre el 9 i l’11 de març de 1966, més de 450 representats de professors, estudiants i intel·lectuals es van reunir al convent dels Pares Caputxins de Sarrià i van constituir el Sindicat Democràtic d’Estudiansts de la Universitat de Barcelona. La policia franquista va posar setge al convent i després va assaltar el recinte. Tot plegat engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que va ser la llavor de la Taula Rodona, antecedent de l’Assemblea de Catalunya. 

Dimecres 15 de març, l’associació LAUDE d’exrectors de les universitats catalanes recordarà aquests fets amb l’acte “pel lliure debat de les idees” que tindrà lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... Fa més de 2.000 anys, el filòsof romà Luci Anneu Sèneca, conegut com a Sèneca el jove, va dir, en referència a la guerra:

“Una era construeix ciutats. Una hora les destrueix.”

El nostre pensament amb tota la gent que pateix la repressió la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 19 de gener del 2022

El Diari de la LLengua. 17-A, atemptat de bandera falsa? Jordi Cuixart deixa la presidència d'Òmnium. M.Eugènia Gay nova Delegada del Gobierno

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 17 dde gener de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Raül Garcia Aranzueque,  periodista i escriptor. Editor del Diari de la Llengua  

Lourdes Escardivol, mestra, exSN de l’ANC

Francesc Marco, historiador

Davantal

“Advocat d’en Cocomocho, quina bona peça, inefable, impresentable perillós, element criminal, personatge escassament recomanable, personatge esgarrifós, facinerós, púrria, maula, ex-etarra, llengut, brut i immoral carceller, picaplets o sinistre”. Aquestes són algunes de les expressions amb què , el periodista Alfonso Rojo, director del diari digital “Periodista Digital” , va qualificar l’advocat Gonzalo Boye.

L’Audiencia de Madrid les va considerar injurioses i va condemnar el periodista. Atra bé, el Fiscal del Tribunal Suprem espanyol, José Miguel de la Rosa Cortina, no ho veu de la mateixa manera. Veiem-ne alguns dels arguments: .”Els insults no són prou forts, no tenen prou càrrega per afectar al dret de l’honor del demandant ja que el pes ofensiu és molt reduït. La reiterada expressió etarra o ex-etarra no es pot considerar antijurídica perquè ETA ja fa molt temps que va acabar les seves activitats.”

Justícia espanyola...

La setmana passada, l’ex-comissari José Manuel Villarejo deixava anar aquestes declaracions:

“Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig treballar amb ells per mirar d’arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya”.

Les incògnites que encara persisteixen sobre els greus atemptats del 17 d’agost de 2017 i la nul·la voluntat d’investigar i esclarir-ne els fets, fan que la possibilitat que els atacs fossin de bandera falsa s’hagi anat estenent durant els darrers anys.

L’ex-comissari continua implicant-t’hi el CNI i assegura que té proves que ho demostren, però que estan protegides per la llei de secrets oficials. I així és... el govern espanyol amb el suport dels jutges de l’Audiencia espanyola mantenen com a secret oficial tota la documentació relacionada amb l’espionatge a polítics independentistes que va engegar l’anomenada “policia patriòtica” el 2012.

El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada pel Parlament de Catalunya i la Fiscalia no va voler procedir en contra de les incompareixences. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.

Com escrivia  a La República Agustí Carles, advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona: “Massa preguntes i massa incògnites per tornar a investigar. Ho vam intentar durant el judici del 17-A amb el que llavors sabíem, però l’Estat es va tancar amb pany i forrellat. Amb el que sabem ara, tot agafa una altra dimensió.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Enguany és l’any Joan Fuster. Commemorem el centenari del seu naixement i 30 anys de la mort del gran filòsof de Sueca. Durant l’any segur que us anirem fent conèixer més d’un dels seus aforismes. Avui aquest:

El que mana vol que els manats sigui dòcils, hem de partir d’aquesta obvietat

Mentre hi hagi un sol represaliat, un sol empresonat, un sol exiliat drs del Vull una resposta continuarem marxant amb el pensament posat en tots ells. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 13 d’octubre del 2021

Llibre blanc de la Conferència Independències Unilaterals. Acabar amb l’exili, el gran objectiu del govern espanyol.

Vull una resposta. 10a temporada. Emès l'11 d'octubre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats 

Arnau Padró membre del SN de l’ANC

Joan Puig, editor larepublica.cat

Francesc Marco, Doctor en Història contemporània de Catalunya a la UAB.

Davantal

Martí Vilanova i Purcallas...Segurament a molts de vosaltres no us diu res aquest nom. Aquest és un fet que demostra la necessitat de recuperar la memòria històrica i tenir-la sempre ben present.

Aquest cap de setmana, s’ha fet a Figueres un homenatge a la persona de Martí Vilanova. Un record i un homenatge que va començar dissabte amb una acte a l’Auditori del Casino de l’esport, que va continuar ahir amb una ofrena floral al cementiri de Figueres, on és enterrat, i que acabarà demà dimarts amb una visita a Prats de Motlló.

Martí Vilanova va ser un republicà marxista lluitador per la llibertat, per les llibertats. En els temps de la Primera Guerra Mundial i de la postguerra, Martí Vilanova va anar evolucionant des del republicanisme fins al marxisme revolucionari que sempre va fer del tot compatible amb el nacionalisme català.

Membre d’Estat Català es va haver d’exiliar a Catalunya Nord Lloctinent de Macià, va encapçalar una de les dues columnes de combatents durant els fets de Prats de Motlló.

El 1927, 18 d'aquests combatents, Martí Vilanova entre ells, van afrontar el judici a París. Els advocats en va fer una defensa totalment política. .

Henry Torrés, un dels advocats, va fer aquesta declaració: “Els conjurats catalans representen la pervivència de l’esperit rebel de la Catalunya oprimida. Històricament, Catalunya ha resistit sempre violentament a ésser governada i fins a l’adveniment de la dictadura militar de Primo de Rivera, passant per l’odiós regnat de Felip V, botxí de les darreres llibertats catalanes, hom no troba més que pàgines de revolta, de violència i de sang en la nostra història amb Espanya.  [...]va exposar que l’acció es devia al desig d’assolir una “República Catalana Independent [...] que anàvem a implantar per la violència, ja que és aquest l’únic mitjà pel qual Espanya pot entrar en raó”.

El judici va acabar esdevenint un èxit inqüestionable per a la causa catalanista i republicana. Es va fer realitat la frase que Macià va dir als seus homes arran de la detenció: “Perdent, guanyarem”.

Homes com Macià, Martí Vilanova... fets com el de Prats de Motlló ens fan pensar, ens obliguen a reflexionar... i a aprendre a extreure el millor dels anomenats fracassos o de les preteses derrotes.

Parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del president Francesc Macià

“El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies.”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 15 de novembre del 2019

VÍDEO: "No em canviïs la llengua". Setmana de Tsunami. Analitzem resultats 10-N i pacte PSOE-UP (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany i Clara Ardèvol
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Rosario Palomino psicòloga. “No em canviïs la llengua”

Mireia Juanola Psicòloga clínica

Francesc Marco Historiador

Josep Pinyol Historiador

Davantal
Setmana de Tsunami. L’onada independentista ha colpejat fort al nord del país. La seva força ha arribat fins a la Catalunya Nord i al cap d’unes quantes hores s’ha anat desplaçant més cap al sud. La previsió ens indica que Catalunya podria viure més fenòmens similars durant les properes setmanes.

3.460.063 persones van votar feixisme el passat diumenge 10 de novembre. Vox va acabar obtenint el 15.09% dels vots i 52 diputats. Si hi havia algú que encara dubtava de la força i del perill que representa el feixisme aquests resultats li hauran obert els ulls. Aquesta és sens dubte la gran creu d’aquestes eleccions. La cara, la caiguda en picat de Ciudadanos que ha perdut dos milions i mig de vots i 47 escons.

El vot independentista al Congrés espanyol no ha parat de créixer des de l’any 2004, En les eleccions del 2015 i en les del 2016 va obtenir 17 diputats. El passat abril van ser 22 escons i diumenge va arribar fins als 23 escons i el 42,77% de vots. ERC, JxCat ii la CUP van aconseguir més del 50% dels vots en 774 dels 947 municipis catalans.

