Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 230.
La
setmana passada, el 12 de maig, a la localitat occitana de Granès, a l’edat de
104 anys, ens deixava Remei Oliva, l’última mare de la Maternitat d’Elna.
Remei
Oliva va néixer a Badalona el 1918. El 1939 va marxar a l’exili a Catalunya
Nord i durant més d’un any va haver de sobreviure als camps de concentració
d’Argelers i de Sant Cebrià. La vida als camps era del tot deplorable. Instal·lats
a les platges, els refugiats van patir la fam, la set, el fred, la intensa
humitat i el menyspreu de les autoritats franceses. El 1940 va tenir el seu
primer fill a la Maternitat d’Elna.
Parlar
de la Maternitat d’Elna és parlar d’Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que
va arribar a Madrid el 1937, amb 24 anys, com a voluntària de l'Associació
d'Ajuda als Nens de la Guerra per ajudar mares i nens durant la Guerra Civil
espanyola, El 1939 va passar també la frontera i va conèixer de primera mà el
drama dels exiliats i el que representaven aquells camps de concentració a les
platges de la Catalunya Nord.
Les
condicions d'aquells camps van fer que les possibilitats de supervivència d'un
nadó fossin pràcticament nul·les, i, de fet, el part ja comportava un gran
perill per a les mares. La mortalitat dels nadons superava el 90%.
Davant
la manca d’ajuda social francesa, Eidenbez va impulsar des de l'Associació d'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes
de la Guerra la creació d'una maternitat a fi d'assistir les dones embarassades
recloses als camps de concentració. L’Elisabeth, amb un reduït nombre
d'infermeres, es va quedar a la Catalunya del Nord com a única responsable per
a materialitzar la idea. I amb el personal mínim va començar a buscar la casa
adient.
La
Maternitat es va instal·lar al castell d'en Bardou ,un palauet rural del segle
XIX en molt mal estat, situat a uns 15 km de Perpinyà. Un cop acabades les
obres de rehabilitació de la casa, el desembre del 1939 entraven les primers
vuit dones embarassades provinents de barracots d'Argelers i Sant Cebrià. Entre
elles Remei Oliva.
Elisabeth
definia la Maternitat d’Elna com “una illa de pau enmig d'un oceà de
destrucció...". Hi van néixer 597 nadons. Va funcionar des del desembre
del 1939 fins a l'abril del 1944, quan va ser clausurada pels alemanys.
El
2021, Remei Oliva va publicar el llibre “La noia de la capsa de fils. Memòries
d’un exili no desitjat”. El seu relat abraça els 15 mesos als camps d’Argelers
i Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna i la difícil
integració en una França immersa en la Segona Guerra Mundial.
El
relat històric de Remei Oliva ens empeny a no oblidar els milers de dones que
van patir les conseqüències de la Guerra Civil. Ens mostra la indiferència dels
estats envers les víctimes de les guerres i, alhora, la generositat i la
solidaritat de persones gràcies a les quals van poder canviar la seva sort.
Final
La frase de la setmana
del que va ser president dels Estats Units Abraham Lincoln:
“Si poguéssim saber primer on som i on ens dirigim, podríem
jutjar millor què fer i com fer-ho.”
Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats
noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona setmana!
