Vicent Andrés Estelles. La veu d'un poble (4. Mallorca, l'amor en majúscules. Alcoi, l'Ovidi. Roma, la pèrdua. Sueca, Joan Fuster)

 

Mallorca

Alabajos fa una parada a Mallorca on Estellés ens diu que no és home de banyar-se al mar; de contemplar-lo, sí, rotundament: “Em pense que hi deu haver poques coses més dignes de ser contemplades que la mar, fins i tot aquesta mar tan bruta del Perelló. A Mallorca era distint, amb aquella aigua neta, com rentada, que es podia veure a determinades cales,”

El poeta associa Mallorca amb els moments feliços viscuts amb la família. En el poema Postal compara la catedral de Palma amb l’amor incommensurable que sent per la seva dona, la Isabel:

[...]

No gosava tocar-te. Et mirava, només,

amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca

[...]

Alcoi

De Mallorca ens n’anem a Alcoi. Un capítol que ens parla de l’estreta relació que hi va haver entre Estellés i Ovidi Montllor.

Alabajos escull un llarg poema del Mural del País Valencià, una carta d’amor al seu gran amic Ovidi i també una descripció d’Alcoi, aquella ciutat de costeres i ponts i música de telers. El títol ja ho diu tot:

HOMENATGE, INDIGNAMENT PRECIPITAT,

FET EN VERS I EN PROSA,  UN GERMÀ, A UN AMIC,

A UN COMPANY: OVIDI MONTLLOR

[...]

mire Alcoi el teu poble

        (les millors peladilles del món

        els trabucs millors per a la festa

el cafè licor més explosiu escolte)

[...]

Roma

Tot seguit ens arribem fins a Roma. Ens introduirem en Coral romput i coneixerem uns dels moments més difícils que va haver de viure Estellés: la mort de la seva àvia i, un dia abans, la mort de la seva primera filla, Isabel.

“La meua primera filla va morir la matinada següent a l’enterrament de la meva àvia per via paterna. Total dos dies seguits vàrem haver d’anar al forn on el meu pare treballava, a comunicar-li, un dia, la mort de sa mare, i l’altre, a fer-li saber que la seva única neta havia mort.”

Sueca

I abans d’arribar a Xàtiva, farem parada a Sueca on, evidentment, ens trobarem amb el gran Joan Fuster. El poema escollit per a aquest capítol forma part  del llibre “Canten els pobles” del Mural del País Valencià. En el poema Sueca, Estellés descriu el paisatge de Sueca i, en els darrers versos, apareix Joan Fuster:

[...]

Com assajar, per darrera vegada,

el text, amarg , del consueta antic.

Escolta, ací, Joan Fuster; raonen

les veus que arriben del carrer, perdudes,

el vent, festiu, amb la cortina. Coses .

[...]

Xàtiva ens espera...