Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jessica Neuquelman. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jessica Neuquelman. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de juliol del 2024

"Sota la figuera". Converses amb Enric Larreula, Jéssica Neuquelman i David Vila i Ros

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 8 de juliol de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidats

Enric Larreula, escriptor, professor universitari i il·lustrador i és autor de més d’un centenar de llibres d’assaig, d’ensenyament, de poesia i de narrativa per a grans i petits.

David Vila, escriptor i professor i és autor de llibres de narrativa per a grans i menuts, de poesia i d’assaig i reflexió lingüística.

Jessica Neuquelman filòloga, traductora, professora de llengües, activista per la llengua i una enamorada del català.

Davantal

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit suspendre el decret de règim lingüístic que va aprovar el Govern el 14 de maig i que fixa el català com a llengua “normalment emprada com a vehicular”. Aquest decret es va aprovar per blindar l’ús del català i evitar la imposició del 25% de castellà, i havia estat recorregut per l’Assemblea per a una Escola Bilingüe, que demanava la suspensió cautelar. El TSJC manifesta que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”.

Aquesta mala notícia  pel català en el món de l’educació s’afegeix a les dades negatives de l’InformeCat 2024 que ha publicat recentment La Plataforma per la Llengua. Cinquanta dades sobre l’estat de la llengua catalana als Països Catalans en què, entre altres, reflecteix que només un 12% dels joves entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua diària, mentre que entre aquest col·lectiu hi ha un 85% de castellanoparlants habituals.

Més dades, tres de cada deu metges no saben parlar el català i un de cada deu no l’entén. Només el 22,8% de les empreses a Catalunya donen facilitats per a l’aprenentatge i perfeccionament del català.

Més enllà del Principat hi ha dades molt preocupants com que a les Illes Balears, més de la meitat dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, mentre que els que ho fan només en català són poc més de la quarta part.

No hi ha setmana que els governs del PP i VOX, tant a les Illes com al País Valencià, no ens sorprenguin amb noves mesures en la seva particular croada lingüística contra el català. A les Illes, es pretén crear una oficina anomenada de “les llibertats lingüístiques” que tant els partits de l’oposició com les principals entitats de la societat civil han qualificat com de “L’atac més gran contra la llengua en quaranta anys, o d’una oficina de persecució contra els catalans i els catalanoparlants.”

L’ajuntament d’Elx ha aprovat el Reglament de Cooficialitat Lingüística que pretén reconèixer tant el castellà com el valencià com a llengües històriques.

Encara més.... PP i VOX han presentat “una proposició llei per la qual es regula la llibertat educativa” i que, segons El Tempir d’Elx empeny cap a la irlandització del valencià. Amb aquesta llei, en el millor dels millors escenaris possibles per a la llengua, en les zones valencianoparlants, l’alumnat d’infantil impartirà un 65% de les classes en català, i a partir de tercer de primària, un 52% com a màxim.

Acabem, però, amb una notícia positiva per a la llengua, que també n’hi ha! A les Illes, el “Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua”. Cap col·legi públic no ha decidit participar en aquesta iniciativa de segregació lingüística i només s’hi ha adherit onze centres privats

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... avui em repetiré perquè hem estat parlant de llengua i l’haig de dir:

Això acabarà bé. I si no, és que encara no ha acabat.

Benjamin Franklin deia que "Un camí de mil milles comença amb un pas”. El nostre primer pas va ser l’octubre de 2012 i avui, 8 de juliol de 2024, tanquem la dotzena temporada ininterrompuda d’emissió.

Si tot va bé, el setembre engegarem la que serà la 13a temporada en què celebrarem el programa número 500.

El meu agraïment a tots els que heu fet possible aquestes dotze temporades ininterrompudes de programa. Començant per tots els que en un moment o altre heu format part de l’equip del Vull una resposta. A tots els nostres convidats. A tota la gent que ens heu seguit, ja sigui en directe, ja sigui per les xarxes. I, evidentment , a tot l’equip humà d’aquesta gran televisió que és ETV Llobregat.

Acomiadem el darrer programa de la 12a temporada amb el mateix missatge que, setmana darrera setmana, des de fa set anys. El missatge que ens permet tenir sempre present la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili

Tornem al setembre. Que passeu un bon estiu, cuideu-vos molt i, ja ho sabeu... que tingueu molt bona feina!

dimecres, 17 de gener del 2024

"Entre nosaltres", conversa amb David Vila i Jessica Neuquelman. La llista cívica de l'ANC fragmenta l'independentisme?

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

David Vila, escriptor, professor, dinamitzador lingüístic i "llenguaferit"

Jèssica Neuquelman, filòloga i "llenguaferida"

Lourdes Escardívol, mestra, ex-SN ANC

Josep Pinyol, historiador


Davantal

El 10 de març de 2012, al Palau Sant Jordi de Barcelona, naixia oficialment l’Assemblea Nacional Catalana. Era el fruit de la feina feta des del 13 de setembre de 2009 pel Moviment per la Independència i la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 20 d’abril de 2011.

L’ANC es va fundar com una organització política i social, unitària i absolutament transversal. M’agradaria remarcar aquesta paraula “transversal”. Entre els associats, simpatitzants i seguidors de l’ANC hi trobaríem simpatitzants, votants i militants de pràcticament totes les opcions polítiques de l’independentisme.

Durant el mandat de l’actual Secretariat Nacional sorgit de les eleccions del maig de 2022, l’Assemblea ha adoptat una línia d’actuació que no es correspon a l’objectiu pel qual va ser creada. Durant aquests dos anys, l’única estratègia s’ha centrat, bàsicament, en l’anomenada llista cívica. Durant aquest temps hi hagut un únic missatge, formulat en tot un seguit d’actes arreu del país que han tingut com a objectiu “vendre” les excel·lències de la llista cívica. L’estratègia ha anat acompanyada d’un enfrontament directe amb tots els partits independentistes.

Des de la seva fundació, l’ANC va intentar sempre, de cara a les diferents eleccions, la creació d’una candidatura de país. Sempre es va creure que la millor estratègia per guanyar de manera rotunda unes eleccions al Parlament era presentant una única i unitària llista independentista. Aquesta és la gran diferència entre la proposta formulada per l’ANC del 2012 al 2015 i l’actual.

En el full de ruta 2013-2014 dèiem:  L’ANC promourà, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.

Un any després, en el full de ruta 2014-2015, remarcàvem: El paper de l’ANC ha de ser el d’empènyer la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials....

Res a veure, doncs, amb l’actual proposta de llista cívica de l’Assemblea.  L’estratègia d’enfrontament amb els partits polítics i la possible quarta llista independentista (o cinquena, pensant en Aliança Catalana) és l’antítesi del que hauria de ser l’Assemblea i del perquè va ser creada. És l’antítesi de la transversalitat. Representa crear un quart espai independentista (o cinquè) que aplega o pot aplegar un sector de l’independentisme, però mai a la totalitat del moviment independentista, que és molt divers. Converteix l’Assemblea en una organització que fragmenta i divideix l’independentisme.

Seria una gran paradoxa que la millor eina de què disposa el moviment independentista, l'eina que va néixer per aconseguir (i així ho va fer) la unitat del moviment, pugi acabar esdevenint un element més de divisió entre independentistes.

La independència només serà possible si hi som tots.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana l’he trobada en un article de Jordi Barbeta titulat “L’un per l’altre i el país al desastre”:

Un rei va cridar els seus dos fills i li va dir al primer: "Demana'm el que vulguis, però tingues en compte que a ton germà li donaré el doble", i el fill envejós va respondre: "Treu-me un ull".

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!