dijous, 20 de juny del 2024

MÀTRIA o barbàrie. Trenta veus del feminisme català. Conversa amb Marta Roqueta i Júlia Ojeda


 
Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 17 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Davantal

El maig de 1976, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, tenien lloc les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Per primera vegada, després de la dictadura franquista, s’hi van exposar, en un fòrum públic, les reivindicacions i demandes de les dones.

Deu anys després, el 1986, se celebraven les Segones Jornades Catalanes de la Dona. En el marc d’aquestes jornades, s’hi va presentar la ponència Dona i Nació: Feminisme i Nacionalisme de la qual eren autores  Maria Olivares, Carme Maso, Eulalia Duran, Tona Cusi, Ma Mercé Marsal, Sonsoles Sentis. En la introducció s’hi deia:

“Si bé feminisme i nacionalisme tenen en la ment de tothom uns espais prou delimitats, d'abast més o menys generals, ja sigui per subscriure'n les propostes o bé per rebatre-les, en canvi, I ‘àrea en la qual un i altre camp s'interaccionen, és una mena de terra de ningú, d'espai desert on tot, o no res és possible, i, per tant, terreny abonat per a fantasmes, tòpics, prejudicis, inèrcies i rauxes de tota mena. Un espai que nosaltres no controlem és, sens dubte, un espai que lliurem sense combat, a I ‘enemic.”

Aquesta “Terra de ningú” va donar lloc el 2017 el llibre Terra de Ningú perspectives feministes sobre la independència un llibre col·lectiu que se centrava en els 3 eixos de lluita que consideren vitals; la lluita feminista, la lluita anticapitalista i la lluita per l’alliberament nacional, confrontar-los i que parlessin en un espai que era “terra de ningú”, una expressió que va fer servir l’escriptora feminista, Maria Mercè Marçal als anys 80 que, segons les editores, “segueix sent actual.

El 8 de març de 2023, Júlia Ojeda, Marta Roqueta i  Anna Punsoda feien públic el Manifest per un feminisme nacionalista. Entre altres coses s’hi deia:

“Defensem un projecte polític que basteixi la sobirania de la nació catalana a partir dels principis del feminisme interseccional. Tot relat sobre feminisme, antiracisme, anticolonialisme, drets de la classe treballadora o diversitat funcional que no facin els catalans des d’una mirada pròpia serà fet contra ells a partir de l’espanyolisme i la catalanofòbia. En aquest sentit, defensem la llengua catalana com l’eina més democràtica possible per aglutinar catalans d’orígens diversos i com la via més directa per incorporar-se al dinamisme de la nació.”

A principis d’aquest anys, Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta han tornat a la càrrega amb el llibre Màtria o barbàrie. Trenta veus del feminisme català. Trenta veus de dona nascudes entre el 1985 i el 1995.

En parlem tot seguit amb les nostres convidades. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana és d’una de les nostres convidades, Marta Roqueta...

Que no vingui Espanya a dir-nos qui som, que no vinguin les feministes espanyoles a dir-nos qui som, que no vinguin els homes masclistes a dir-nos qui som. Ens definim nosaltres.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada