El càstig als partits independentistes també el 23-J? Què és el feixisme? Aliança Catalana no és feixista. Atrapats a la xarxa

Vull una resposta. Darrer programa de la 11a temporada. Emès el 10 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Alfons Duran-Pich,  Empresari i Analista de política i economia. Llicenciat en Sociologia i Psicologia. Diplomat en Administració d’Empreses. Ex professor d’ESADE. Autor de llibres com: “El Canon del Management”, “Catalunya a la independència per la butxaca”, “Memorial per als desmemoriats”, “El capitalisme i el seu setè de cavalleria. D’Adam Smith a l’economia de casino.”

Recentment, ha publicat el  llibre “Mi querido Paul”. Un llibre totalment diferent a qualsevol dels que hagi publicat fins ara. Una correspondència privada amb el seu amic Paul, que va morir durant la pandèmia. Un llibre difícil de classificar, íntim, personal, provocatiu de vegades....

Ricard Romero de Tejada, sociòleg, politòleg, assagista social, autor de “Porqué hemos llegado hasta aquí”.

Olga Amargant, advocada

El d’avui és el darrer davantal de la 11a temporada del Vull una resposta.

Hauríem pogut parlar de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea que retira la immunitat al president Puigdemont. O potser de les controvertides declaracions de Clara Ponsatí criticant l’estratègia de l’exili. O també que la Junta Electoral Central, si, la mateixa Junta que el 2019 va fer retirar pancartes i llaços a set ajuntaments del Baix Empordà, s’ha declarat incompetent  per impedir l’emissió d’un espot electoral que conté ‘El cara el sol’, l’himne de la Falange. O potser que el jutge no ha vist delicte en els atacs de l’expresident del PP Pablo Casado a l'escola catalana i ha arxivat la causa. 

També podríem parlar de com arriba de dividit l’independentisme a les eleccions espanyoles del 23-J, amb els partits que no són capaços ni de posar-se d’acord en algun punt programàtic comú i els votants que es dividiran entre els que continuaran votant els partits, els que es quedaran a casa, els que votaran en blanc i els que votaran nul amb la papereta de l’1 d’Octubre.

El darrer davantal, però, d’aquesta 11a temporada no anirà de cap d’aquests temes. Des de fa més de cinc anys acomiadem sempre aquest programa recordant la gent, tota la gent, que pateix la repressió, la presó i l’exili. Una repressió que mai no es pateix individualment, sinó que també la sofreixen, principalment, la família i els amics.

Aquests represaliats, que algú ha anomenat de “segona”, són molts i la gran majoria anònims, mig o totalment oblidats pels partits i les institucions. Possiblement, les paraules que nosaltres puguem dir serveixen de ben poc, però des del Vull una resposta pensem que no hi ha res pitjor que no mantenir viva la memòria de tota la nostra gent, perquè oblidar la repressió i els represaliats seria sens dubte la pitjor derrota que tots podríem patir.

Un judici més. Una sentència més. L’Audiència de Barcelona ha condemnat tres joves de Granollers a tres anys de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. Els fets van passar el primer d’octubre de 2020,  en el transcurs d’una manifestació amb motiu del tercer aniversari del referèndum d’independència del 2017. Tres anys de presó per haver llançat pedres a una furgoneta de policia.

La repressió que no s’atura...

En el Vull una resposta d’avui girarem la conversa a l’entorn de tres articles d’Alfons Duran-Pich “Memòria per als desmemoriats”. “Un feixisme d’última generació” i “Atrapats a la xarxa”.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Colin Powell, el que va ser el primer secretari d’estat negre dels Estats Units.

No hi ha secrets per l’èxit. Aquest s’aconsegueix preparant, treballant àrduament i aprenent del fracàs.

El programa d’avui ha estat el darrer de l’onzena temporada de Vull una resposta. Des de l’octubre de 2012 fins avui han estat més de 400 programes.

Si tot va bé, el Vull una resposta tornarà el mes de setembre per iniciar la que serà la dotzena temporada en antena. Com cada any, és el moment de recordar i agrair una vegada més a tots els que, en un o altre moment, han fet possible aquests més de 400 programes: La Núria Orriols, la Xènia Serrat, en Jaume Antoni Morell, la Magda Gregori, en Xavi Portet, en Josep Pedrol, a tota la gent d’ETV Llobregat i, evidentment, a tots els nostres convidats i als que ens seguiu cada setmana. Sense ells no hauríem arribat fins aquí.

I marxem un programa més, una temporada més amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa,

Que passeu un molt bon estiu i com sempre... que tingueu molt bona feina!

"La ciutat dels nens", conversa amb Teresa Roig. Pactes postmunicipals. Què farà l'independentisme el 23-J?

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 12 de juny de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès 

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Teresa Roig, escriptora. Autora, entre d'altres, de L'herència de Horst, Premi Setè Cel 2007, Pa amb xocolata, El primer dia de les nostres vides, Premi Roc Boronat 2010, L'arquitecte de somnis, i La ciutat dels nens

Olga Amargant, advocada

Guillem López, jurista

L’independentisme arribarà, com ja va sent habitual, dividit a les eleccions generals espanyoles del proper juliol. Quina serà l’actitud que tindrà l’independentisme “civil, és a dir els votants? Doncs... també arribaran força dividits als comicis del 23 de juliol.