El que no va poder ser durant mesos s’ha fet en dos dies. PSOE i Unides Podem han signat un acord per constituir un govern de coalició. Entre els dos sumen 155 diputats (una xifra simbòlica) i, per tant, en necessiten 21 més que o bé votin a favor en primera volta o bé s’abstinguin en la segona.

El pacte entre ambdues formacions recull un punt sobre Catalunya en què parla de “garantizar la convivència en Catalunya i de fomentar el diálogo en Catalunya”. És a dir, continua el relat de l’Estat que el que hi ha és un problema de convivència a Catalunya i que cal solucionar-lo entre catalans.

No hi ha cap problema de convivència a Catalunya, ni tan sol crec que hi hagi un problema de convivència amb Espanya. Hi ha un problema polític. Un conflicte entre l’Estat espanyol i Catalunya, que ve de lluny, i que no se solucionarà dialogant a Catalunya, sinó dialogant i pactant amb Catalunya.  I sembla que encara ens trobem molt lluny d’aconseguir-ho.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Som-hi. Comencem!

diumenge, 13 d’octubre del 2019

VÍDEO: "El pintor que cremava els seus quadres". La tensa espera de la sentència. (Darrer programa de Vull una resposta)


Presenta: Jaume Marfany i Clara Ardèvol
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Francesc Marco, doctor en Història Comparada Política i Social. Autor de "El pintor que cremava els seus quadres"

Montserrat Rossell empresària

Josep Pinyol historiador 
 

Davantal 

Ho vam demostrar fa dos anys, ho hem fet novament fa poc i cada vegada que calgui ho tornarem a fer.

Són les paraules amenaçadores de Pedro Garrido, el cap de la Guardia Civil a Catalunya en l’acte central de celebració de la patrona del cos. Paraules que formen part d’un discurs insultant, pel seu to i pel seu contingut, un discurs provocador, un discurs contra l’independentisme, un discurs contra la gent.

Garrido ha carregat contra “la violència” atribuïda a certs sectors de l’independentisme i ha fet mofa d’una pretesa “revolució dels somriures” uns somriures revolucionaris que es converteixen en només el rictus que dissimula l’odi i la mesquinesa capaç de generar destrucció, dolor i sofriment.”

Un discurs que han escoltat la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera; el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza; el diputat de Vox Ignacio Garriga; la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo; el diputat del PSC José Zaragoza; i el diputat de Ciutadans Jean Castel.

Una tensa espera... Una tensa espera de la sentència.

La revolució dels somriures... Va començar el 2015 i va tenir el seu punt més àlgid a partir del 2017. I no ho han aconseguit trencar el nostre somriure. . No hem deixat de treballar, de lluitar, d’organitzar-nos i ho hem fet sempre, malgrat tot, amb un somriure. El somriure que dóna el pensar i treballar sempre en positiu i sempre mirant endavant. El somriure de la il·lusió, la confiança i el convenciment que un nou país és possible i que estem disposats a aconseguir-lo. El somriure de recordar que si hem arribat tan lluny és perquè som molt forts.

Avui, doncs, com sempre des de 2012, comencem el Vull una resposta amb el nostre millor somriure, somriure.

Som-hi. Comencem!

diumenge, 19 de gener del 2014

Vull una resposta: La llengua en un Estat independent


Programa de Vull una resposta: La llengua en un Estat independent 

Emès per ETV Llobregat el divendres 17 de gener de 2014.

Convidats: 

Xavier Vila. Sociolingüista. Professor del Departament de Filologia Catalana i Director de l'Observatori Centre Unviersitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Director del 2044 al 2009 de la Xarxa CRUSCAT de l'institut d'Estudis Catalans.

Pep Ribas, Activista sociocultural. President de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL). Entitat organitzadora del Correlengua, dels Grups de Conversa en català Xerrem i del projecte Junts.

Francesc Marco. Doctorant en Història contemporània. Membre de l'Executiva i del Secretariat de la Plataforma per la Llengua, organització que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. 

 I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat amb Marc Hernàndez, Mariona Luna, Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, reportatge a les portes del Parlament el 16 de gener de 2014.

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta