Aquests dies, Barcelona ha estat
escenari d’un espectacle mediàtic que precedia la sortida d’una flotilla cap a
Gaza i que finalment ha hagut de tornar al port, ja sigui perquè ignoraven les previsions meteorològiques
que indicaven tempestes o, més preocupant encara, perquè els organitzadors van
decidir fer l’acte final de l’espectacle tot i saber que, si més no de moment,
no arribarien enlloc.
El drama humà de Gaza és innegable:
morts, ferits, habitatges destruïts, fam i exiliats. Però la seva
instrumentalització propagandística per part d’una esquerra autodenominada
“woke” revela un biaix mediàtic preocupant. Fa un dies, vaig penjar l’article De
Gaza a l’Àfrica i més enllà: centenars de milions de persones víctimes de
conflictes ignorats en què citava un seguit de guerres que reben
poca o cap atenció mediàtica.
Un d’aquests altres conflictes
igualment devastadors, però sovint oblidats pels mitjans de comunicació és el
de la República Democràtica del Congo,. Milions de morts, milions de desplaçats
i centenars de milers de violacions, continuen essent invisibles als titulars i
a les xarxes socials (Universidad Torcuato Di Tella, 2023; Cadena SER,
2025).
Parlar de la República Democràtica del
Congo és parlar d’una ferida oberta que el món prefereix ignorar. El que passa
allà no és una simple “guerra llunyana”, sinó el resultat directe d’una
història de colonialisme, espoli i ingerència internacional que es perpetua
dècada rere dècada (Universidad Torcuato Di Tella, 2023). Des del regnat
de Leopoldo II, amb fronteres arbitràries i explotació sistemàtica, fins a la
inestabilitat postindependència i la intervenció de països veïns, el Congo ha
estat condemnat a una violència estructural que es prolonga generació rere
generació.
A l’est, als Kivu Nord i Sud, la vida
és un perill constant. El M23, nascut el 2012, rep suport logístic i
militar de Ruanda, mentre Uganda hi col·labora indirectament (Cadena
SER, 2025). Centenars de milícies, incloent-hi les FDLR i les bandes
Mai-Mai, es disputen territoris i recursos minerals estratègics, especialment el
coltán, el cobalt i l’or han convertit la regió en un objectiu global. Telèfons
mòbils, ordinadors, bateries de vehicles elèctrics; cada dispositiu connectat
al món depèn indirectament d’aquest caos. Empreses multinacionals i inversors
internacionals es beneficien de l’extracció il·legal i, així, s’uneixen a una
economia de guerra que perpetua la violència. Actor globals, estats veïns i
intermediaris econòmics influeixen en les dinàmiques del territori, mentre
milions de persones viuen atrapades en un infern invisible (Universidad
Torcuato Di Tella, 2023).
Les xifres humanitàries són
devastadores: més de sis milions de morts, set milions de desplaçats
interns, centenars de milers d’exiliats i centenars de milers de
dones violades (Human Rights Watch, 2024; United Nations, 2025). Pobles
cremats, hospitals arrasats, escoles abandonades i mercats destruïts completen
un panorama de misèria que la MONUSCO no ha aconseguit revertir (United
Nations, 2025).
El Congo és un avís per al món: no és
una guerra aliena. Cada vegada que consumim tecnologia barata, financem aquest
infern invisible. La pau no pot ser una paraula buida: és hora que la comunitat
internacional assumeixi la seva responsabilitat davant d’una tragèdia que dura
massa temps (International Crisis Group, 2025).
Referències
Cadena SER. (2025, agost 15). Congo,
la guerra eterna en la tierra del coltán. Recuperat de https://www.cadenaser.com
Human Rights Watch. (2024). DR
Congo: Mass Displacement, Sexual Violence, and Conflict Minerals. Recuperat
de https://www.hrw.org
International Crisis Group. (2025). Eastern
DRC: Rebel Groups, Resource Conflicts, and Humanitarian Crisis. Recuperat
de https://www.crisisgroup.org
United Nations. (2025). Report of
the United Nations Organization Stabilization Mission in the Democratic
Republic of the Congo (MONUSCO). New York: United Nations.
Universidad Torcuato Di Tella. (2023).
El conflicto armado en la República Democrática del Congo. Buenos Aires:
Universidad Torcuato Di Tella.
