diumenge, 27 d’octubre del 2024

Qui era realment Colom? En parlem amb Jordi Bilbeny


LA CLAU de la nostra història Programa 275. Emès el 24 d'octubre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidat

Jordi Bilbeny, cap de recerca de l'INH

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova  CLAU de la nostra història. Programa 275

El dissabte 12 d’octubre TVE presentava amb bombos i platerets el documental “Colón ADN, su verdadero origen” presentat com una de les investigacions més importants i apassionants de tots els temps. A través de l’estudi de l’ADN, investigadors de la Universitat de Granada han arribat a la conclusió que Colom era jueu.

Cristòfor Colom és, sense dubte, una de les personalitats històriques més controvertides, sobretot a causa del seu origen real. Una polèmica històrica que té molt i molt de política. Se li han atribuït múltiples nacionalitats: gallec, portuguès, sevillà, extremeny, cors, sard... fins i tot grec, escocès o croat. Durant molts de temps, però, es va voler imposar la tesi que Colom era oriünd de Gènova.

No obstant això, una important corrent d'autors sosté que Colom era de nació catalana. A principis del segle XX, Lluís Ulloa, un historiador peruà, especialista en temes colombins, va començar a seguir la tesi del Colom gallec, però, va acabar sent un dels primers a defensar la catalanitat de l’almirall. El van seguir Ricard Carreras ,Caius Parellada, Pere Català i Roca, Francesc Albardaner, Nito Verdera, Charles J. Merrill, Les darreres dècades del segle passat i fins ara, Jordi Bilbeny ha publicat diversos llibres, ha escrit articles i ha fet conferències sobre la catalanitat de Colom i de la descoberta d’Amèrica.  

El documental de TVE vol, una vegada més, ser l’arbre que tapa el bosc de la veritat. Així ha estat sempre. En un recent article, l’escriptor i historiador Xavier Díez, en referència al documental, escriu: Allò que em sembla particularment interessant de l’obra d’aquest historiador no és tant la catalanitat de l’explorador com la segona part de la tesi: que la història oficial va tergiversar a fons els fets concrets a fi de reivindicar la primacia castellana (a còpia d’esborrar la participació catalana en qualsevol afer de transcendència) i establir així un monopoli de l’explotació de les Índies, de la mateixa manera que assegurar l’hegemonia castellana en la desigual unió dinàstica del segle XV. La realitat és que els obstacles que, encara avui, sotmet l’Estat a la consulta de documents i fonts de l’era moderna i contemporània, fa que tot plegat resulti més que sospitós. En qualsevol cas, sí que és constatable un esforç deliberat de les diverses autoritats que han monopolitzat el poder espanyol des de l’infeliç matrimoni entre el comte de Barcelona Ferran (allò “d’Aragó” era un títol menor, i una manera d’invisibilitzar la condició estatal de Catalunya) i Isabel de Castella per apartar i marginar qualsevol que no fos castellà de la gestió dels afers públics.

Anem molt amb compte, doncs, amb la historiografia oficial espanyola. Com diu Jordi Bilbeny: Si la història l’han escrita els vencedors, és que nosaltres no l’hem escrita. Nosaltres, pel cap baix, només hem tingut accés a les fonts historiogràfiques que els vencedors han escrit i ens han deixat consultar. I donar crèdit a ulls clucs, amb confiança absoluta, a unes fonts oficials, redactades per historiadors oficials, addictes al poder dels vencedors, o reescrites pels seus censors de torn, a sou també de l’estat hegemònic i del poder omniscient, és una actitud tan poc crítica com rigorosa.

Final

La frase de la setmana  de l’arquitecte estatunidenc  Frank Wrigth

La veritat pot arribar a amagar-se, mai, però, no s’extingirà.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada