Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colom. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Colom. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 d’octubre del 2024

Qui era realment Colom? En parlem amb Jordi Bilbeny


LA CLAU de la nostra història Programa 275. Emès el 24 d'octubre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Convidat

Jordi Bilbeny, cap de recerca de l'INH

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova  CLAU de la nostra història. Programa 275

El dissabte 12 d’octubre TVE presentava amb bombos i platerets el documental “Colón ADN, su verdadero origen” presentat com una de les investigacions més importants i apassionants de tots els temps. A través de l’estudi de l’ADN, investigadors de la Universitat de Granada han arribat a la conclusió que Colom era jueu.

Cristòfor Colom és, sense dubte, una de les personalitats històriques més controvertides, sobretot a causa del seu origen real. Una polèmica històrica que té molt i molt de política. Se li han atribuït múltiples nacionalitats: gallec, portuguès, sevillà, extremeny, cors, sard... fins i tot grec, escocès o croat. Durant molts de temps, però, es va voler imposar la tesi que Colom era oriünd de Gènova.

No obstant això, una important corrent d'autors sosté que Colom era de nació catalana. A principis del segle XX, Lluís Ulloa, un historiador peruà, especialista en temes colombins, va començar a seguir la tesi del Colom gallec, però, va acabar sent un dels primers a defensar la catalanitat de l’almirall. El van seguir Ricard Carreras ,Caius Parellada, Pere Català i Roca, Francesc Albardaner, Nito Verdera, Charles J. Merrill, Les darreres dècades del segle passat i fins ara, Jordi Bilbeny ha publicat diversos llibres, ha escrit articles i ha fet conferències sobre la catalanitat de Colom i de la descoberta d’Amèrica.  

El documental de TVE vol, una vegada més, ser l’arbre que tapa el bosc de la veritat. Així ha estat sempre. En un recent article, l’escriptor i historiador Xavier Díez, en referència al documental, escriu: Allò que em sembla particularment interessant de l’obra d’aquest historiador no és tant la catalanitat de l’explorador com la segona part de la tesi: que la història oficial va tergiversar a fons els fets concrets a fi de reivindicar la primacia castellana (a còpia d’esborrar la participació catalana en qualsevol afer de transcendència) i establir així un monopoli de l’explotació de les Índies, de la mateixa manera que assegurar l’hegemonia castellana en la desigual unió dinàstica del segle XV. La realitat és que els obstacles que, encara avui, sotmet l’Estat a la consulta de documents i fonts de l’era moderna i contemporània, fa que tot plegat resulti més que sospitós. En qualsevol cas, sí que és constatable un esforç deliberat de les diverses autoritats que han monopolitzat el poder espanyol des de l’infeliç matrimoni entre el comte de Barcelona Ferran (allò “d’Aragó” era un títol menor, i una manera d’invisibilitzar la condició estatal de Catalunya) i Isabel de Castella per apartar i marginar qualsevol que no fos castellà de la gestió dels afers públics.

Anem molt amb compte, doncs, amb la historiografia oficial espanyola. Com diu Jordi Bilbeny: Si la història l’han escrita els vencedors, és que nosaltres no l’hem escrita. Nosaltres, pel cap baix, només hem tingut accés a les fonts historiogràfiques que els vencedors han escrit i ens han deixat consultar. I donar crèdit a ulls clucs, amb confiança absoluta, a unes fonts oficials, redactades per historiadors oficials, addictes al poder dels vencedors, o reescrites pels seus censors de torn, a sou també de l’estat hegemònic i del poder omniscient, és una actitud tan poc crítica com rigorosa.

Final

La frase de la setmana  de l’arquitecte estatunidenc  Frank Wrigth

La veritat pot arribar a amagar-se, mai, però, no s’extingirà.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí, per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

divendres, 7 de juny del 2024

24 de juny, la nit del foc. Per què hi havia tants jueus en l'empresa de Colom? Arnau Mir de Tost


LA CLAU de la nostra història Programa 266. Emès el 6 de juny de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 267.

S’apropa el 24 de juny. La nit del solstici d’estiu. La nit més curta de l’any. La nit del foc.

Passen els segles, però quan s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element purificador per excel·lència. El 24 de juny és la festa més estesa i unitària dels Països Catalans. És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català. Des de fa temps, i a causa d’aquest marcat caràcter unitari i col·lectiu que presenta la festa arreu del nostre país, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials.

La Flama i la pròpia Nit de Sant Joan ens uneixen com a poble. És l'única festa que celebrem de forma conjunta arreu: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... La Flama esdevé, doncs, un acte d’afirmació i de reivindicació nacional dels Països Catalans.

De nou, el 22 de juny, la flama que roman permanentment encesa al Castellet de Perpinyà tornarà a pujar al cim del Canigó per tal de reprendre, un any més, la cerimònia simbòlica de regeneració. Després, tothom qui ho vulgui podrà prendre la flama per tal de dur-la arreu de les terres dels Països Catalans.

La Festa Nacional dels Països Catalans... La nostra nació, negada i ignorada per molts, necessita cada vegada més del nostre coratge i determinació perquè els Països Catalans som una unitat cultural, històrica, lingüística i nacional, però alhora som també una unitat d'agressió... la que rebem contínuament des de l'Estat espanyol.

“Som història, som present i som voluntat de continuar sent amb alegria. Toquem de peus a terra i, seguint la Flama del Canigó, avancem sense por.” Són paraules de l’enyorat Carles Capdevila que va escriure el missatge de la Flama de 2014.

La Flama del Canigó ens recorda, any rere any, que som un sol poble, unit per una llengua, una història i una cultura comunes que, com la Flama que es regenera cada any al cim del Canigó, referma i renova cada any el seu compromís d’esdevenir algun dia un poble lliure. Acabem amb un fragment del poema de Joan Maragall... I el crit d’una sola llengua/s’alci dels llocs més distants/omplint els aires encesos/d’un clamor de Llibertat.

Final

La frase de la setmana de l’actor i comediant estatunidenc Groucho Marx:

“Ja em disculparan si els anomeno cavallers, però és que encara no els conec gaire bé. “

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!


dijous, 12 de gener del 2023

La clau de l'excepció andorrana i les seves institucions. Lluís de Santàngel el financer del primer viatge de Colom. La història de Catalunya dia a dia

 La CLAU de la nostra història. Programa 214. Emès el 10 de gener de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Davantal

Benvigudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 214.

El 28 d’abril de 1993, el Principat d’Andorra va ingressar a l’ONU, reconegut com a estat sobirà. El primer cap de govern de l’Andorra independent, Òscar Ribas i Reig, en el seu discurs, en català, va dir:

“Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglotes, però també que per ser cal aprofundir en les pròpies arrels. I les nostres són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March i Salvador Espriu, la qual es parla des de Fraga ―a l’Aragó― fins a Maó ―a l’illa balear de Menorca― i des de Salses ―al Rosselló francès― fins a Guardamar ―a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat.”

Segons la llegenda, Carlemany va fundar Andorra l’any 805 en reconeixença de l’ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns. En realitat, però, va néixer de la partició que en van fer el 1278 el Comtat de Foix i el Bisbat d’Urgell. Els dos protagonistes principals van decidir repartir-se de manera equitativa el territori actual andorrà mitjançant dues sentències arbitrals anomenades pariatges (1278 i 1288). Aquest contracte feudal és la clau que explica que avui Andorra sigui un Estat independent.

Arran de la Guerra de Successió, Andorra esdevé un Estat sobirà a la pràctica i no legalment. A partir dels anys 70, el país va democratitzar les seves institucions gràcies a la creació del Consell Executiu, el 15 de gener de 1981, enguany se’n compleixen 42 anys. Per últim, s'inicien les negociacions per traspassar la sobirania dels coprínceps cap al poble. El 14 de març de 1993 entra en vigor la primera Constitució d’Andorra que autodetermina el país i permet que Andorra sigui reconeguda com a estat independent per la resta del món. Els coprínceps passen a ser una simple figura simbòlica sense poder intervenir en la política andorrana.

Final

La frase de la setmana de l’escriptor i filòsof francès de la Il·lustració Voltaire.

Els que poden fer que creguis absurditats, et poden fer cometre atrocitats.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que tingueu una molt bona setmana!

dijous, 13 d’octubre del 2022

La catalanitat de Colom. La història de Catalunya dia a dia. Cercant el port de Pals

LA CLAU de la nostra història. Programa 204. Emès el 12 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

 Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 204

Avui, 12 d’octubre és la festa nacional espanyola, primer anomenada “Fiesta de la raza espanyola”, “Dia de la raza” i posteriorment “Dia de la Hispanidad”. Com ja sabeu, el 12 d’octubre es commemora l’arribada a Amèrica de Cristòfol Colom el 1492.

S’ha reflexionat, s’ha parlat i s’ha escrit molt sobre la catalanitat de l’almirall Colom. La tesi de la seva catalanitat  ha estat defensada pre més de 60 historiadors al llarg dels anys. El Centre d’Estudis Colombins,  el peruà Lluís Ulloa, els catalans Ricard Carreras , Enric Bayerri, Caius Parellada, Pere Català i Roca, Francesc Albardaner,Ernest Vallhonrat, Gabirel Verd i Jordi Bilbeny,  l’eivissenc Nito Verdera, l’historiador nord-americà  Charles J. Merrill, el francès, Gerard Garrigue, la investigadora  nord-americana Estelle Yrrizari, i molts altres.

Hi ha, doncs, infinitat de material que ens porta a la conclusió que Colom era català i que l’expedició va ser un projecte de la corona catalana, finançada i executada majoritàriament per catalans. Algun exemple:

Bartolomé de las Casas assenyalava que Colom no coneixia bé el castellà i que no era la seva llengua materna. Ulloa afirmava que en el lèxic castellà de Colom s'hi poden trobar catalanismes. Nito Verdera ha ampliat el lèxic a catalanismes d'origen nàutic, desconeguts fins llavors en castellà. A més, també assenyala la coincidència de fins a vint topònims colombins amb les Illes Pitiüses (Margalida, Boca de Dragó, Punta de l'Arenal...). L'enginyer lingüista Lluís de Yzaguirre i Maura aplica tècniques de lingüística forense i arriba a la conclusió que les interferències fonològiques en els escrits autògrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del català oriental central.

Les Capitulacions de Santa Fe, en aquest document signat pels Reis Catòlics el 17 d'abril del 1492 sobre l'expedició marítima de Cristòfor Colom se'l nomena almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobrís o guanyés durant la seva vida. Les capitulacions estan signades per Joan de Coloma, secretari de Ferran el Catòlic i protonotari de la corona d'Aragó, malgrat que la concòrdia de Segòvia especificava que els funcionaris d'un regne no podien actuar en l'altre. Està redactat a l'estil de la Reial Cancelleria de la corona d'Aragó, tal com es feia en els capítols de cort de les Corts Catalanes, i sense precedents en les capitulacions castellanes. Els càrrecs de governador general i virrei són típics de la corona catalana. Alfonso García Gallo, en analitzar els càrrecs de governador que els reis Catòlics van atorgar a Cristòfor Colom, assegura que "aquests dos càrrecs eren desconeguts a Castella i existents, en canvi, a la corona catalana”.

El professor nord-americà Charles Merrill, autor de llibres com “Colom de Catalunya: Els orígens de Cristòfor Colom revelats” o “Colom. 500 anys enganyats”, aposta decididament per la catalanitat de Colom i es pregunta per què se n’amaga l’origen, per què la història està plena de mentides i falsedats , de confusions i tergiversacions històriques que amaguen la catalanitat de l’almirall.  

Final

La frase de la setmana del periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano:

Per no ser muts, cal que comencem per no ser sords.

Us esperem la setmana que ve per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dijous, 20 d’octubre del 2016

Qui era l'almirall Cristòfol Colom? (VÍDEO de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el dimecres 19 d'octubre de 2016

Convidats:
Jordi Bilbeny, escriptor i investigador. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Cap de Recerca de l’Institut Nova Història

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimecres, 19 d’octubre del 2016

L'almirall Cristòfol Colom (Davantal de La clau de la nostra història)


La història, és, segurament, un dels camps on ha estat més fàcil practicar la manipulació i la tergiversació dels fets. Ja se sap que la història la fan sempre els vencedors i que és precisament la manipulació històrica l’arma més poderosa de què disposa el vencedor per eliminar definitivament el vençut.

Un país sense història pròpia no és un país, és un apèndix. Això ho saben molt bé els vencedors i, pel que fa als Països Catalans, ho saben molt bé la Castella d’abans i l’Espanya d’ara.

Els llibres d’història ens diuen que un almirall genovès anomenat Cristóbal Colón, va partir un dia del port de Palos en una expedició finançada amb les joies de la reina Isabel de Castilla i, finalment, va “descobrir” un nou continent: Amèrica; per a més glòria del regne de Castella i Lleó.

És aquesta la història?

¿O bé, com apunten les investigacions, En Cristòfor Colom vivia, entre viatge i viatge al Nou Món, a Barcelona, al barri de la Ribera, prop de Santa Maria del Mar, perquè és aquí on tenia la llar i, a més, la resta de la família?

En Colom va ser un genocida i esclavista?

¿O va lluitar amb totes les seves forces per evitar que els indis fossin esclavitzats i, fins i tot, perquè fossin tractats com a súbdits dels reis, amb els mateixos drets que els catalans?

Per què tant d’interès en emetre una Reial Cèdula com la del 21 de Setembre de 1556 que dictaminava: Se prohibe explícitamente la impresión de libros que traten de América sin licencia especial del Consejo del Reino; así mismo se ordena la recogida de los que ya circulen y se castiga duramente los libreros que los continuen vendiendo.

Som davant de la més gran falsificació d’un fet històric?

Avui, a La clau de la nostra història parlarem de l’almirall Joan Cristòfol Colom. 

dissabte, 15 d’octubre del 2016

COLOM i la vila reial de Pals (Viatja amb La clau de la nostra història)


Poques vegades es pot ser protagonista del descobriment d’alguna CLAU de la història de la nació catalana, trobar-ne els rastres amagats, descobrir els indrets o desvelar els secrets més ben guardats. 


LA CLAU DE LA NOSTRA HISTÒRIA és un programa que s'emet per ETV LLOBREGAT. En una primera època, se'n van emetre 16 capítols entre els anys 2009 i 2010. El 5 de desembre de 2015, s'emet un nou capítol pilot, que seria el primer de la segona època d'una Clau de la nostra història renovada i amb un nou format. Des de llavors, s'ha emès, fins ara, 31 capítols, que podeu trobar a ETV a la carta.

Ara, engeguem un projecte ambiciós. L'objectiu és que periòdicament, si és possiible un cop al mes, el programa viatgi fins a un municipi de Catalunya per descobrir alguna de les claus poc conegudes de la nostra història. Cercarem i descobrirem fets, documents, pintures, edificis, restes arqueològiques, escenaris naturals i rutes per entendre alguns esdeveniments rellevants de la història catalana.

Iniciem aquest projecte el proper 20 de novembre. Viatjarem fins a Pals per descobrir el lloc des d'on, molt probablement, sortí en Joan Cristòfor Colom cap a la descoberta d’Amèrica, 

Viatja amb nosaltres, participa del programa i, sobretot, que no t’enganyin més dient que a Pals de l’Empordà no hi havia port.