Per començar hi ha diferències d’opinió entre els que creuen que l’independentisme ha de continuar tenint presència al Congrés de l’Estat i els que pensen que a Espanya no s’hi ha d’anar a fer res.

Entre els que pensen que sí, que l’independentisme té coses a fer al Congrés, aniran a votar, malgrat tot i per diferents motius, els partits independentistes que s’hi presentin. Les raons que té per votar aquest ampli sector de l’independentisme van des de la lleialtat al “seu” partit (encara que sigui amb pinça al nas) fins a creure que l’abstenció o el vot nul no serveixen per res més que per enfortir les opcions “constitucionalistes”.

Hi ha els que diuen que és del tot absurd votar en unes eleccions del país que et domina, t’espolia i et reprimeix i del qual et vols separar. Aquests s’afegiran al sector de l’independentisme que creu que cal castigar els partits polítics i que ja s’ha fet notar durant les darreres municipals.

Entre aquests sectors independentistes, per variar, també hi ha divisió i no s’acaben de posar d’acord en si és millor abstenir-se o fer vot nul.

Si l’independentisme creu que cal fer un vot de càstig (abstenció o nul) ho ha de fer ara, a les eleccions espanyoles, per  tal que si acaba representant un alt percentatge pugui esdevenir, realment, un revulsiu per als partits. Pensar en un vot de càstig a les eleccions al Parlament de Catalunya (2025 o potser abans?) o en una pretesa quarta llista cívica, podria resultar molt contraproduent per al futur d’una independència a curt o mitjà termini. Bàsicament per dues raons:  La primera és que deixar la Generalitat autonòmica en mans de les forces unionistes seria debilitar enormement la pota institucional. Alguns em direu que “pel que fa ara la Generalitat...”, doncs espereu a veure què faria en mans dels amants de la constitució espanyola.

La segona, i molt important sobretot des de la visió internacional, seria la de la pèrdua de la legitimitat que comporta el vot. Fins ara, la legitimitat d’exigir la independència i d’aplicar els resultat de l’1 d’octubre es manté ferma perquè l’independentisme ha guanyat de manera rotunda les darreres eleccions. Una hipotètica pèrdua d’aquesta majoria parlamentària, acompanyada de la divisió interna del moviment, ens faria retrocedir, potser, unes quantes dècades.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som´-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana extreta de la pel·lícula “El senyor dels anells”

“Només tu pots decidir què fer amb el temps que se t’ha donat”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa. 

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Votar, abstenció, vot nul... Què ha de fer l'independentisme davant les espanyoles del 23-J?

 

La pregunta política del moment... què ha de fer l’independentisme davant les eleccions espanyoles del 23 de juliol?

El moviment independentista està constituït per la societat civil (la gent), les institucions (Generalitat, ajuntaments, Consell de la República, etc.) i els partits polítics que volen representar el moviment en el seu conjunt. És la imatge metafòrica que he fet servir abastament durant els darrers anys del tamboret de tres potes que no més es manté estable si compta amb les tres potes fermes i ben aferrades. Pretendre que el tamboret farà la mateixa funció per la qual ha estat dissenyat amb només una o dues potes és pretendre un impossible.

En aquestes eleccions espanyoles tenen vital importància les decisions que prenguin dues de les potes, els partits polítics i la gent.

Pel que fa als partits, i després de l’abstenció produïda en les darreres municipals, han començat a moure fitxa. El Front democràtic del president Aragonès és una proposta més per “salvar” Espanya de la dreta i l’extrema dreta.  La llista única proposada per Junts a ERC és intentar la quadratura del cercle i, per tant, està condemnada al fracàs absolut ja des de l’inici. Propostes de l’estil del Carod Rovira de llistes encapçalades pels joves que estan patint la repressió derivada de l‘1 d’octubre tenen també molt poc recorregut. Possiblement, tot acabi, com a màxim, amb alguna mena d’acord  programàtic comú  que els permeti més una neteja de cutis que no pas una acció política unitària.

Pel que fa a la gent... Alguna reflexió...

L’independentisme “civil” arribarà, com ja va sent massa habitual, dividit al 23  de juliol. Uns continuaran votant, malgrat tot i per diferents motius els partits independentistes que s’hi presentin. Les raons que té aquest ampli sector de l’independentisme van des de la lleialtat al “seu” partit (encara que sigui amb pinça al nas) fins a creure que l’abstenció o el vot nul no servei per res més que per enfortir les opcions “constitucionalistes”. Una mica és el que ha passat en les darreres municipals: s’ha castigat durament a ERC (més de 300.000 vots perduts; un 36% de pèrdua de vot) també a la CUP (més de 43.000 vots perduts; un 25% de pèrdua de vot) i, atenint-nos a les xifres, no ho ha fet amb Junts que fins i tot ha guanyat alguns vots em relació al 2019. Hi ha hagut càstig en forma d’abstenció o vot nul? Evidentment, sí, però, la realitat és que un 80%  del vot independentista ha continuat votant partits independentistes.

La divisió de l’independentisme és tan esperpèntica que fins i tot no ens acabem de posar d’acord en si és millor abstenir-se o fer vot nul.

Si l’independentisme creu que cal fer un vot de càstig (abstenció o nul) ho ha de fer ara, a les eleccions espanyoles, per  tal que si acaba representant un alt percentatge pugui esdevenir, realment, un revulsiu per als partits. Pensar en un vot de càstig a les eleccions al Parlament de Catalunya (2025?) o en una pretesa quarta llista cívica podria resultar molt contraproduent per al futur d’una independència a curt o mitjà termini. Bàsicament per dues raons:  La primera és que deixar la Generalitat autonòmica en mans de les forces unionistes seria debilitar enormement la pota institucional del tamboret. Alguns em direu que “pel que fa ara...”, doncs espereu a veure què faria en mans dels amants de la constitució espanyola.

La segona, i molt important internacionalment, seria la de la pèrdua (ni que fos temporal) de la legitimitat que comporta el vot. Fins ara, la legitimitat d’exigir la independència i d’aplicar els resultat de l’1 d’octubre es manté ferma perquè l’independentisme ha guanyat de manera rotunda les darreres eleccions. Una hipotètica pèrdua d’aquesta majoria parlamentària, acompanyada de la divisió interna del moviment, ens faria retrocedir unes quantes dècades.

El tamboret de tres potes, fermes i aferrades. La independència només és possible si hi som tots.

Analitzem els resultats de les municipals. Què ha de fer l'independentisme davant les espanyoles del 23-J?

Vull una resposta. 11a temporada, emès el 5 de juny de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Lourdes Escardívol, mestra, membre assemblea representants CxRepública

Francesc Abad, analista polític

Víctor Cucurull, historiador 

Davantal

Una setmana després, encara continuem analitzant els resultats de les municipals del passat 28 de març.

Tothom ha perdut vots, amb l’excepció de Junts i del PP. També Vox, evidentment perquè era la primera vegada que s’hi presentava. En números rodons, el PSC ha perdut 55.000 vots, Comuns 99.000, la CUP 43.000 i el gran derrotat ha estat ERC amb més de 302.000 vots perduts.

Durant aquests darrers dies s’ha parlat molt de la gran bufetada a l’independentisme parlamentari. Un dels nostres convidats d’avui, l’analista polític Francesc Abad, ens diu que això no és tan clar com pot semblar a primer cop d’ull.

Abad remarca que l’abstenció de vot independentista, sempre parlant en relació a les municipals del 2019, ha estat del 18,26%, però que aquesta abstenció ha afectat de manera especial i majoritària a ERC que ha tingut una pèrdua de vot del 36,59% i també a la CUP,  que ha perdut gairebé un 25% dels vots. Mentre que Junts no només no ha perdut vots, sinó que n’ha guanyat. La realitat és que més del 80% dels votants independentistes han continuat votant partits independentistes.

Un cas especial ha estat Barcelona. Sigui o no pel vot de càstig a l’alcaldessa Colau, el 18,26% de l’abstenció independentista del país, a Barcelona només ha estat d’un 7,4%. Trias ha incrementat el vot un 89% en relació al 2019 i ERC l’ha disminuït en un 53%.

La pregunta ara és... què ha de fer l’independentisme en les properes eleccions espanyoles?

El Front democràtic del president de la Generalitat és el clàssic “que ve el llop, que ve el llop” o d’aquell eslògan de fa uns quants anys “si tu no vas ellos vienen”. En resum, salvar Espanya de la dreta i l’extrema dreta,.

Junts va fer la proposta impossible, la quadratura del cercle: la llista única. S’ha parlat també de repetir l’Entesa dels Catalans del 1977, una candidatura única al Senat. Carod Rovira s’ha despenjat amb una candidatura encapçalada per l’activista Dani Gallardo, que anirà a presó per una manifestació de protesta per la sentencia contra líders polítics catalans. Més propostes... incloure als programes uns mateixos punts acordats com podrien ser; no investir cap president espanyol si no accepta el dret d’autodeterminació de Catalunya. Fer servir sistemàticament la llengua catalana als plens. Denúncia dels greuges de tot tipus que pateix el país... Diferents propostes que van acompanyades de la del sector independentista que propugna l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... una frase feta extreta del món pagès

“La collita més esguerrada és la que no està sembrada”

La repressió continua... Aquests dies hem tingut la sentència definitiva del Suprem que condemna Dani Gallardo a 4 anys de presó. Avui mateix ha tingut lloc als Jutjats de Tarragona el judici contra dos joves denunciats durant les protestes contra la sentència de l’1O...i amb la Generalitat actuant com a acusació.

La repressió continua ... per tant, nosaltres continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!